"La Pinacoteca"

Del temps en què les imatges no eren virtuals, sinó que eren tangibles i originals. I de quan la gent tenien espai i temps per contemplar-les.

Actualment allò que és virtual forma part de la nostra realitat. Potser com sempre, però li dèiem records o somnis i eren privats per la dificultat de compartir-los. (La vida és somni i els somnis, somnis són)

Ara aquesta ficció és social i col·lectiva. Una novetat clau de la qual la gent no és massa conscient.

Una novetat que els poders (com sempre) ja estan utilitzant, s'està aniquilant impunement als dissidents (Julian Assange, etc.) i aquesta ficció manipulada (mentida repetida milers de vegades) ja és la realitat en què viuen les majories, gent sense criteri i poc culta.

"La Pinacoteca". Entrada de Gran Via de les Corts Catalanes número 644

Els seus orígens es remunten a l'any 1894 i aquesta estava relacionada amb una humil porteria del carrer de la Canuda. Iniciada per Gaspar Esmatges, un ebenista molt ben acreditat, va començar sent una botiga molt senzilla dedicada a marcs i a la restauració.

El 1910 el negoci va ser traslladat a la Gran Via de les Corts Catalanes número 644, fent cantonada amb el carrer Pau Claris, a un local més espaiós que va permetre ja des del 1919 presentar exposicions de pintura. Higini Garcia, home de confiança d'Esmatges, va casar-se amb la seva filla i passà, més endavant, a regentar el negoci familiar.

"La Pinacoteca". Entrada Passeig de Gràcia 34.

El trasllat al Passeig de Gràcia va significar un gran salt qualitatiu i també va variar en l'aspecte que exhibia la recentment inaugurada botiga. Aquesta era molt més gran i mostrava detalls d'alta decoració, amb motllures de bronze que emmarcaven els austers rètols de la façana, tota la fina ebenisteria interior i les greques del sostre en fusta tallada i policromada. Una llum zenital ben filtrada acariciava amb suavitat la sala d'exposicions.

La Pinacoteca. Pintures exposades. 1928-30. Fot: Serra Dimas, Francesc.

1950.

La Pinacoteca. Sala d'exposicions amb l'obra de Ramon casas " Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem". 1960. Fot: Serra Dimas, Francesc.

 Era un espai temptador per a la tertúlia diària, inclosos els diumenges, fet que sense dubte va facilitar la simpatia d'Higini Garcia, també anomenat "Tecu". El pintor Jordi Mercadé recorda una de les moltes exposicions que van tenir lloc: la que va reunir als artistes Iu Pascual, Francesc Labarta i Jaume Mercadé i al violinista Francesc Costa i Carrera.

A en "Tecu" el va succeir el seu fill Rafael Garcia i Esmatjes i qui va vincular els seus néts a la societat, assegurant la continuïtat de la sala. El tancament definitiu de La Pinacoteca el novembre de 2004 va ser una pèssima notícia pel Passeig de Gràcia i per la ciutat de Barcelona.

VERSIÓ ACOLORIDA.