Irene Narezo i Frederic Beltrán, pintors de la modernitat.

 

Retrat d'Irene Narezo al seu taller. 1904. Fot: Francesc Serra Dimas.

Pau Narezo va emigrar a Mèxic, on ja es trobava el seu germà Francisco i, possiblement, algun oncle. Allà, a San Luis de Potosí en concret, la família, i el mateix Pau, gaudeixen d'una folgada posició econòmica que els fa aparèixer com a inversors en diferents empreses. Allà es casa Pau el 1889, quan ja té 40 anys, amb Sara (o Sarah, com ella ho escrivia) Dragoné Miranda, de 18. El matrimoni tindrà quatre fills (Alfonso, Irene, Amelia i Enrique) abans que Pau mori en una data que desconeixem. El que sí sabem és que al juliol de 1905 Sarah, "vídua de don Pablo Narezo", està en Frama amb els seus fills per passar l'estiu, havent arribat des de Barcelona on "té la seva habitual residència".

 http://www.valledeliebana.info/reportajes/personajes/losnarezo1.html

La família Narezo en Liébana: dos desconeguts, Enrique, Sarah, Frederic, Amèlia, Irene i dos desconeguts.

A Barcelona, on vivia la família, Sarah Dragoné coneix a Frederic Beltrán. Fill de militar espanyol, havia nascut a Cuba al 1885 però des de 1893 la família residia a Barcelona. En les vacances de 1908, al costat de la família Narezo apareix a Frama Frederic, convidat per Sarah a passar l'estiu a casa dels Pics d'Europa perquè pogués inspirar-se en les seves pintures. "Amb el propòsit de traslladar a la tela algunes vistes de la vila de Frama i altres dels bells paisatges de la regió", va dir La Veu de Liébana, que recollirà al setembre com Frederic Beltrán acompanya la família Narezo en la inauguració d'un oratori en Frama, confirmant que va passar allà tot l'estiu.

Noces d'Irene Narezo Dragoné i Frederic Beltran Masses al monestir de Montserrat. 1911.

Irene Narezo també era pintora. Va exposar al 1915 a la Sala Parés, de Barcelona. En les seves obres s'inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors "La Ilustració Catalana" que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient de suau poesia i sensibilitat» mentre a La Esfera es destacava que «el mateix els retrats de dones que els paisatges, tenen detalls d'un primitivisme encantador, d'una subtilíssima innocència, molt més lloable que bastants mestratges tècniques ». En l'Exposició Hispano-Francesa de Belles Arts, que va tenir lloc a Saragossa el 1919, es van incloure obres tant d'Irene («dos quadres plens d'emoció i de dolç cromatisme») com de Frederic. El 1925, a la Primera Exposició d'Artistes Ibèrics a Madrid es va incloure també una de les d'Irene.

"La endolada", 1915. Quadre d'Irene Narezo.

Tornarien en alguna ocasió a Frama com testimonia, per exemple, aquesta foto de 1916 en què tots dos apareixen al costat de la mare d'ella, Sarah Dragoné.

A Frama, amb un pollastre en braços Amèlia, la germana petita d'Irene, Irene i Frederic.

Si Irene i Frederic van destacar com a pintors, el marit d'Amèlia (Gabriel Garcia Maroto)  també va tenir un paper destacat en la cultura espanyola. 

Gabriel García Maroto, a principis de 1921 va crear una impremta, en la qual cal assenyalar que es va publicar el primer llibre de poesia de Federico García Lorca, així com els primers números de la revista "Índice", dirigida pel poeta Juan Ramón Jiménez, on publicarien alguns dels que formaran després la coneguda com a Generació del 27.

http://www.valledeliebana.info/reportajes/personajes/losnarezo3.html

Retrat de la Família Narezo i la mare del pintor. D'esquerra a dreta, Amèlia Narezo, Henri Narezo, Pacha, la mare de Frederic, Sarah Narezo, Irène Narezo.

Per afavorir la carrera del pintor, decideixen traslladar-se a viure a París, on s'instal·len al 1916 i resideixen fins a 1946, que abandonen París i tornen a Barcelona, on Frederic mort al 1949.

Frederic Beltrán es va relacionar amb gent de totes les nacionalitats. Va pintar a personalitats de l'alta societat -prínceps, reis i marqueses, exòtics Maharajàs, empresaris i banquers- així com també a presidents de països, ambaixadors, militars, intel·lectuals, escriptors, cantants, ballarines i sobretot a actors. El pintor de moda de la modernitat.

Clikar link https://barcelodona.blogspot.com/2020/08/la-maja-de-myrurgia-tortola-valencia-iii.html

Posteriorment, sembla que Irene es va prodigar molt menys i només sabem que a l'agost de 1945 li va ser concedida la Creu d'Alfons X El Savi pel govern espanyol en atenció als seus mèrits i que va morir a Barcelona el 1970.

Continua a https://barcelodona.blogspot.com/2021/02/irene-narezo-i-frederic-beltran.html