L'estudi d'Antoni Gaudí estava situat a la cantonada dels carrers Sardenya i Provença, a prop de la Sagrada Família. Era una construcció orgànica que s'havia realitzat en diferents fases segons les necessitats d'ús, i per tant recollia l'empremta de les diferents etapes en què s'havia edificat.
Aquest edifici tenia una coberta a dues aigües i extrems voladissos de voltes de maó de pla amb perfil rebaixat. Les finestres, amb gelosies de fusta, estaven inclinades com les que es troben a la Finca Güell. A la fi del segle passat es va iniciar l'habilitació de la planta superior com a estudi de Gaudí. A principis de segle, s'afegeix a la cantonada corresponent al taller fotogràfic i el magatzem de models adjunt.
Al taller fotogràfic i lloc de les maquetes de les naus del Temple, hi havia una part de la coberta mòbil que basculava amb contrapesos per permetre gradualment l'entrada de llum natural. La part central, de major altura i amb coberta de casquet, permetia donar cabuda a la maqueta de la nau central del Temple de la Sagrada Família. Per obtenir lluminositat en les dues façanes, tant l'externa com la interna, van col·locar unes vidrieres modulades que es protegien de la llum per unes cortines interiors, amb les quals es graduava la lluminositat segons les necessitats dels treballs i del moment.
Al costat del taller fotogràfic i lloc de les maquetes, a la cantonada hi havia el magatzem de models. La seva coberta de conoide de volta de maó de pla arribaria a ser model a aplicar posteriorment en els sostres de les escoles provisionals de la Sagrada Família. En aquesta edificació, el magatzem de models, Gaudí va utilitzar per primer cop el conoide. Cap a l'any 1906, a la part interior d'aquestes construccions es va construir una dependència d'aproximadament 50 metres quadrats amb coberta guerxa de maons i amb els anagrames de la Sagrada Família a la part superior. S'utilitzava per a diferents actes. Malgrat les mutilacions i destruccions que va patir el 1936, aquesta dependència es conserva avui dia en bon estat.
Envoltava el complex arquitectònic un terreny arbrat: eucaliptus, palmeres i altres arbres de fulla caduca que, conjuntament amb altres construccions secundàries (ombrívols, tanques), formaven el lloc de treball de Gaudí, on va desenvolupar les seves obres i on el van conèixer els seus amics arquitectes durant la llarga època que va romandre a la Sagrada Família.
Aquest edifici tenia una coberta a dues aigües i extrems voladissos de voltes de maó de pla amb perfil rebaixat. Les finestres, amb gelosies de fusta, estaven inclinades com les que es troben a la Finca Güell. A la fi del segle passat es va iniciar l'habilitació de la planta superior com a estudi de Gaudí. A principis de segle, s'afegeix a la cantonada corresponent al taller fotogràfic i el magatzem de models adjunt.
Al taller fotogràfic i lloc de les maquetes de les naus del Temple, hi havia una part de la coberta mòbil que basculava amb contrapesos per permetre gradualment l'entrada de llum natural. La part central, de major altura i amb coberta de casquet, permetia donar cabuda a la maqueta de la nau central del Temple de la Sagrada Família. Per obtenir lluminositat en les dues façanes, tant l'externa com la interna, van col·locar unes vidrieres modulades que es protegien de la llum per unes cortines interiors, amb les quals es graduava la lluminositat segons les necessitats dels treballs i del moment.
Al costat del taller fotogràfic i lloc de les maquetes, a la cantonada hi havia el magatzem de models. La seva coberta de conoide de volta de maó de pla arribaria a ser model a aplicar posteriorment en els sostres de les escoles provisionals de la Sagrada Família. En aquesta edificació, el magatzem de models, Gaudí va utilitzar per primer cop el conoide. Cap a l'any 1906, a la part interior d'aquestes construccions es va construir una dependència d'aproximadament 50 metres quadrats amb coberta guerxa de maons i amb els anagrames de la Sagrada Família a la part superior. S'utilitzava per a diferents actes. Malgrat les mutilacions i destruccions que va patir el 1936, aquesta dependència es conserva avui dia en bon estat.
Envoltava el complex arquitectònic un terreny arbrat: eucaliptus, palmeres i altres arbres de fulla caduca que, conjuntament amb altres construccions secundàries (ombrívols, tanques), formaven el lloc de treball de Gaudí, on va desenvolupar les seves obres i on el van conèixer els seus amics arquitectes durant la llarga època que va romandre a la Sagrada Família.
