Carmen Soriano, nedadora pionera.

 

Carmen va néixer a Barcelona el 1917 i des de petita va ser inculcada en els nous valors progressistes. El seu pare gestionava una important botiga de màquines d'escriure (Underwood) i això li va permetre treure a Carmen d'un col·legi de monges per dur-la a al Col·legi anglès de la Bonanova, un important centre on va poder elevar el seu nivell cultural. Així mateix, el seu pare també li va posar un professor particular d'anglès a casa, situada al casc vell de la ciutat.

A The English School, va ser on Carmen va apreciar els beneficis de l'esport, ja que segons ella, ajudaven a millorar el rendiment dels alumnes anglesos. Entre aquestes pràctiques hi havia la natació i un dia a la piscina de Sant Cugat del Vallès, l'escola anglesa va organitzar una prova per als alumnes, on la nostra protagonista va aconseguir obtenir el primer lloc.

[Publicitat] de la casa de màquines d'escriure Underwood amb la nedadora Carmen Soriano, del Club Natació Barcelona. Fot: Bert i Claret.

El seu pare satisfet i veient-hi possibilitats de fer alguna cosa important a la natació, va provar aquell any a inscriure-la en la travessia del Port de Barcelona, cosa que no li va ser permesa perquè van creure que no resistiria, considerant que la prova era molt fort per a una nena d'onze anys. Des d'aquell moment, van acudir pare i filla tots els diumenges als banys de Sant Sebastià de la ciutat comtal, fins que el progenitor, convençut que Carmen podria aconseguir nombrosos campionats, la va fer sòcia de el Club Natació Barcelona, el lloc on ensenyava el gran mestre Enric Granados. (Enric Granados Gal, nedador olímpic espanyol, fill del compositor de música Enric Granados. Els seus pares van morir ofegats en un tràgic accident a l'oceà Atlàntic.Va ser campió d'Espanya de natació de 100 metres lliures al 1923, i va nedar per primera vegada a Espanya en estil crol. Però va ser amb el waterpolo que va competir en els Jocs Olímpics de 1920 i el 1924.)

La seva primera competició va ser a l'octubre de 1929, amb motiu del primer aniversari del Club Femení. Carmen portava entrenant des dels quatre anys, però mai havia competit oficialment. I en aquesta competició, vuit dies després d'associar-se al Club Natació Barcelona, va guanyar les proves infantils de 33 metres lliures i 100 metres braça, aconseguint així els primers títols per a ella i la seva entitat.

Un any després, amb tretze anys, es va convertir en campiona absoluta de Catalunya, sent recordat aquell dia de Sabadell, com un dels més feliços de la seva vida esportiva. En aquells dies, el 1930, el seu entrenament ja començava a ser fortíssim, ja que a partir de la competició d'octubre de 1929, es va posar a les ordres del millor entrenador espanyol de l'època, Enrique Granados, qui li va proposar un pla d'entrenament per batre els records nacionals de 100 i 200 metres braça.

Carmen era una jove alta i esvelta, d'ulls clars i expressius, amb un bell rostre i un somriure atraient. Era una de les figures més cobejades pels fotògrafs. Al llarg dels anys trenta, la seva imatge va aparèixer a la portada de tots els mitjans de comunicació del país. La seva presència mediàtica era constant i això va provocar que tant companys com a seguidors, estiguessin enamorats d'ella.

Carmen Soriano vencedora dels campionats d'Espanya de natació.

Aquella jove era l'esportista més famosa de tot Espanya, i per això, cada matí el carter portava a la botiga de màquines d'escriure un paquet de cartes. Portaven mata-segells de tots els llocs de país, fins i tot alguns l'estranger. La campiona les obria una a una sense curiositat, perquè ja endevinava el que deien, i després les abandonava sobre la seva taula. Gairebé mai contestava cap carta, perquè li molestava que li escrivissin com si ella fos una estrella de la pantalla. Aquestes eren les seves explicacions:

"[...] diuen que són admiradors meus. La majoria d'ells es conformen amb una fotografia, que jo no envio, però altres són més ambiciosos i em demanen el meu amor. Per a què contestaré? Aquests són els petits inconvenients de la celebritat [...] dintre d'alguns anys, quan abandoni l'esport, ningú se'n recordarà de mi. Llavors em dedicaré a això, a la meva professió, a vendre màquines."

Aquest reconeixement mediàtic, també va arribar des de l'esport rei, ja que el gener del 1936, i durant l'homenatge a José Samitier, jugador de futbol del Madrid i del Barça, Carmen Soriano va ser l'encarregada de fer el servei d'honor en el camp de Les Corts.

A l'any 1936, Carmen Soriano, va reconèixer en un article l'increment de la dona en l'àmbit esportiu, tot i que també va anotar que a Espanya l'esport femení mai arribaria a equiparar-se amb el masculí, passant en la majoria dels casos completament desapercebut. Per a ella un dels motius d'aquest problema era la manca de cultura física a les escoles, situació que no passava a l'estranger, on en la majoria dels casos les pràctiques físiques i esportives eren exigides al llarg de tota la seva formació i sense distinció de sexe, el que provocava un retard en el desenvolupament tècnic de les esportistes espanyoles, que posteriorment es reflectia en les competicions internacionals. En aquest article també reclamava més ajuda per a l'esport femení, convidant al seu ajuntament a la construcció de camps esportius i piscines cobertes. Per a ella, l'esport reportava una sèrie de beneficis a part dels corporals com podien ser la intel·ligència, l'esforç personal, la lluita, el saber dominar les victòries i les derrotes, així com poder conèixer altres cultures i altres costums, valors que difícilment podrien conèixer les joves d'aquesta època, si no ho feien per l'esport.

Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, amb les nedadores Solita Salgado, Miedel i Carmen Soriano a qui ha lliurat un ram de flors per les victories obtingudes en el festival de natació München, de Munich - Barcelona, celebrat al Club Natació Barcelona. Fot: Bert i Claret.

A més va deixar un altre text que ens serveix per valorar el seu esforç i el de les seves companyes:

"A Espanya la natació està encara molt endarrerida perquè admeti el professionalisme. Falten moltes piscines, i, en general, aquest esport no ha arribat a la popularitat que té en altres països. Per això als espanyols, cada vegada que acudim a alguna competició internacional, ens vencen fàcilment. Aquí ningú es preocupa de el desenvolupament de la natació. En alguns llocs troben malament que es banyin les noies, creuen que això constitueix una immoralitat. Sempre recordo el cas que vaig presenciar al poble de Banyoles. Uns vells de la vila van organitzar un gran escàndol a unes noies que s'estaven banyant. No us fa vergonya? els cridaven. Això és molt lleig, molt lleig. "

La nedadora Carmen Soriano, guanyadora de la Copa Nadal de natació de 1932. Fot: Brangulí.

Malgrat tots els factors negatius que nomenava Carmen Soriano, el seu esforç i la seva constància van superar tots els prejudicis socials. Fruit d'aquest treball, la llista de títols que va arribar a aconseguir va ser interminable, destacant entre tots ells els següents:

- Campiona d'Espanya de 100 metres esquena en 1934 i subcampiona el 1935, prova en què va arribar al mateix temps que la Marta González.

- Campiona d'Espanya de 100 metres lliures en 1931, 1932, 1933, 1934, així com subcampiona en 1935.

- Campiona d'Espanya de 400 metres lliures en 1934, 1935, 1940 i 1941.

- Campiona i recordwoman d'Espanya de relleus en totes les distàncies.

- 3 rècords d'Espanya de 50 metres lliures entre 1931 i 1933.

- 3 rècords d'Espanya de 100 metres lliures entre 1931 i 1933, romanent en vigor aquest més de 20 anys. De fet, Enrique Granados li havia promès que podria arribar a 1'15'' amb molt d'esforç. Carme es va encarregar de rebaixar aquesta marca fins 1'14,1'', d'aquí la permanència tan prolongada.

- Rècord d'Espanya de 100 metres esquena en 1934.

- 2 rècords d'Espanya de 100 metres braça en 1930 i 1933.

- 5 rècords d'Espanya de 200 metres lliures entre 1932 i 1936, romanent en vigor aquest més de 20 anys.

- Rècord d'Espanya de 200 metres esquena en 1934.

- 3 rècords d'Espanya de 200 metres braça entre 1930 i 1931.

