Páginas

sábado, 20 de febrero de 2021

Irene Narezo i Frederic Beltrán, exiliats de l'Espanya cateta. (II)

 

Frederic Beltran Masses neix accidentalment a Cuba. A l’illa caribenya, encara ocupada per l’Imperi espanyol, el seu pare hi és destinat com a militar i allí es casa amb Mercè Masses i Olives, filla d’un doctor de Lleida. El 1892 tornen a Catalunya i ja en l’adolescència Frederic va a classes nocturnes de dibuix a l’Ateneu Obrer de Barcelona. El 1903 ja el trobem formant-se a la Llotja de Barcelona i més tard a Madrid amb mestres com ara Joaquim Sorolla. El 1911 es casa a Montserrat, amb Irene Narezo Dragoné, també pintora i de la qual no se separarà mai més.
L'any 1915, a l'Exposició Nacional, se li rebutja el quadre "La Maja Marquesa" per immoral. No es van atrevir a rebutjar, a més, el nu de Mirabella, tot i que les sabates de la gentilísima dona van inquietar la senil concupiscència del Jurat.
Van ocultar, hipòcritament, el seu odi al nu dels pintors que llavors constituïen el Jurat, al·legant que rebutjaven "La Maja Marquesa" perquè, a jutjar pel títol i l'assumpte del quadre - una dona nua i amb mantellina blanca, entre d'altres dues dones vestides , amb sengles mantellines, igualment -, «podia fer creure que l'autor feia referència a certa marquesa lesbiana, que portava una vida d'escàndol». Semblant insult a un artista, es va agreujar fins al punt de demanar a Frederic Beltrán que canviés el títol de "La Maja Marquesa". Beltrán va arronsar les espatlles, i ni tan sols va contestar a l'estúpida proposició. 
La polèmica el taca i l’ofèn. "La Maja Marquesa", suggerint el lesbianisme de la marquesa de Laguna i comtessa de Requena, és censurat. Beltran Masses fa botifarra a l'Espanya cateta i marxa a París l’any següent.
 L'Exposició amb la qual el jove mestre va voler acomiadar-se d'Espanya, abans de fixar la seva residència definitiva a París Es va celebrar al Palace Hotel de Madrid, durant el mes de març de 1916. Amb una riquesa i una elegant distinció, desconegudes a Madrid per a aquest gènere d'exhibicions, va reunir l'eminent artista prop de vuitanta quadres, alguns d'ells de grans dimensions.
 Quedava en ells resumida, concretada, a la fi, la tendència plena de llum i exuberant de colorit que caracteritza Federico Beltrán. Allí estaven les simfonies càlides, vibrants, embriagades de sol i de força fecunda: Demeler, Granada, Dionisios, Invocació a Lackmy, La barca delitosa, La súplica; allà les altres delicadíssimes, de verds transparències, de blaus vaguetats, de rosades carns i hel·lènica nostàlgia: Bilitis, Siemprevivas, Intimitat, Les germanes ...
En Federico Beltran es troba: exaltació optimista, sensual complaença d'interpretar nus i paisatges esplèndids, i teles i joies, i cels encantats per la màgia blava de les nits serenes. Oh! Això sobretot. Podríem dir-li «pintor enamorat de la nit". El seu quadre "Cap a les estrelles" és el resum d'aquest ultraterrenal amor als siderals misteris. Com el tors admirable, de "La cançó de Bilitis", és el compendi de la seva obra estètica nascuda del culte a la dona.
A la Ciutat de les Llums Beltran arriba a director de la Societat Nacional de Belles Arts de França l’any 1919. El canvi d’aires a la riba del Sena no li va gens malament.
Però al 1920, a la Biennal de Venècia la seva carrera agafa més color que mai. I arriben comandes. Moltes i no de qualsevol. La llista és llarga i el dia és massa curt per anar sucant el pinzell a la paleta. Pius XII. Amén. Jordi VI del Regne Unit, Alfons XIII d’Espanya, el Xa de Pèrsia, Jordi II de Grècia, Humbert II d’Itàlia, el maharajà de Kapurthala, Jagatjit Singh, i el d’Indore, Yashwant Rao Holkar II. Per si no n’hi havia prou també s’hi apunten princeses, marqueses, comtesses, duquesses... Cal agafar número i esperar el torn.
Al 1924 coincidint de vacances a la Costa Brava coneix a Rodolfo Valentino. Temps després tornen a coincidir a bord del transatlàntic Leviathan que els porta als Estats Units. Beltran fa la seva primera exposició a Nordamèrica, a les Wildenstein Galleries de Nova York i segueixen exposicions a Palm Beach i Miami. No para de vendre.
El mite de Hollywood Rodolfo Valentino bromeja amb Frederic Beltran Masses gràcies a l’amistat que els uneix després de conèixer-se en unes vacances a la Costa Blava.
Al 1925, exposa a l’Hotel Ambassador de Los Angeles amb Stendhal Galleries. Un mes més tard, en una festa patrocinada per Rodolfo Valentino, la seva dona Natasha Rambova i l’actriu Marion Davies, és presentat a tot l’estrellat de Hollywood. Hi són Charles Chaplin, Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Gloria Swanson, Barbara La Maar.
Douglas Fairbanks fa de model per al retrat que li pinta Beltran Masses durant l'època d'èxit que viu entre les estrelles de Hollywood.
Quan és a Califòrnia, Beltran Masses s’instal·la a cal Valentino. L’amfitrió li arriba a regalar un gos anomenat Hollywood. 
Quan Valentino se separa de la seva dona, Frederic esdevé un gran suport. Una de les maneres de fer-se passar el mal tràngol és aprenent a pintar de la mà de Beltran.
El juny de 1929 exposa a les Burlington Galleries de Londres. Hi aporta una «Salomé» que és un escàndol però en tres setmanes l’exposició rep 17.000 visitants pagant entrada i ven 12.000 catàlegs.
El 1946 torna definitivament a Catalunya per viure, ja molt delicat de salut, a l’habitació 501 de l’hotel Ritz de Barcelona. Mor en un hospital de la Ciutat Comtal el 4 d’octubre de 1949 per problemes de fetge i cor.
Vídua Narezo i filla.
Els quadres de Beltrán Masses obrien una porta a la mitologia, a la fantasia oriental, al secret inconfessable. Moltes de les seves models, sensuals i inquisitives, eren ballarines, actrius, senyores de la noblesa (...) Pintava gairebé sense il·luminació per estudiar millor els contrastos entre la figura i l'entorn. L'estil era al·legòric, amb referències a la música i la poesia, amb una forta herència espanyola en els motius. Molts dels paisatges eren foscos, verds i blaus, i els cossos brillaven il·luminats per una llum que semblava sorgir de la pell. Els personatges assumien rols exòtics i romàntics propis de cinema escapista dels anys vint.


3 comentarios:

  1. Desconeixeia aquesta historia qu´em sembla molt interesant, com sempre Espanya victima de la incultura i les sotanes... gracies per publicar-la

    ResponderEliminar
  2. Havia vist algun dels seus quadres, però ni molt menys coneixia el seu nom com a pintor...ni la gran obra que té...I la vida tan glamurosa entre mig de totes les estrelles de Hollywood..Molt interessant..La seva pintura,sobretot la primera part em recorda la de Julio Romero de Torres, el " pintor de la mujer morena"...

    ResponderEliminar
  3. Havia vist algun dels seus quadres, però ni molt menys coneixia el seu nom com a pintor...ni la gran obra que té...I la vida tan glamurosa entre mig de totes les estrelles de Hollywood..Molt interessant..La seva pintura,sobretot la primera part em recorda la de Julio Romero de Torres, el " pintor de la mujer morena"...

    ResponderEliminar