Germaine, una musa que, amb la seva bellesa embruixadora, els va canviar la vida i les seves obres.
Laure Antoine Gargallo (París, 1 de desembre de 1880 - París, 2 de desembre de 1948), modista, ballarina en alguns cabarets del Paris del 1900 i model pictòrica de molts artistes del moment.
Germaine, el seu nom de guerra, nasqué al número 36 del Boulevard Ornano, a Paris, filla de Stanislas Thomas Gargallo, aprenent de pintor, nascut a Sant Flor, a la regió d'Alvèrnia, i de Julie Marie Riss, modista nascuda a Beaucourt.
Al mes d'octubre de 1898 es casà amb l'escultor Vital Florentine. Vivien a la part alta del barri de Montmartre, la més pobre. La primavera de 1900 Laure Gargallo conegué Ricard Canals i Isidre Nonell –per a qui començà a fer de model–, que eren veïns seus de la Rue Gabrielle.
Ángel Fernández de Soto, Picasso i Carles Casagemas.
l'octubre del 1900. Picasso i Casagemas, que des de feia un any i mig eren inseparables, acabaven d'arribar a París, disposats a tot per descobrir el mite d'aquella ciutat. Per casualitat, Nonell se n'anava i els hi va deixar el seu estudi, on s'hi van estar fins abans de Nadal. Van conèixer Germaine; la seva germana petita, Antoinette, i una amiga, Odette. Amb elles van viure el que Casagemas definiria com una “Arcàdia bruta”. Picasso s'ho feia amb Odette. Manuel Pallarès, que va arribar uns dies més tard, amb Antoinette. I Casagemas, amb Germaine, de qui es va enamorar bojament. Per relats de tercers que sabem que Germaine es queixava que Casagemas li prometia moltes coses però que, sexualment, no la podia satisfer.
Arriba Nadal, els diners s'acaben i se'n van de París. Casagemas no pot oblidar Germaine. Picasso se l'emporta a Màlaga per passar pàgina, però cada vegada està més obsessionat. Beu, es droga i reacciona amb violència. Picasso se n'atipa i marxa tot sol a Madrid.
Casagemas s'escapa a París a buscar la seva estimada.
Quan arriba a París, Germaine trenca definitivament amb ell. Per relats de tercers sabem que Germaine es queixava que Casagemas li prometia moltes coses però que, sexualment, no la podia satisfer.
Desesperat, el 17 de febrer del 1901 convida a sopar, al Cafè de l’Hyppodrome, 128 Boulevard de Clichy, als seus amics per anunciar-los que se'n torna a Barcelona. Vol fer un gran comiat. Ella també hi és.
Tot es precipita. Casagemas treu una pistola de la butxaca, dispara contra Germaine, falla, i després se suïcida. Tenia 21 anys. Els diaris francesos en van anar plens: “drama d'amor en un cafè”. Una lectura molt romàntica. Avui parlaríem de violència de gènere.
S'ha parlat molt de Casagemas i Picasso, però molt poc de la model que va esquivar la mort. I que va guardar silenci durant tota la seva vida, sobre la veritat dels fets.
Casagemas no va expressar les seves intencions a Picasso?
Arriba Nadal, els diners s'acaben i se'n van de París. Casagemas no pot oblidar Germaine. Picasso se l'emporta a Màlaga per passar pàgina, però cada vegada està més obsessionat. Beu, es droga i reacciona amb violència. Picasso se n'atipa i marxa tot sol a Madrid.
Picasso al tornar a París, es tanca al pis que compartia amb el seu amic suïcidat -Casagemas-, es posa a pintar a Germaine nua banyant-se.
El color blau transmet fredor: la d'ella davant dels fets. I la que vol adquirir Picasso per distanciar-se de l'esdeveniment.
Se sap que Picasso sentia que la seva obra era plena d'agents màgics que podien intervenir en la seva vida, creia en una relació de causa-efecte entre el que pintava i el que succeïa en la seva vida.
Germaine inicia aleshores una relació amb Picasso, a qui deixaria al 1902 per Ramon Pichot.
Pichot no apareix del no res. Ell, tot i que era més gran, ja formava part dels cercles de Germaine. Era un bon amic de Picasso, que el respectava molt. El seu idil·li va començar al 1902, només un any després del suïcidi de Casagemas. Viuen a Montmartre i, quan Picasso s'estableix definitivament a París, al mateix barri, formen una petita comunitat d'amics amb molta complicitat. Fernande Olivier, la primera parella oficial de Picasso, era molt amiga de Germaine.
Van passar els estius a Cadaqués, amb tot el clan familiar dels Pichot, durant la primera dècada del segle. Després, van deixar de venir-hi. Es van acabar casant, el 1908. Enamorats? Doncs no ho sabem. Segons el relat familiar, van fer una mena de pacte. Pichot la deixava fer.
a molt amiga de Germaine
Germaine Gargallo regentà un bistrot, la Maison Rose. Situat al carrer dels Saules, ocupava la planta baixa de la casa, mentre que Pichot tenia el taller de pintura al primer pis.
En els darrers anys Germaine Gargallo restablí un cert contacte amb Picasso, de qui rebé algun suport i amb qui mantingué aleshores una relació epistolar fins a la mort. Està enterrada al cementiri de Saint-Vincent, a Montmartre.
"Interessant article sobre sobra la Sra. Germaine , una Musa que amb la seva bellesa va captivar als pintors Carles Casagemas , Picasso i Ramon Pichot . De lectura biogràfica divertida , depèn de com s'intrepreti , per l'ho enrevessat de vida i trifulgues que ronda sobre la Musa.
ResponderEliminarFotografies i enllaços bons , interessant el del cuadre fet per en Picasso "La habitacions azul" per els secrets relacionats en aquest cuadre." (Montse Carol)