Cèsar Martinell ens ho relata en el seu llibre Gaudí (pàg. 105): "Solia estar en el seu estudi del Temple. Un pavelló destruït durant la guerra 1936-1939, al mateix lloc que l'actual, construït amb doble envà sense revocar per fora , decorat el parament amb els tions en sortint. a la planta alta, on estava l'estudi, s'arribava per una còmoda escala de fusta que conduïa a una dependència espaiosa, amb compartiments d'àmplia comunicació, d'aspecte agradable i mobiliari simple, de fusta sense pintar. Per una porta vidriera s'accedia a una altra dependència, també àmplia, de forma irregular.Al fons, a manera de magatzem, i aquests modelats del natural, personatges vestits amb arpillera o altres teles, reparatoris de les escultures que ell mateix componia. Els murs límit del recinte eren vidriats en gran part, tamisada la llum amb enfiladisses que creixien a l'exterior. El conjunt, malgrat les seves elements tradicionals, tenia un concepte espacial no superat per l'arquitectura més avançada d'avui. En una de les seves parts tenia el sostre movible per mitjà de contrapesos, com a doble fulla d'una porta de grans dimensions, que en els díasinvernales de solse obrien perquè la llum inundés l'estança. Més retirada, una petita dependència, que vaig veure molt poques vegades, plena de rotllos, models i plans, entre els quals la modesta llit, on passava la nit quan la inclemència del temps o altres circumstàncies li impedien traslladar-se al Parc Güell, quan habitava allà . "
L'estudi de Gaudí es va instal·lar a la planta superior de la casa del capellà custodi. Les fotografies editades per La Gaseta de les Arts amb motiu de la mort d'Antoni Gaudí ens permeten descriure l'entorn d'aquest estudi en aquella època.
A la part superior esquerra de la foto, l'obrador de Gaudí. 1929. Fot: Gabriel Casas i Galobardes.
La principal col·laboració de Doménec Sugrañes amb Gaudí fou al Temple de la Sagrada Família, on el va succeir en la direcció de les obres, l'any 1926, a la defunció de Gaudí. Sugrañes va establir una relació molt propera amb Gaudí, fins al punt que aquest el va designar com a executor del seu testament. Quan Gaudí morí atropellat per un tramvia en la tarda del 7 de juny de 1926, els vigilants del temple notificaren l'absència al domicili de Sugrañes, on s'organitzà la cerca.
Sugrañes fou director de les obres del temple de la Sagrada Família durant 10 anys, des de la mort de Gaudí fins al 20 de juliol de 1936, quan l'esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939) va fer que es cremés el taller que Gaudí havia usat al temple i quedaren destruïts els valuosos documents i plànols. Aquest fet afectà molt profundament Sugrañes, qui va morir dos anys després, el 9 d'agost de 1938.
Espai de l'estudi de Gaudí, amb els dibuixos de la Façana de la Passió. A la part superior esquerra: fotografies dels mosaics venecians que el va portar el seu amic i col·laborador l'arquitecte Lluís Bonet per poder dur a terme la decoració dels pinacles de les torres del Temple. Al centre, fotografia del dibuix de la Sagrada Família que es va presentar al Grand Palais de París el 1910, en una exposició sobre el conjunt de l'obra de Gaudí.
La taula que Gaudí feia servir quan es quedava a dinar a l'estudi. Un dels comentaris de la publicació que la recull fa referència a la borsa de l'esmorzar penjada del quinqué. Segons l'article, contenia la humil sopar del gran artista, consistent en dues petites llesques de pa untades amb mel i un grapat de panses.
La sala on hi havia les taules de dibuix i l'arxiu de plànols; i on Gaudí va fer posar a manera d'un fals sostre els models de guix dels animals que posteriorment esculpits en pedra decorarien els pinacles de l'absis i les gàrgoles del Temple, aconseguint un bon aïllament i un aspecte fantàstic. Dos quinqués de gas penjats il·luminaven l'estada i una estufa "xubesqui" l'escalfava a l'hivern. A la dreta, penjava un quadre que li va enviar de Xile un franciscà, que va demanar a Gaudí que li projectés l'església de la Mare de Déu de Rancagua. Cap al fons ia la dreta penjaven dos models de motllures de la porta del Rosari del claustre de la Sagrada Família. A la dreta, sobre el tauler, hi ha un model a escala 1/25 de la part central del Temple de la Sagrada Família amb capitells d'hiperboloides imbricats.
El seu dormitori, que utilitzava circumstancialment quan no tornava al seu habitatge habitual al Parc Güell, i on va dormir durant els últims sis mesos de la seva vida. A la part posterior de l'habitació hi ha una finestra balconera en angle que permetia accedir a la terrassa triangular de la part central; per això, l'estada estava ben il·luminada i ventilada segons les seves normes higièniques.
El peu de la fotografia de la Gaseta de les Arts resava: "L'habitació-dormitori de Gaudí. En un retir de la seva Obrador, entre envans de fusta, el llit humilíssima que ell es plegava, i complaent-en els oficis més humils, que sovint ell mateix es feia. al costat, un banc de treball i un fragment de maqueta d'un dels remats dels campanars, que en les seves llargues vetllades d'insomni anava resolent "
El peu de la fotografia de la Gaseta de les Arts resava: "L'habitació-dormitori de Gaudí. En un retir de la seva Obrador, entre envans de fusta, el llit humilíssima que ell es plegava, i complaent-en els oficis més humils, que sovint ell mateix es feia. al costat, un banc de treball i un fragment de maqueta d'un dels remats dels campanars, que en les seves llargues vetllades d'insomni anava resolent "
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario