Providència Mitjans a l'Avenc de l'Esquerrà (Barcelona), la primera exploració espeleològica documentada a Espanya protagonitzada per una dona (1908). Fot: J.M. Co de Triola.
El 12 de juliol de 1.908, Faura i Sans juntament amb membres del Club Muntanyec exploren el Avenc de l'Esquerrà arribant a la cota -76mts. de profunditat. Fins aquí la notícia era digna de ressenyar, per la profunditat aconseguida.
Però la sorpresa és que al costat d'ells baixa una dona, Providència Mitjans que arriba fins a una petita cornisa a -15 mts. de profunditat. La foto ens l'ha deixat immortalitzada amb un vestit de passeig gens apropiat per a aquesta activitat. Tot i així, va arribar a aquesta cornisa que per això porta el seu nom.
Providència Mitjans i altres espeleòlegs a l'interior de l'Avenc de l'Esquerrà, Olesa de Bonsevalls, 1908. Autor: Josep Maria Co i de Triola.
Cavitat coneguda des de temps remots per la gent de la contrada, ja que es troba a la finca
propietat de ca l'Esquerrà. La primera cita bibliogràfica la proporciona Font i Sagué en el seu
Catàlech (1897), atorgant-li una fondària de 76 metres, segons un sondeig realitzat per ell mateix el
25 de juny de 1897, durant les sortides preliminars a les seves exploracions.
El dia 12 de juliol de
1908, té lloc la primera exploració dirigida per Faura i Sans i amb la participació de membres del
Club Muntanyenc, amb l'Albert Santamaria d'home punta; Josep Mª Có de Triola, fent fotografies;
Escofet, Bertrand, Vidal i J. Mitjans, hereu de ca l'Esquerrà.
Davallen el primer pou al que assignen
una fondària de -76 metres, i sondegen el següent pou de l'Esperança, al que atribueixen una
fondària exagerada, ja que situen la base d'aquest a -150 metres. Al mateix temps, Faura fa notar
l'existència d'una via lateral que s'obre a -15 metres, batejant-la com avenc del Rat-penat (a la
topografia apareix com sima del murciélago).
Durant aquesta exploració també davalla l'avenc,
Providència Mitjans (filla de ca l'Esquerrà) i que a tall anecdòtic es converteix en la primera dona
que practica l'espeleologia a Catalunya. Ho fa fins el replà que duu el seu nom i que marca l'inici de
la via Rat-Penat.
Providència Mitjans, filla dels propietaris de l'Avenc de l'Esquerrà.
Marià Faura i Sans al seu article sobre l'exploració de l'avenc de l'Esquerrà, publicat a La Veu de Catalunya (núm. 3.336, 04-08-1908), ens diu, ... Mentres estavem en aitals operacions y resseguint tots els recons buscanthi insectes, cargols, etc., propis d'aqueixes encontrades, feu la descensió una tendra donzella. Na Providencia Mitjans, filla dels propietaris del avench, ab el cor fort y valerós, al ensemps que ab una serenitat y tranquilitat d'ànim envejables, donant mostres de la fermesa del caràcter català. Ja tenim la primera espeleòloga de Catalunya.
Faura i els seus companys, a més de convidar-la a aquest molt important esdeveniment de l'espeleologia, van deixar el nom de la Providència a un lloc que amb els anys fora un pas obligat per continuar les noves recerques a l'avenc. També, Co de Triola li mostra la seva gentilesa amb diverses fotografies que han perdurat per diferents publicacions.
VERSIÓ ACOLORIDA.
Amb tot l'equipament actual, impressiona. És totalment admirable la valentia de fa un segle.
El 1928 en Joan Mas, de Begues, junt amb altres aficionats del poble, efectua un
nou descens. La premsa ho considera una proesa, i asseguren haver assolit els 200 metres de
fondària; en realitat era la cota -110. Aquesta exploració, realitzada el mes d'abril, s'avançà en dos
mesos a la que posteriorment realitzaria en Rafael Amat i Carreras (Amat esperava que s'acabés
de construir la carretera a Olesa per poder anar amb el seu cotxe). Finalment, l'exploració d'en
Rafael Amat es realitzà el 10 de juny de 1928 amb un grup del Centre Excursionista Barcelonès,
uns amics de Begues, entre ells en Joan Mas, i un natural d'Olesa de Bonesvalls, en Xarel·lo, que volgué formar part de l'exploració de l'avenc més important del seu poble; un dels pous portarà el
seu nom. L'expedició arribà a la cota -120 metres, i consideraren haver arribat al fons de l'avenc.
