Salvador Farinyes. Única ocasió que li ofereix la sort de poder veure l'impossible convertit en realitat.

Extraordinari cartell realitzat per Salvador Fariñas Lopez "Farinyes"

Durant els anys trenta apareixen diversos impresos amb la signatura Farinyes, el que ens fa suposar que va regularitzar la grafia catalana del seu cognom, així com van fer molts altres durant el període republicà. Aquests impresos signats per Farinyes són bàsicament postals del gènere romàntic, en un estil humorístic, de vegades embafador, però que devien tenir força èxit, a jutjar per la gran quantitat de models diferents en desenes de sèries que encara avui trobem en el comerç.

També participa en algunes exposicions col·lectives de dibuixants, com ara al gener de 1935, en els salons del Dinàmic Club, amb Artel (Albert Sanmartí), Eduard Jener i Eduard Jener González, entre altres. I al maig de 1936 pren part en les activitats del grup Oasis, amb els germans Josep i Joaquim Bartolí, Lluís Bagaria, Shum, Francesc Nel·lo, Marcelino Porta, José Alloza, etc. Aquesta exposició es pot considerar com un precedent de les activitats del Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP), tan actiu i reconegut a l'inici de la Guerra Civil.

Desconec si Farinyes va arribar a tenir algun compromís polític abans de juliol del 36, José Bartolí ens diu que ells dos van requisar el palau dels marquesos de Barberà, a l'inici de la guerra, com a seu del SDP. Segons es desprèn dels testimonis de Bartolí, sembla que en aquells anys els dos dibuixants van estar bastant units, fins al punt que poc després signen conjuntament un cartell, "Units tots pel triomf en la guerra i en la pau", per al Sindicat metal·lúrgic UGT: sobre el fons del mapa d'Espanya destaquen tres personatges (un pagès, un intel·lectual i un obrer industrial) davant d'un fons èpic amb fàbriques, camps cultivats i una columna jònica; la seva unió arracona al capdavall un crani que porta un casc amb el jou i les fletxes de Falange i una esvàstica. L'eslògan es superposa a la imatge i en certa manera desllueix el dibuix. El cartell està signat d'una manera curiosa: "Farinyes = Bartolí" que no permet diferenciar les aportacions d'un i altre, encara que l'estil del dibuix ens fa pensar sobretot en Bartolí i aquest, en conversa amb Jaume Cañameras, diu que el dibuix ho va fer ell mentre estava ferit, durant una estada a l'hospital de Sant Pau, i no cita per res la participació de Farinyes, qui potser només va superposar el títol.

El final de la guerra el porta a l'exili, com tants altres dibuixants, i el trobem al costat d'Bartolí en un trist periple pel camp de Barcarès i després a París. Allà el seu amic va continuar l'activisme que el va portar per tot el món, mentre que Farinyes (en data no especificada) torna a Espanya, segurament juntament amb Joaquín Bartolí, amb qui treballarà de forma assídua en el camp de l'escenografia (el diccionari Ràfols, que ens fa saber que, a París, Fariñas havia exposat retrats, també ens diu que en dates indeterminades va fer diversos decorats teatrals a Espanya i Sud-amèrica). El 1953 el trobem per exemple col·laborant amb el tàndem format per Joaquim Bartolí i Amadeu Asensi, en l'escenografia de la revista catalana "Si us plau, deixa la dona!" Segons la premsa del moment, els decorats es basaven en "esbossos de Salvador Fariñas, Ramon Casolanes i Bartolí-Asensi"; segurament van col·laborar en altres realitzacions. També trobo Salvador Fariñas com a escenògraf de la revista "La meva dona no és la meva dona", estrenada el 1957 al Teatre Apolo per la companyia de Jaume Mestres.