- 5 rècords d'Espanya de 400 metres lliures entre 1932 i 1935, romanent en vigor aquest més de 20 anys.

- 4 rècords d'Espanya de 300 metres lliures entre 1932 i 1935.

- 2 rècords d'Espanya de 500 metres lliures entre 1933 i 1936.

- Rècord d'Espanya de 1.000 metres lliures en 1936. Alhora va batre el rècord d'Espanya de 800 metres lliures, ja que aquesta prova servia com preparatori per als Jocs Olímpics de Berlín.

- Guanyadora de 6 edicions de la travessia al Port de Barcelona, ​​on va ostentar el rècord de victòries aconseguides durant molts anys.

- Guanyadora del Trofeu Mare Nostrum en 100 metres lliures, la millor prova de 1933, ja que va comptar amb la participació de les millors nedadores del país.

- Guanyadora de nombroses copes de Nadal així com de travessies populars.

Carmen Soriano, nedadora del Club Natació Barcelona, amb la nedadora colombiana Solita Salgado de l'equip de natació francès "Les Mouettes", a les instal·lacions del club. Fot: Bert i Claret.

A més de tots aquests èxits, també va destacar en nombroses proves internacionals, com el campionat d'Europa de 1934, celebrat a Magdeburg (Alemanya). En aquesta competició, va participar en 100 metres lliures i 400 metres lliures. També va representar a Espanya a Gènova, durant la trobada internacional celebrat a Itàlia en 1935. En representant al seu club, va participar i fins i tot va guanyar, alguns festivals celebrats a Paris, Frankfurt i Holanda, així com diversos disputats a la piscina de la Escullera de Barcelona enfront de conjunts francesos, txecs, alemanys i holandesos.

Davant la impossibilitat política d'acudir als Jocs Olímpics de Berlín, on tenia plaça assolida, Carmen Soriano es va inscriure en l'Olimpíada Popular de 1936 per aconseguir un important títol internacional, esdeveniment que com sabem, no va arribar a celebrar-se.

A nivell esportiu, el seu major fracàs va ser en la seva visita a Paris, quan va intentar batre les estrelles franceses en 100 metres i es va topar amb l'aigua dolça de la piscina francesa de Molitor, ja que ella estava acostumada a la piscina de Barcelona, que s'alimentava d'aigua salada. En aquest gran premi, va realitzar una marca de 1'24'' quan ella mateixa tenia el rècord nacional en 1'16''. Tot i aquell fracàs, Soriano es va quedar una setmana a Paris i va entaular gran amistat amb les campiones franceses. Això per a ella tenia molt més valor que les marques i aquest era el seu objectiu, créixer personalment a través de l'esport.

En aquell viatge, a més va tenir una anècdota desastrosa. A més de l'aigua, Carmen va comptar amb un altre handicap, ja que a l'arribar a París, es va comprar un banyador de seda que li va costar 250 francs. Després el va deixar en una cabina de la piscina, i a l'anar-se a canviar per prendre part a l'campionat, el vestit de bany havia desaparegut, de manera que va haver de posar-se un vell i gruixut. Segons ella mateixa va relatar, "em vaig posar a l'aigua amb tanta ràbia que no vaig encertar a donar una braçada."

Tot i que la seva germana Enriqueta va seguir competint fins a 1949, Carmen es va retirar molt jove, al 1941. El motiu principal va ser el matrimoni, ja que ella i el seu marit, el jugador de waterpolo Gaspar Burcet Mas, van preferir posar punt i final a la seva carrera esportiva per dedicar-se completament a la vida conjugal. Després d'abandonar la natació, va continuar la seva tasca al capdavant de la botiga de màquines d'escriure del seu pare i poc després es va encarregar de la cura de la seva llar, concretament després del naixement dels seus dos fills, Mercè i Gaspar. D'aquesta manera es va allunyar del tot de l'esport.

Les nedadores germanes Carmen i Enriqueta Soriano, del Club Natació Barcelona, a la platja.

Carmen Soriano va aconseguir 31 rècords nacionals en 12 proves diferents i en tots els estils i especialitats. Tot i la rellevància de les seves proeses esportives declarar: "Fèiem esport, però sense donar-nos compte. Ho fèiem jugant i divertint-nos. Per a nosaltres, més que esport, allò era un joc."