Després d'un llarg silenci, el 19 d'abril de 1948, Montoriol, Vicens, Rovira i Carbonell, membres de l'acabat de crear aquella mateixa setmana, GES-CMB, organitzen un nou descens, arribant al mateix punt que Amat i Carreras. L'exploració va ser un cúmul de despropòsits i imprudències. Quatre anys més tard, Montoriol (1952) va fer un relat dramàtic d'aquella nit viscuda a l'interior de l'avenc. La Via Rat-penat continuava inexplorada, fins que els dies 1 i 2 de novembre de 1952, també membres del GES-CMB (Brusotto, Lamarca, Godall, Ferrero, Cruz), van decidir explorar-la. Aquell dia van arribar a uns 90 metres de profunditat. A partir d'aquest moment l'Avenc de l'Esquerrà es converteix en activitat prioritària de tots els membres del GES i s'inicien les exploracions sistemàtiques, prioritzant l'exploració de la via Rat-penat, en aquell temps ja començaven a disposar d'un material força 'modern' importat de França. Arriben a -130 metres i descobreixen la comunicació amb la via normal (Pou Torras). En el decurs d'altres exploracions, assoleixen els -165 metres i exploren els pous concrecionats.
El 1954, membres del GES, SES i UEC, continuen les exploracions. Enric Lamarca i Josep M. Torras, descobreixen una important via lateral a la via Rat-Penat, que serà la que amb el nom d'aquests dos espeleòlegs del GES, assoliran aquell mateix any la cota -193 metres.
El 1955 s'arriba fins el fons de la via Rat-Penat. Entre els set espeleòlegs participants hi ha una dona, na Maria Puig, del GES-CMB, que passà a ostentar el rècord femení espanyol de profunditat. El 1956, quan l'avenc es considerava com totalment explorat, Anna Maria Pallejà, del GES-CMB, descobreix durant unes tasques topogràfiques una gatera situada a -120 metres que, després d'una desobstrucció dóna pas a la via que porta el seu nom, s'arriba al fons de la via aquell mateix any.
El 1968 es presenta la primera topografia completa de l'avenc, realitzada pel GES, la màxima cota se situa a la via Rat-penat, amb una fondària de -206 metres.
El 1973, la SIE-CEA dedica diferents jornades a fer una revisió topogràfica i el resultat va donar uns 10 metres de reducció de les cotes de la topografia del GES en les tres vies: la cota final de la via Rat-penat, situa el fons a -197,4 metres, la via Anna passa a ' 194 i la via Lamarca-Torras es situa el fons a ' 181. Aquesta topografia va restar inèdita, però hem pogut localitzar el dibuix de l'alçat de la via Rat-penat.
El 1982, membres de l'ECG endeguen un reconeixement sistemàtic de tots els pous de la cavitat, a la recerca de possibles galeries penjades que porten a descobrir diverses galeries de poc recorregut així com una sala de 10X6 metres. És realitza una nova topografia, assolint-se la màxima fondària a la via Rat-penat, amb -209 metres.
El 1994 el GER (Rubí), realitzen una desobstrucció a la sala GES de la via Rat- penat, trobant noves galeries i pous, finalitzant l'exploració en el Pou GER, situant la màxima fondària a -236 metres. El GER (Rubí), després de diversos intents, finalment el 1997 aconsegueixen accedir a la via Lamarca-Torras, al pou de la Fonteta i la galeria Grúmuls.
El mateix grup l'any 1999, desobstrueixen amb micro explosius la rampa del Fang-Fang assolint més recorregut.
