Maria Regordosa (II), passió per un torero.

 

Continua de https://barcelodona.blogspot.com/2022/04/maria-regordosa-passio-colleccionista.html

Fira d'Abril de 1928, Sevilla. Ricardo Torres "Bombita" passeja a cavall amb el seu fill Román pel real de la fira.

Relleu de la tomba de María Regordosa, al panteó familiar de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), esculpit per Enric Clarasó (1920). Fot: Clara Beltrán.

L’abril de1905 es va celebrar una cursa de braus a Sevilla a la qual Maria Regordosa va acudir amb el seu pare, i on Bombita li brindà «la faena», tal com va recollir la premsa: «Bomba chico brinda a la señorita María Regordosa, hija del rico fabricante catalán D. Román, y hace una faena desconfiada y larga recentando un pinchazo caí-do. […] (Palmas de simpatía y regalo de un alfiler de brillantes)».

 Dita agulla pertanyia a Román Regordosa i, pel que sembla, la jove la va agafar de la corbata del seu pare i la va enganxar a la montera, que va tornar al torero.

 Després, van ser formalment presentats a través de la família Sedó, segons va explicar anys després l’únic fill del matrimoni, Román Torres Regordosa, ja que aquesta família catalana tenia parents a Andalusia, d’on procedia Bombita. A partir d’aquell moment van començar una relació que, si bé no agradava a la família de Maria Regordosa—que sembla que ja tenia un candidat per casar la seva filla i no li agradava la professió tan arriscada de Ricardo Torres—, van aconseguir vèncer els obstacles inicials. 

La condició per al compromís que va posar Maria Regordosa va ser que Ricardo Torres abandonés el toreig, una cosa que Bombita, molt enamorat, no va dubtar a fer per complaure els desitjos de la seva estimada i es va retirar el 19 d’octubre de 1913.

Maria Regordosa es va casar amb el cèlebre torero Ricardo Torres Reina, Bombita (1879-1936), el 1919. El febrer d’aquell any tots dos signaren el contracte matrimonial, però la cerimònia va tenir lloc mesos més tard, el 14 de juliol,  a la capella de Jesús del Gran Poder de la Torre Na Joana, propietat que la família de Maria Regordosa tenia a Montcada i Reixac.

https://criticartt.blogspot.com/2016/12/toros-i-toreros-nova-pindola-de-lany.html

Una vegada finalitzada la lluna de mel, la feliç parella tenia molts projectes que volien posar en marxa. Un d’ells era fer servir la propietat de Torre Joana per a criança pròpia de “ganaderia de reses bravas ”, un caprici que la seva enamorada esposa va patrocinar a fi de satisfer els desitjos del seu marit. La cosa anava en serio, aviat es van notar els canvis a la propietat dedicada en bona part a l’explotació agrària.

Va ordenar construir una casa al mig del pla, a uns 200 metres de la casa pairal , lloc que anava destinat a residència d’uns nous masovers ( per ell ”mayorales” ) que havia contractat a Sevilla . Aquesta casa li varen posar de nom “Casa Blanca”, el seu estil i per l’intens color blanc recordava un petit “cortijo”. Seguidament s’havia de completar amb el muntatge d’un “tentadero” i un “picadero”, destinats a comprovar la casta dels “futurs “ toros. Paral·lelament i adossada a la masia principal, va aixecar una petita capella dedicada al “Jesús del Gran Poder” , figura religiosa que ell considerava el seu protector.

Després de l’enllaç, el matrimoni va fixar la seva residència entre Barcelona, al pis principal de la Ronda de Sant Pere, núm. 32, i la finca esmentada de Montcada i Reixac. L’onze de juny de 1920 va néixer el seu fill, al qual van anomenar Román. Lamentablement, dos dies després Maria Regordosa va morir a conseqüència de complicacions derivades del part, amb tan sols 32 anys.

Els fets demostren que en aquells dies era més perillós ser mare que ser torero.

Va ser enterrada al panteó familiar, al cementiri de Santa Coloma de Cervelló. La seva tomba està ornamentada amb un bellíssim alt relleu executat pel cèlebre escultor Enric Clarasó.

La sobtada mort de la seva esposa li va representar un cop molt dur, tot i que va intentar seguir amb el seu projecte, malgrat que les circumstàncies havien canviat, doncs, li mancava el principal suport, unit a la depressió que va patir.

Ricardo Torres Reina “ Bombita” en enviudar es va convertir en l’administrador de tots els bens de Maria Regordosa fins la majoria d’edat del seu fill Roman Torres Regordosa, que n’era l’hereu. Una part d’aquesta propietat a les faldes del Turó de Montcada, la volia adquirir la fàbrica de Ciment Asland i malgrat les “sucoses” ofertes que va rebre mai va caure en la temptació de fer-ho. Bombita va ser l’únic de tots el propietaris que envoltaven el Turó que mai va vendre a la poderosa cimentera la seva propietat. Sempre contestava : “ ... agradezco su interés ... pero mire usted ... esta tierra... és ... “ . La Torre Joana era per ell quelcom més que uns terrenys, era un sentiment que li recordava a la seva esposa. Sentiment que va traspassar al seu fill Roman, el qual tampoc va vendre. Finalment, a la dècada dels anys 1980, el nét de “Bombita” de nom Ricard Torres Rocamora, va vendre la propietat en parcel·les i d'aquest lloc s’hi va construir el polígon industrial “ La Ferreria”. L’edifici de la Torre Bombita va ser donat gratuïtament a l’any 1985 a l’Ajuntament de Montcada, era una de les compensacions alhora d’aprovar el projecte. El Consistori montcadenc va assumir la responsabilitat del seu manteniment, cosa que no s’ha fet i a conseqüència d'això el històric edifici es troba avui en un lamentablement estat ruïnós.

A l’esclatar la guerra civil va rebre avís a la seva finca de Montcada que el podien anar a buscar i va fugir a Sevilla. La seva mort, el desembre de 1936 a l’hospital de la Creu Roja de Sevilla, va ser conseqüència d’una operació d’hèrnia.

Després de la guerra civil i per exprés desig d’en Ricardo, les seves despulles van retornar a Catalunya i va ser enterrat a la cripta familiar del cementiri de Santa Coloma de Cervelló al costat de la seva esposa.