Grècia fou la culminació de la carrera d'Àurea i la seva gran meta artística; el 1926 va actuar a Grècia, en teatres i temples a l'aire lliure, com el teatre de Dionís a l'Acròpoli d'Atenes, el santuari d'Eleusis, el temple de Posidó, a Súnion, o al temple d'Apol·lo, a Delfos, amb un gran èxit de públic i crítica. Fou allà on forjà una gran amistat amb els poetes Kostís Palamás i Konstandinos Kavafis. Justament, Àurea rebé, ensems amb Kavafis, l'Orde del Fènix de mans del cap d'Estat grec, Theodoros Pangalos i rebé excel·lents crítiques de la premsa grega, a part de la intel·lectualitat grega.
Publicat a la Esfera, 31 marzo 1928.
La seva actuació del dissabte 22 de maig de 1926 a les cinc de la tarda al teatre de Dionís, va comptar amb l’assistència i el patrocini del senyor i la senyora Pàngalos, president de la República, i del senyor Cristóbal F. Vallín, ministre d’Espanya. Això és el que es pot llegir a la portada del programa de mà, presidit per les figures de quatre muses, dibuixades probablement pel mateix autor del retrat d’Àurea de la con-traportada. El programa, variat, extensíssim i en francès, constava en primer lloc d’una conferència del seu amic arqueòleg Alex Philadelpheus, que portava per títol «Quelques mots sur la danse antique», i entre dansa i dansa d’Àu-rea la senyoreta Th. Kaissaris va interpretar dues melodies d’Hasselmans i una de Snoer a l’arpa i dues actrius gregues, Coula Bekiaris i Théoni Dracopoulou, recitaren fragments de l’Antígona i de l’Electra de Sòfocles i el poema Níobe del poeta Kostís Palamàs, el qual fins i tot va arribar a escriure un poema a Àurea per glossar i elogiar el seu art. Àurea va oferir El torero ferit, La Bacant i Ofrena (homenatge a Bernhardt), a la primera part, i a la segona Tristesa d’amor, Rapsòdia Valenciana i La nimfa de Geos, que definí com un «Poëme inspiré par les ruines d’Emporium (Catalogne)», una dansa que en d’altres ocasions, segons com convenia, apa-reixia inspirada per les ruïnes de Pompeia. L’endemà, entre d’altres, apareixia una elogiosa ressenya al diari Poietia.
Carles Soldevila, "Myself", entrevista Àurea de Sarrà el mes de maig de 1927.
Àurea de Sarrà al santuari d’Eleusis davant un relleu dels tres personatges principals del mite associat als misteris d’Eleusis: Demèter, Triptòlem i Persèfon. Eleusis, 1926.
Nelly’s a Dresde (Alemanya) 1923. Fot: Hugo Herfurth.
Nelly's o Elli Souyoultzoglou-Seraidari, neix el 1899. Al 1920 Elli estudia fotografia a Dresden amb el famós retratista Hugo Erfurth i al 1923 acaba el seu aprenentatge amb Franz Fiedler obtenint un diploma de fotografia artística.
Torna a Atenes i munta el seu propi estudi fotogràfic. A partir de 1927 viatja per tota Grècia retratant la seva gent, els seus paisatges i els seus monuments.
És en aquest període quan realitza les sèries de nus que tant van molestar al sector més conservador de la societat grega. https://lapetitemelancolie.net/tag/mona-paeva/
Torna a Atenes i munta el seu propi estudi fotogràfic. A partir de 1927 viatja per tota Grècia retratant la seva gent, els seus paisatges i els seus monuments.
És en aquest període quan realitza les sèries de nus que tant van molestar al sector més conservador de la societat grega. https://lapetitemelancolie.net/tag/mona-paeva/
En la sèrie de fotografies de dansa Nelly 's intenta conjugar la cultura contemporània (la dansa moderna) amb l'ideal de l'antiguitat (l'arquitectura clàssica).
Destaquen les realitzades en el Partenó a la ballarina hongaresa Nikolska.
La seva última exposició va ser la de "Nelly: El cos, la llum i l'Antiga Grècia", participació oficial grega en l'Olimpíada Cultural de Barcelona del 1992. (tenia 93 anys)
fabuloses fotografies d'Aurea... saps on localitzar el seu llegat? la seva antiga casa a Arenys d'Empordà està ocupada....
ResponderEliminar