El 2003, el GER (Rubí) realitza una desobstrucció al fons de la via Lamarca-Torras, on recorren uns 7 metres. En la mateixa via, desobstrueixen un pas al Túnel del Infern, que els dóna més recorregut. A partir de l'ant 2007 i fins el 2010, membres de la SES-GER de Sant Pere de Ribes, inicien un seguit d'exploracions i desobstruccions, que donarà com a resultat la descoberta de nous pous a la via Anna Maria Pallejà, la qual assoleix la fondària de -245 metres; en aquesta via, S. Serrano i X. Atencia troben al fons d'un pouet de 7 metres en el Túnel de la Pastanaga, una nota datada l'any 1956 i signada pels membres del GES-CMB. També exploren una ramificació en aquesta via, el passatge de la Flama de les Ànimes, en aquest a més de diverses sales, hi troben la galeria de més recorregut de la cavitat, amb 45 metres. A -12 metres de la boca d'accés, exploren la galeria dels cent anys. Tanmateix a la via Rat-Penat, assoleixen els -305 metres de fondària; d'aquestes exploracions només és té constància de la realització d'uns croquis, en els quals no hi figura cap escala.
El 22 de gener de 2013, Judit Parés de 16 anys i Alejandro Serrano del SES-GER, realitzen una nova exploració fins al final de la via Rat-Penat, situant segons ells, la cota final a -336 metres
de fondària, en aquesta ocasió es prenen dades topogràfiques, encara que tant sols tenim noticia de la publicació d'una poligonal de l'alçat. Dos mesos més tard el SES-GER, torna a repetir l'exploració per a un documental televisiu.
Finalment, el 26 de gener de 2019, Luis Almela, Joaquín Almela (EC Castelló) i Vicente Barraquet (UEC ' Tortosa), recolzats per companys dels seus respectius clubs, realitzen una exploració completa i la corresponent topografia del Meandre dels Ribetans, arribant a la cota de màxima profunditat de l'avenc que es situa en 291,4 metres. Tanmateix van prendre els corresponents mesuraments al llarg de tota la Via Rat-penat i poder fer una comparativa amb totes les cotes de les topografies anteriors.
Després d'un llarg silenci, el 19 d'abril de 1948, Montoriol, Vicens, Rovira i Carbonell, membres de l'acabat de crear aquella mateixa setmana, GES-CMB, organitzen un nou descens, arribant al mateix punt que Amat i Carreras. L'exploració va ser un cúmul de despropòsits i imprudències. Quatre anys més tard, Montoriol (1952) va fer un relat dramàtic d'aquella nit viscuda a l'interior de l'avenc. La Via Rat-penat continuava inexplorada, fins que els dies 1 i 2 de novembre de 1952, també membres del GES-CMB (Brusotto, Lamarca, Godall, Ferrero, Cruz), van decidir explorar-la. Aquell dia van arribar a uns 90 metres de profunditat. A partir d'aquest moment l'Avenc de l'Esquerrà es converteix en activitat prioritària de tots els membres del GES i s'inicien les exploracions sistemàtiques, prioritzant l'exploració de la via Rat-penat, en aquell temps ja començaven a disposar d'un material força 'modern' importat de França. Arriben a -130 metres i descobreixen la comunicació amb la via normal (Pou Torras). En el decurs d'altres exploracions, assoleixen els -165 metres i exploren els pous concrecionats.
El 1954, membres del GES, SES i UEC, continuen les exploracions. Enric Lamarca i Josep M. Torras, descobreixen una important via lateral a la via Rat-Penat, que serà la que amb el nom d'aquests dos espeleòlegs del GES, assoliran aquell mateix any la cota -193 metres.
El 1955 s'arriba fins el fons de la via Rat-Penat. Entre els set espeleòlegs participants hi ha una dona, na Maria Puig, del GES-CMB, que passà a ostentar el rècord femení espanyol de profunditat. El 1956, quan l'avenc es considerava com totalment explorat, Anna Maria Pallejà, del GES-CMB, descobreix durant unes tasques topogràfiques una gatera situada a -120 metres que, després d'una desobstrucció dóna pas a la via que porta el seu nom, s'arriba al fons de la via aquell mateix any.
