D'esquerra a dreta: Amparo Poch i Gascón, Lucía Sánchez Saornil i Mercedes Comaposada.
Barcelona, 1937. Col·laboració de les dones al parc mòbil.
Mercedes Comaposada Guillén (Barcelona, 14 d'agost de 1901- París, 11 d febrer de 1994). Pedagoga, anarcofeminista, advocada i militant anarquista.
Va néixer el 14 d'agost de 1901 a Barcelona, filla d'un sabater autodidacta i socialista, José Comaposada, viu des de la seva infància en un mitjà militant i conreat, per a qui la pràctica de la solidaritat no és una paraula buida.
Treballa des de molt aviat i entra com a muntadora en una empresa de producció cinematogràfica i s'afilia a la CNT d'Espectacles Públics de Barcelona. Marxa de seguida a Madrid per continuar els estudis tenint com a mestres Antonio Machado i José Castillejo, dels quals conservarà un gran record. Quan estudiava Dret, va conèixer Valeriano Orobón Fernández, que l'animarà a fer classes als obrers, que seran un fracàs ja que els homes no volien ser instruïts per dones.
Va néixer el 14 d'agost de 1901 a Barcelona, filla d'un sabater autodidacta i socialista, José Comaposada, viu des de la seva infància en un mitjà militant i conreat, per a qui la pràctica de la solidaritat no és una paraula buida.
Treballa des de molt aviat i entra com a muntadora en una empresa de producció cinematogràfica i s'afilia a la CNT d'Espectacles Públics de Barcelona. Marxa de seguida a Madrid per continuar els estudis tenint com a mestres Antonio Machado i José Castillejo, dels quals conservarà un gran record. Quan estudiava Dret, va conèixer Valeriano Orobón Fernández, que l'animarà a fer classes als obrers, que seran un fracàs ja que els homes no volien ser instruïts per dones.
Diverses delegades de Dones Lliures durant la segona edició del seu Congrés Nacional, a Barcelona, el 15 d'octubre de 1938. Fot: Pérez de Rozas. Davant del quadre Mercedes Comaposada.
Mercedes Comaposada durant l'exposició “Dos anys de lluita”. Fot: Pérez de Rozas.
Sensibilitzada per la condició de la dona, es converteix en pedagoga i dóna cursos als que, privades d'instrucció, són víctimes de la misèria i el masclisme. De la seva trobada amb Lucía Sánchez Saornil neix la idea de crear un grup de dones específic, en el si del moviment llibertari. El grup de Dones Lliures es crea a l'abril de 1936 i edita al mes següent la revista del mateix nom, il·lustrada pel seu company, l'escultor llibertari Baltasar Lobo a qui havia conegut en 1933. Quan esclata la revolució, el juliol del 36, torna a Barcelona i s'uneix a un altre grup de dones amb el qual treballa en la creació d'una federació nacional.
Mercedes Comaposada amb el seu company Baltasar Lobo.
De salut fràgil, prossegueix però sense descans durant el conflicte la seva activitat educativa, la seva participació en Dones Lliures i la seva col·laboració amb la premsa llibertària. Després de la derrota, es refugia a París amb el seu company sota la protecció de Picasso. Treballa com a secretària, després efectua treballs de traducció d'escriptors castellans (sobretot Lope de Vega) i es consagra a l'obra artística del seu company, sent el seu representant.
Com 'Mercedes Guillén' va signar el llibre 'Picasso', al 1973. Tant ella com el seu marit, Baltasar Llop, escultor, van ser ajudats pel pintor a la seva arribada a París.
"A la primavera de 1939, a la casa de Picasso (...) arribaven molts espanyols que en aquells dies esperaven la possibilitat de quedar-se a treballar a França. La casa s'omplia de compatriotes que arribaven a ella com una taula de salvació ( ...) Picasso es desvivia per tots "
Durant els anys 60 i 70 militarà en «Mujeres Libres» des de París. Va col·laborar en Dones Lliures (revista) (serà redactora en cap), Ruta, Temps Nous, Terra i Llibertat i Llindar. És autora de Esquemes (1937), Les dones en la nostra revolució (1937), La ciència a la motxilla (1938), Converses con els artistes espanyols de l'Escola de París (1960, sota el pseudònim de Mercedes Guillén), Picasso (1975, també com Mercedes Guillén) i un llibre sobre «Dones Lliures» que sembla desaparegut.
Mercedes Comaposada va morir l'11 de febrer de 1994 a París.
Al maig de 1936 va aparèixer el primer número de la revista "Mujeres Libres". L'editorial deia:
<<... encauzar la acción social de la mujer, dándole una visión nueva de las cosas, evitando que su sensibilidad y su cerebro se contaminen de los errores masculinos. Y entendemos por errores masculinos todos los conceptos actuales de relación y convivencia: errores masculinos, porque rechazamos enérgicamente toda responsabilidad en el devenir histórico, en el que la mujer no ha sido nunca actora, sino testigo obligado e inerme... no nos interesa rememorar el pasado, sino forjar el presente y afrontar el porvenir, con la certidumbre de que en la mujer tiene la Humanidad su reserva suprema, un valor inédito capaz de variar, por la ley de su propia naturaleza, todo el panorama del mundo. ... que miles de mujeres reconocerán aquí su propia voz, y pronto tendremos junto a nosotras toda una juventud femenina que se agita desorientada en fábricas, campos y universidades, buscando afanosamente la manera de encauzar en fórmulas de acción sus inquietudes>>
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario