Continua de https://lleidona.blogspot.com/2021/08/la-lleida-vista-per-moline-i-albareda.html
https://lleidona.blogspot.com/2021/08/la-lleida-vista-per-moline-i-albareda_20.html
Manel Moliné i Muns va néixer l'any 1833 a Barcelona i va morir-hi al 1901. Fill d'Ignacio Moliné, dedicat a la passamaneria, i Antonia Muns. Es casà amb Josefa Petit i tingueren dos fills, Manuel, casat amb Dolores Villar, i Leocadia que morí de pleuropneumònia l'onze de novembre de 1878, als vint-i-un anys. Durant un temps visqué al carrer Lauria, 46, 4t de Barcelona, però posteriorment canvià la seva residència al carrer del Carme, 38, 4t.
L' Esquella de la Torratxa li va dedicar integrament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat, tant a la Campana de Gràcia com a l'Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s'havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies.
Realitzà els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, l'escola de la Llotja de Mar, entre els anys 1849 i 1853.
El 1855, als vint-i-dos anys i acabats els seus estudis a l'Acadèmia, Manuel Moliné s'instal·là com a pintor a l'estudi Mattey, al carrer Aroles, 5, 1r.
Després d'un any de col·laboració amb Mattey, Moliné s'associà amb el seu cunyat, el fotògraf Rafael Albareda, casat amb la germana de Manuel Moliné. Van obrir un estudi fotogràfic al terrat d'una casa del mateix carrer Aroles, que s'especialitzà en retrats per a l'alta burgesia barcelonina, sent durant molt anys un dels més importants de Barcelona.
Al 1856 s'anunciaven així:
"Establiment fotogràfic de M i A, retrats en fotografia, daguerreotip en relleu pel estereoscopi amb estoigs, còpies, vistes, retrats per braçalets, agulles de pit, retrats de nens de totes les edats. També es passa a domicili per treure els retrats de les persones difuntes, amb l'especialitat en deixar el retrat en la seva animació vital i en la postura que es desitgi ".
Moliné va entrar en contacte amb el famós funàmbul francès Jean-François Gravelet Blondin durant una visita que va realitzar a Barcelona per dur a terme algunes actuacions al mes de maig de 1863. Blondin -com era conegut- s'havia fet mundialment famós per haver travessat les cataractes del Niàgara sobre una corda, a Barcelona va realitzar diversos exercicis de risc; el més comentat va ser travessar la plaça de toros portant una persona a coll, caminant per una maroma col·locada a 45 metres d'alçada i amb una longitud de més de 112 metres. Moliné i Albareda aconseguirien el permis de Blondin per fer-li uns retrats que van tenir molt èxit i dels que es van fer nombroses còpies. Malgrat tot, la difusió de les mateixes no va aconseguir l'abast que desitjaven els seus autors.
Al 1871, el rei Amadeu I de Savoia visità Lleida i Manel Moliné i Rafel Albareda foren els encarregats de realitzar una guia de la ciutat per aquest motiu. La sèrie de fotografies realitzades són vistes de la ciutat que mostren la vessant més artística dels dos fotògrafs i foren signades a mà.
Manuel Moliné, que havia començat com a pintor i que també il·luminava amb color fotografies per fer-les més atractives, decidiria convertir-se en dibuixant d'humor i caricaturista de l'actualitat barcelonina. Va treballar durant molts anys per a L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, setmanaris de ideologia republicana que van aconseguir gran popularitat, al principi utilitzant llapis gras sobre paper transportable i, després, tinta xinesa sobre paper de barba.
Primer Almanac de l'Esquella de la Torratxa del 1889. Portada dibuixada per Manel Moliné en format 210 x 140 mm.
Fotografia del cadàver de Moliné en la contraportada del nº 1164 dedicat integrament a ell. Era molt normal a l'època aquest tipus de divulgació post mortem.
La figura de Manuel Moliné feu que els dibuixants posteriors, com Apel·les Mestres, reivindiquessin la seva tasca i reclamessin el reconeixement del seu art.
Pels dibuixos de Manuel Moliné a La Campana de Gràcia ia L'Esquella de la Torratxa és factible reconstruir en clau d'humor més de vint anys de vida política i social a Espanya.
"Molt interessant reportatge sobre Manel Moliné, tot un personatge polifacètic en el mon de la fotografia ( il·luminació i color) , de la pintura , al final decidir ser dibuixant d'humor i caricaturista del mon de Barcelona.
ResponderEliminarTreballar per a l'Esquella de la toratxa i a la Campana de Gràcia.
Article interessant per la quantitat d'enllaços tot explicant biografia , anecdotes i com nó tot acompanyat de fotografies d'interes , com de les seves obres tan de pintura , fotografia post-morter , caricatures i almanacs preciosos." (Montse Carol)