El 1968 es presenta la primera topografia completa de l'avenc, realitzada pel GES, la màxima cota se situa a la via Rat-penat, amb una fondària de -206 metres.
El 1973, la SIE-CEA dedica diferents jornades a fer una revisió topogràfica i el resultat va donar uns 10 metres de reducció de les cotes de la topografia del GES en les tres vies: la cota final de la via Rat-penat, situa el fons a -197,4 metres, la via Anna passa a ' 194 i la via Lamarca-Torras es situa el fons a ' 181. Aquesta topografia va restar inèdita, però hem pogut localitzar el dibuix de l'alçat de la via Rat-penat.
El 1982, membres de l'ECG endeguen un reconeixement sistemàtic de tots els pous de la cavitat, a la recerca de possibles galeries penjades que porten a descobrir diverses galeries de poc recorregut així com una sala de 10X6 metres. És realitza una nova topografia, assolint-se la màxima fondària a la via Rat-penat, amb -209 metres.
El 1994 el GER (Rubí), realitzen una desobstrucció a la sala GES de la via Rat- penat, trobant noves galeries i pous, finalitzant l'exploració en el Pou GER, situant la màxima fondària a -236 metres. El GER (Rubí), després de diversos intents, finalment el 1997 aconsegueixen accedir a la via Lamarca-Torras, al pou de la Fonteta i la galeria Grúmuls.
El mateix grup l'any 1999, desobstrueixen amb micro explosius la rampa del Fang-Fang assolint més recorregut.
El 2003, el GER (Rubí) realitza una desobstrucció al fons de la via Lamarca-Torras, on recorren uns 7 metres. En la mateixa via, desobstrueixen un pas al Túnel del Infern, que els dóna més recorregut. A partir de l'ant 2007 i fins el 2010, membres de la SES-GER de Sant Pere de Ribes, inicien un seguit d'exploracions i desobstruccions, que donarà com a resultat la descoberta de nous pous a la via Anna Maria Pallejà, la qual assoleix la fondària de -245 metres; en aquesta via, S. Serrano i X. Atencia troben al fons d'un pouet de 7 metres en el Túnel de la Pastanaga, una nota datada l'any 1956 i signada pels membres del GES-CMB. També exploren una ramificació en aquesta via, el passatge de la Flama de les Ànimes, en aquest a més de diverses sales, hi troben la galeria de més recorregut de la cavitat, amb 45 metres. A -12 metres de la boca d'accés, exploren la galeria dels cent anys. Tanmateix a la via Rat-Penat, assoleixen els -305 metres de fondària; d'aquestes exploracions només és té constància de la realització d'uns croquis, en els quals no hi figura cap escala.
El 22 de gener de 2013, Judit Parés de 16 anys i Alejandro Serrano del SES-GER, realitzen una nova exploració fins al final de la via Rat-Penat, situant segons ells, la cota final a -336 metres
de fondària, en aquesta ocasió es prenen dades topogràfiques, encara que tant sols tenim noticia de la publicació d'una poligonal de l'alçat. Dos mesos més tard el SES-GER, torna a repetir l'exploració per a un documental televisiu.
Finalment, el 26 de gener de 2019, Luis Almela, Joaquín Almela (EC Castelló) i Vicente Barraquet (UEC ' Tortosa), recolzats per companys dels seus respectius clubs, realitzen una exploració completa i la corresponent topografia del Meandre dels Ribetans, arribant a la cota de màxima profunditat de l'avenc que es situa en 291,4 metres. Tanmateix van prendre els corresponents mesuraments al llarg de tota la Via Rat-penat i poder fer una comparativa amb totes les cotes de les topografies anteriors.
"Tota una gesta i proesa la de la noia Providència Mitjans.
ResponderEliminarLas fotografies son guapissimes , tenint present que com a mínim son a uns 15m sota terra , en que va ser la primera vegada es va convertir en la primera espeologa catalana.
Curiós el fet que va baixar al Evenc Esquerra ( no se veura on està localitzat) amb un vestit diria com si fos de festa o diumenge i que es manté d'un blanc con si acabes sortit de la bugaderia 🙂" (Montse Carol)