Nancy Cunard a la plaça Catalunya de Barcelona durant la guerra civil, fotografiada per John Banting.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola, va cobrir el front republicà entre Madrid i Barcelona com a corresponsal i, segons les seves pròpies paraules, “Espanya em va posseir del tot”. S'hi va involucrar personalment en què considerava una causa justa, va ser dels pocs periodistes que es van quedar a Barcelona fins que la ciutat va caure i va cobrir la fugida dels refugiats camí de l'exili per al Manchester Guardian. Quan va veure el caos dels camps francesos, es va obsessionar a recaptar fons, aconseguir menjar per a milers de persones i organitzar l'asil dels derrotats. La guerra civil i l'acceptació final del franquisme a la resta del món li van deixar unes seqüeles emocionals i físiques de les quals mai no va aconseguir desfer-se.
Pablo Neruda, Nancy Cunard, Delia del Carril i Luis Enrique Délano. Madrid, 1936.
Durant el conflicte bèl·lic d'Espanya de 1936, va ser corresponsal del Manchester Guardian, on va col·laborar amb Pablo Neruda en la seva obra Los poetas del mundo defienden al pueblo español. També va col·laborar amb els aliats a Londres, durant la Segona Guerra Mundial. Va participar en les emissions de la ràdio de «France Libre» a la qual va traduccions. Quan es va acabar el conflicte bèl·lic del 36 va ajudar els refugiats espanyols que s'oposaven a Franco i que no podien tornar a Espanya, i va escriure Releve into Marquis (1944).
Nancy, filla única i hereva d'una fortuna fabulosa. El seu pare era el propietari de la naviliera Cunard; sa mare, una nord-americana milionària amb la seva pròpia existència polèmica. Criada entre l'aristocràcia britànica, Nancy es va rebel·lar davant d'aquell món que considerava hipòcrita i injust. Les seves gresques al costat de les seves amigues es van fer llegendàries, i en l'adolescència va començar a beure massa ia acumular amants: havia esclatat la Gran Guerra, les pulsions d'amor i de mort estaven més juntes que mai. Alhora escriu els seus primers poemaris (Outlaws, Sublunary i Parallax) i freqüenta els cercles dels imaginistes, vorticistes, Bloomsbury i Wheel.
Amb una personalitat vibrant, la seva imatge, coberta de braçalets, amb les ones dels cabells ben marcades, bella i elegant, es va convertir en una icona. Va ser pintada per Kokoschka, fotografiada per Man Ray o esculpida per Brancusi, i va tenir amants com Man Ray, Louis Aragon, Ezra Pound, Aldous Huxley o Tristan Tzara. A més, va inspirar personatges en obres de tots ells i de Hemingway o TS Eliot. Però no es va limitar a ser una musa passiva i esbojarrada: va ser poeta, escriptora, i va sufragar moltes de les obres dels seus amics. Durant quatre anys va engegar l'editorial Hours Press, on es van publicar obres de Samuel Beckett, Hemingway o Robert Graves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario