Casa Víctor Blajot (Passeig de Gràcia, 32) de Rafael Guastavino.

Casa Víctor Blajot (Passeig de Gràcia, 32). 1872. Fot: Alvarez, F. J.

"Sería difícil hallar en Barcelona un edificio particular, que superase en belleza y equilibrio de proporciones a esta casa proyectada por Guastavino. No excesivamente alta, puesto que sólo tiene tres pisos sobre el plan terreno, posee como pocas una proporcionada gradación de la altura de sus cuatro cuerpos, sosteniendo el bajo por sus justas medidas, los otros superiores, sin verse oprimidos por estos, como sucede en gran parte del Ensanche. La solución dada a los ángulos por medio de tribunas semicirculares, es de la más elegante que se puede concebir, no contribuyendo poco al buen efecto que producen, la gracia con que estan dibujadas las barandas y lo airoso de su diámetro." (1897. Francesc Rogent)

Planta baixa de la casa de Victor Blajot al Passeig de Gràcia. Distribució interior. 1838. Arq: Guastavino Moreno, Rafael.
Rafael Guastavino Moreno va néixer a València (Espanya), l'1 de març de 1842 i va morir a Baltimore (Estats Units), el 2 de febrer de 1908. Va ser un mestre d'obres i constructor espanyol que va desenvolupar gran part de la seva activitat als Estats Units , on va difondre un sistema constructiu de voltes de la seva invenció. Veure video

Rafael Guastavino Moreno va néixer a València (Espanya), l'1 de març de 1842 i va morir a Baltimore (Estats Units), el 2 de febrer de 1908. Va ser un mestre d'obres i constructor espanyol que va desenvolupar gran part de la seva activitat als Estats Units , on va difondre un sistema constructiu de voltes de la seva invenció.

Es va formar a l'escola de mestres d'obres de Barcelona, i en aquesta ciutat va iniciar el seu treball i va construir la fàbrica Batlló. A la propera localitat de Vilassar de Dalt va construir el Teatre de la Massa, amb una volta de 17 metres de diàmetre per 3,5 metres de fletxa i un òcul central de 4 metres de diàmetre.

Quan l'edifici es va inaugurar, el 13 de març de 1881, ell ja havia partit cap als Estats Units, reunint diners mitjançant una estafa de pagarés, el que li impossibilitava tornar a Espanya. La seva irregular vida familiar havia provocat que la seva dona hagués emigrat a l'Argentina amb els seus fills grans, mentre ell es feia càrrec del seu fill menor.

Des de 1881 va residir a Nova York, on, després d'uns accidentats inicis (es va arruïnar en el pànic de 1884), 6 va aconseguir l'èxit gràcies a la utilització de la seva patent (registrada en 1885) d'un sistema de construcció de voltes derivat de la construcció tradicional a la zona mediterrània espanyola (València i Catalunya), conegut com volta paredada, de maó de pla. Centrat en aquesta activitat, va constituir la companyia Guastavino Fireproof Construction Company (destaca al nom la condició "a prova d'incendis" dels seus materials, hi havia una gran sensibilitat pel tema després dels grans incendis de Chicago de 1871 i de Boston 1872).

Com explica Peter Wight (1901), l'havia aconseguit "com a resultat d'un concurs. La major part dels detalls exteriors estan executats amb ciment, inclús un fris, amb figures en baix-relleu sobre el 'pan-coupé' i a la mateixa cornisa. Aquesta casa conté una escala en espiral tota ella construïda de peces de marbre". Aquest fris és obra de l'escultor Rosend Nobas i Ballbé (1838-1891) i representava la "Història dels progressos de la Humanitat" (fou parcialment destruït al col·locar la marquesina d'una botiga, però posteriorment va ser recuperat).
Es composa d’un semisoterrani, planta baixa i tres pisos. Quant a la distribució interna, seguim amb Rogent: "en el interior, igual que al exterior, obsérvase la misma claridad de concepto, más sin que éste se vea realzado por los refinamientos del lujo. Dignos de encomio, bajo tal aspecto, son el vestíbulo y el patio, este último, perfectamente regular, circunstancia poco frecuente en las casas emplazadas en chamflán. En este patio está la escalera, de hierro, con planchas de mármol que forman los peldaños. La forma en primer término un tramo, en cuya meseta se abre una puerta para los inquilinos; y bifurcándose desde aquí aquél, conduce cada nuevo tramo á una puerta del piso principal." Com a mecanisme de diferenciació social, destaca la forma de l’escala principal, “situa una escala a lo imperial, que com si fos l’escalinata d’un pis principal, dóna accès als dos primers pisos, amb una vivenda a cadascun, mentre que darrera hi ha una altra escala, que serveix a tots els nivells i arriba fins al tercer on tenim tres vivendas.” Encara avui, es pot visitar aquest ambient que se'ns descriu i copsar la seva serena bellesa. L'any 1888 s'hi afegí una planta dibuixada per l’arquitecte Antoni Coll i Fort.

Casament de Víctor Blajot amb la senyoreta Pena. 1908. Fot: Nadal.

Als baixos comercials, de 1943 a 1995, la coneguda Sastrería Gales.

Propaganda de la venda d'articles de sastreria i complements per home i dona a l'establiment Gales. Autor: Cesc.