El 24 de juny de 1927, Margarida Xirgu estrena al teatre Goya de Barcelona "Mariana Pineda", de Federico García Lorca i decorats de Salvador Dalí, el que suposa, el començament de la carrera de García Lorca com a dramaturg.
Dies abans de l'estrena, va circular la remor que anaven a prohibir l'obra, ja que per a la dictadura de Primo de Rivera era un afront perquè, encara que l'acció de Mariana ocorre un segle abans en l'absolutisme ferrandí, tenia massa coincidències amb el seu govern.
Una entusiasta espectadora del estrena va ser Ana Maria Dalí, la germana del pintor que deia: Componíem un grup format per Federico, la Xirgu, el meu germà, Moraguetes, (el periodista Rafael Moragas de "La nit")... i alguns actors de la companyia. Vam anar passejant per el Barri Gòtic, Plaça Sant Jaume, carrer Ferran, Rambles, fins a la terrassa del cafè Lyon d'Or, on ens asseiem.
Tres escenes de "Mariana Pineda" interpretada per Margarida Xirgu al Teatre Goya de Barcelona.
Federico amic de Dalí, feia temps que li havia dit que anava a escriure una obra dedicada a l'heroïna granadina, a la qual anomenava afectuosament "Marianita", i li preguntà si ell estaria disposat a confeccionar els figurins del vestuari i els decorats; tot obtenint del pintor figuerenc una resposta afirmativa. Al cap d'un temps, en encetar-se el mes d'abril del 1.927, el poeta andalús informà a Salvador Dalí que havia acabat de redactar el text de Mariana Pineda i que aquesta obra no trigaria gaire a ser estrenada, després del extraordinari èxit de la lectura efectuada per Margarida Xirgu, en el Teatro Fontalba de Madrid amb l'assistència de Manuel Azaña, president de l'Ateneo i futur president de la Segona República.
Carta de Dalí a Lorca on exposa les seves idees sobre els decorats de "Mariana Pineda"
"Indicaciones generales para la realización plástica de Mariana Pineda:
Todas las escenas enmarcadas en el marco blanco de la litografía que tú proyectaste, en ese marco blanco, además del título, podría ir un verso, que cambiaría en cada acto.
Los telones de los decorados tienen que servir de meros fondos a las figuras, con afiligranadas indicaciones plásticas de la escena, el color tiene que estar en los trajes de los personajes; por lo tanto, para que éstos tengan máxima visibilidad, el decorado será casi monocromo; las ligerísimas cambiantes de tono tienen que ser como desteñidas; todos los muebles, cornucopias, consolas, etc., dibujados sencillamente en el decorado; el clave, de cartón recortado y pintado igual que los demás muebles; en cambio, los cristales tienen que ser de verdad (me parece, ¿y a ti?).
El conjunto será de una sencillez tal, que (me parece) a los mismos puercos dejará de indignar, porque la impresión que dará al levantarse el telón y antes de empezar a analizar será de una calma y naturalidad absolutas.
Además, desgraciadamente, ya hay demasiada gente que tolera esas cosas; aquí todo Dios teme pasar por tonto y dice que le gusta pasar por inteligente.
(Nota para el decorado de Mariana Pineda)
Aprovechar la máxima sugestión sentimental de los ligerísimos acordes cromáticos del decorado".
Decorat de Salvador Dalí per al segon acte de "Mariana Pineda".
Federico va fer una segona estada a Cadaqués, a casa dels Dalí entre maig i juliol de 1927, que van deixar una petjada profunda en la vida i obra d'ambdós. En les seves discussions a Madrid i Cadaqués, i en un riquíssim epistolari que s'ha conservat només en part, els dos amics abordaven qüestions estètiques de profund interès per a ambdós. Junts van explorar la pintura i la poesia contemporànies i l'art del passat. El mateix Federico va fer els esbossos de "Mariana Pineda" per la escenografia que va ser realitzada, juntament amb el vestuari, per Salvador Dalí. L'autor, a més, es va encarregar de la música i personalment va dirigir al cor de nens que van cantar el romanç amb que el comença i acaba l'obra.
