Maria Regordosa, passió col·leccionista.

 

Maria Regordosa (1888-1920). La seva col·lecció, integrada per joies, ventalls, tapissos, vestits regionals, pintes, puntes, mobiliari i instruments musicals, va ser una de les més importants, en la seva especialitat, de l’Espanya de principis del segle XX. Malgrat la seva curta vida, Maria Regordosa va morir a conseqüència de complicacions derivades del part, amb tan sols 32 anys. 

 Un record per a totes les dones que van perdre la vida a l'hora de donar-la. Es mereixien almenys un recompte, per saber fins a quin punt la dona es jugava la vida amb el part.

Maria Regordosa retratada el dia del seu casament amb Ricardo Torres Reina, "Bombita".

Maria Regordosa va ser l’única filla que van tenir Román Regordosa Soldevila i Hortènsia Jover Cucuruny. La gran fortuna familiar, procedent dels diferents negocis que posseïa a la indústria tèxtil, va permetre a Maria començar a col·leccionar obres d’art a una edat molt primerenca, ja que els seus pares donaven suport als seus interessos artístics i els afavorien. Així, el matrimoni Regordosa, conscient de l’avidesa de coneixement sobre art que te-nia la seva filla, va confiar la seva educació en la matèria a Oleguer Junyent.

https://barcelodona.blogspot.com/2018/11/les-aventures-den-oleguer-junyent-roda.html

Maria Regordosa retratada per Oleguer Junyent (s. d). Col·lecció Armengol Junyent.

Va ser Junyent qui ensenyà la jove Maria a distingir les peces de major qualitat, així com els materials i les característiques que podien diferenciar una obra original d’una còpia; formació que va poder complementar amb nombroses visites a museus, antiquaris i cases de subhasta que realitzava durant els seus freqüents viatges per Espanya i l’estranger, la qual cosa afavorí que en molt poc temps aconseguís reunir uns conjunts de gran qualitat i valor.

Maria Regordosa amb el vestit de maja al costat d’una amiga vestida de pubilla catalana. Autocrom, 1916. Retratades per Oleguer Junyent al seu taller.

Exposició monogràfica de la col·lecció de Maria Regordosa al Museu de les Arts Decoratives (1935).

Ell va ser la persona escollida per redactar uns breus apunts dedicats a Maria Regordosa, com a pròleg per al catàleg d’una exposició monogràfica que els Amics dels Museus de Catalunya van dedicar pòstumament a la col·leccionista, el 1935.

"Una [...] passió foren [...] les coses d’art. La meva amistat amb la família Regordosa me la féu conèixer en aquest darrer aspecte, com un esperit extraordinàriament sensible que fou endut aviat per una afecció al col·leccionisme. Joveneta encara, començà una col·lecció de joies antigues i ben aviat els seus viatges tingueren un motiu de recerca que els feia doblement interessants per a ella. Amb el temps, però, la recerca ja no es limità als marxants d’art de les ciutats, sinó a les petites viles, als recons de província, on els murs d’una vella casa senyorial ruïnosa podien esser senyal de possibles troballes. Aquesta activitat tot seguit s’orientà vers una especialització que la féu fecunda, i fou aquesta la de les velles joies espanyoles. Corrent per Espanya descobrí en la diversitat de les contrades la meravella dels vestits regionals i començà aleshores, amb la bona passió de sempre, la nova col-lecció d’indumentària popular […]. Mentre les dues col·leccions anaven fent-se, un dia a Mallorca descobrí una de les més famoses col·leccions de ventalls que puguin aplegar-se, i enamorada d’aquell conjunt, l’adquirí en la seva totalitat per tal de continuar-lo i engrandir-lo com va fer i com hauria seguit fent si la mort no se 

 l’hagués emportada al bo de la seva vida, al punt que tot li somreia."

Maria Regordosa també posseïa una sèrie de deu tapissos flamencs, de la primera meitat del segle XVII,  que representaven passatges de la vida del militar romà Publi Deci Mus. Estaven basats en uns cartrons creats per Rubens per encàrrec d’un noble genovès, alguns dels quals es conserven al Museu Liechtenstein de Viena. Segons la premsa històrica, van ser adquirits a Mallorca.

 És interessant destacar que es tracta, a més, d’una sèrie completa, cosa poc habitual en una col·lecció particular, ja que en la resta de les identificades només es conserven panys solts.

 Diverses imatges d’aquests tapissos apareixen publicades als catàlegs de les mostres de Sevilla (1929) i Barcelona (1935), en-cara que a les fotografies panoràmiques de les sales conservades també es poden identificar alguns dels exemplars.

 Tal és el cas dels tapissos amb les escenes:

 Els cònsols Publi Deci i Tito Manlio marxen a combatre contra els llatins,  Deci Mus conta el seu somni, Deci Mus consulta l’Oracle,  Marc Valeri beneeix Deci, Deci s’acomiada dels lictors, Les exèquies de Deci Mus,  La batalla de Veseris amb la mort de Deci Mus i Mart i Rea.

"La gentilíssima Maria Regordosa, de qui sabíem l’afició a col·leccionar bells instruments musicals artístics, ha començat de poc, amb un gran èxit, una col·lecció de trajos antics i moderns de teles de les comarques ibèriques. El propòsit de la distingida col·leccionista, al començar el seu recull, és digne de lloança i d’exemple, ja que’s promet oferir la seva col·lecció al Museu de Barcelona, un cop la tingui com-pleta; cosa que, a dir veritat, aportaria un gran benefici als molts estudis que’s poden fundar damunt d’aquests documents. La nostra felicitació més sincera a la senyoreta Regordosa, pels seus projectes i per les seves nombroses adquisicions." (Juliol de 1915, revista "Vell i Nou")

La jove col·leccionista atresorava, a més a més, un remarcable conjunt de vint pintes i diademes dels segles xviii i xix de materials molt rics i variats: ivori, plata, carei, camafeus, or, esmalts, etc.; diversos mobles de les tipologies habituals que trobem a les cases benestants de l’època —com arquimeses o armaris—, preferentment mobles policromats de l’època del Renaixement i del Barroc espanyol; alguns instruments musicals, així com objectes de vidre, pintures i escultures que no figuren als catàlegs conservats.

Joies de la col·lecció Regordosa. Font: Mercurio, núm. 751-753, Barcelona, 1935, p. 92.

Durant la Guerra Civil, la col·lecció va ser confiscada i traslladada a Olot per a ser salvaguardada, com succeí amb tantes altres col·leccions catalanes. Després de la fi del conflicte, va ser retornada a Román Torres (el seu propietari legítim, Ricardo Torres, havia mort el 1936), qui, al mateix temps, va reclamar els vestits que havia dipositat el seu pare al Museu de les Arts Decoratives abans de la guerra. Ara, la col·lecció Regordosa es troba dispersa i només coneixem el destí d’algunes de les seves peces. Així, sabem que la col·lecció de ventalls —almenys una bona part d’ells— va entrar en circulació al mercat artístic en una època relativament recent, i alguns exemplars encara són localitzables en antiquaris especialitzats de Barcelona. Els vestits, així com altres peces d’indumentària pertanyents a Maria Regordosa, van ingressar el 1991 al Museo del Traje de Madrid, després de ser adquirits a la consultora d’art Edmund Peel Fine Art. Els tapissos es troben en una col·lecció particular. Pel que fa a les joies, així com de la resta d’objectes que integraven la col·lecció —mobiliari, pintes, escultures, objectes de vidre, etc.— no n’hem tornat a tenir notícies.

Continua a https://barcelodona.blogspot.com/2022/04/maria-regordosa-ii-passio-per-un-torero.html