Salvador Dalí i Federico García Lorca a Cadaqués al 1927.
"Queridísimo Melchorito"
"Marianita (Mariana Pineda) en su casa de Granada medita si borda o no borda la bandera de la Libertad". Por la calle pasa un hombre vendiendo "alhucema fina de la sierra" y otro "naranjas naranjitas de Almeria" y los árboles recien plantados de la placeta de Gracia, saben ya por los pájaros y por el pino del seminario, que un romance trágico y .."
Per ressaltar la qualitat de les estampes -Lorca va subtitular el drama com "Romance popular en tres estampes"- els decorats eren més petits que l'embocadura, per lo qual resultava un escenari dins del escenari. Sebastià Gasch escrivia en la revista L'Amic dels Arts: "Aquest decorat conté latent tota l'Andalusia intuïda, pressentida per un home que no la coneix... El groc d'un vestit es conjuga amb el negre del fons. L'ondulació del sofà s'enllaça amb les corbes d'una cadira. El rellotge de paret perllonga la línia d'una finestra. Les ratlles d'un vestit juguen amb les ratlles de la porta. I així fins a l'infinit. Simfonia total, orquestració constant".
Figurí de "Mariana Pineda" dissenyat per Salvador Dalí.
La col·laboració fou absoluta. Lorca il·lustrà a Dalí sobre el ambient de Granada el primer quart del segle XIX. El poeta li suggerí escenaris de formes estilitzades, en harmonia amb la més pura essència romàntica de l'època.
“Margarita Xirgu es un caso extraordinario de talento; talento que se impone a la ñoñería actual de nuestro teatro en batallas constantes de inquietudes interpretativas. Con emoción auténtica, con fanatismo de arte, acogió mi obra, y con ternuras maternales va cuidando día a día, en el ritual casi religioso de los ensayos, los detalles más mínimos de su puesta en escena. Cada tarde, en la penumbra fría del escenario, me sorprende el arte genial de Margarita con un nuevo matiz, conseguido la noche anterior en el silencio estudioso de sus insomnios…"
(Federico García Lorca).
España sigue siendo un país con la poesía asesinada en las cunetas y la cultura exiliada.
"Article molt interessant que com inici una fotografia on Margarida Xirgu en la estrena al teatre Goya de Barcelona "Mariana Pineda" de F. Garcia Lorca amb decorats de Salvador Dalí el 24 Juny 1927 el que suposa l'inici de la carrera de F. Garcia Lorca com a dramaturg.
ResponderEliminarA partir d'aqui tot una serie d'enllaços en el qu'es van descobrin biografia , anecdotes , fotografies molt maques... etz tots fen referència a la Mariana de Pineda.
Un enllaç per exemple on s'explica l'inici con ha dibuixant de F. Garcia Lorca amb una sèrie de fotografies de alguns dibuixos.
Un altre on es veuen manuscrit o cartes escrites per Salvador Dalí diriguides a F. Garcia Lorca sobre els decorats de l'obra "Mariana Pineda" molt divertits e interessants
Altre enllaç sobre una carta que F. Garcia Lorca va dirigui a Melchor Fernández Almagro (figura destacada de la cultura granadina) on parla de la seva faceta poètica i del seu amic S. Dalí. Aquesta carta en un altre enllaç s'explica que va ser adjudicada per un valor actual de 28.400€ entre altres coses d'interes.
I finalment destacar l'enllaç sobre Mariana de Pineda protagonista indiscutible d'aquest article , en que aquesta heroina española de la causa lliberal del segle XIX fou ejecutada als 27 anys per el garrote vil el 26 de maig de 1841 , i molt ven documentat per biografia i audiovisual
Molt interesant 👍" (Montse Carol)