Va néixer al carrer d'Igualada, número 20, del barri de Gràcia de Barcelona el 12 d'abril de 1933. Els seus pares, Carles Caballé i Anna Folch, procedents de famílies de classe mitjana que els avatars de la Guerra Civil espanyola havien deixat molt empobrides. Montserrat va entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona per estudiar solfeig, piano i cant. Pere Vallribera, director del Conservatori, li va semblar que hi havia motius suficients en el seu interès i en la qualitat de la seva veu per tal de fomentar la seva educació amb una beca.
La salut del seu pare era delicada i es traslladen a viure un temps a la Floresta. Durant aquest període la Montserrat ha d'abandonar les classes i s'ha de fer càrrec del seu germà Carles. El 1945 retornen a un pis modest de les Corts. Però malgrat les penúries, a final de setembre del 1949, Caballé va començar els seus estudis preliminars de veu. Una nova malaltia del seu pare, va fer decidir que Montserrat, a banda dels estudis, es posaria a treballar en una fàbrica durant el dia i aniria a classe al Liceu al vespre. Montserrat va haver de deixar els estudis per fer més hores i poder pagar una intervenció quirúrgica del seu pare.
Fou en aquella època, fruit d'una desesperació extrema, que es decidiren a demanar ajuda a Joan Antoni Bertrand, hereu d'una família industrial tèxtil, mecenes i un dels propietaris del Liceu. Bertrand va organitzar una audició en què Montserrat, que ja tenia disset anys, va ser convidada a cantar davant mitja dotzena de persones, entre les quals hi havia Josep Antoni i la seva germana Mercè. La resta, seleccionades pels Bertrand entre el seu amplíssim cercle d'amistats melòmanes, incloïa Max Lorenz(el famós heldentenor wagnerià que cantava sovint al Liceu), Julius Katchen (el reconegut pianista estatunidenc, que actuava sovint al Palau de la Música de Barcelona i que, en aquestes ocasions era, invariablement, hoste dels Bertrand) i Alícia de Larrocha.
El resultat immediat del patrocini dels Bertrand li va permetre de tornar al Conservatori del Liceu, a temps de començar l'any acadèmic 1950-1951, i als seus estudis de cant. Fou justament allà on va conèixer les tres persones que van influir de manera més profunda en la seva formació musical: Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi. Amb un entusiasme renovat, va fer grans progressos en poc temps, esforçant-se a passar dos cursos cada any. Entre les seves condeixebles d'aquests anys d'estudi hi havia la també soprano Mirna Lacambra, amb la qual va construir una sòlida amistat que va persistir.
Eugenia Kemeny era una soprano que havia abordat en altres temps papers wagnerians i que ara, refugiada a Barcelona després de la Segona Guerra Mundial, es dedicava a la formació de joves cantants i de la tècnica del cant al conservatori del Liceu amb uns mètodes sorprenents amb gimnàstica inclosa. Conxita Badia, reconeguda liederista a qui Caballé sempre ha considerat la seva mare musical, va donar experts consells sobre cant molt importants a la jove Montserrat. Napoleone Annovazzi, responsable musical del Liceu durant els anys 1942-1953, a part d'harmonia, contrapunt i orquestració, la va orientar pel que fa al repertori més adient.
Dos esdeveniments artístic foren importants per al desenvolupament futur de Caballé. Un va ser l'any 1952 quan Kemeny la va convidar al concert que donà Kirsten Flagstad al Liceu. L'altre va ser el debut, el novembre del 1953, de Renata Tebaldi al Liceu. Només en tres anys, Montserrat va poder escoltar la diva italiana en diversos dels seus papers principals, inclosos Violetta, Tosca i Mimì. Tebaldi, amb la qual coincidiria sovint més tard, en aquells anys es va convertir en un ídol dels espectadors del Liceu.
La primera actuació després de la seva titulació va ser també el primer debut operístic, amb el paper de Serpina a l'òpera de Giovanni Battista Pergolesi La serva padrona, al Teatre Principal de València, el 27 de juny de 1955, amb l'aleshores anomenada Companyia d'Òpera de Cambra de Barcelona dirigida pel mestre Napoleone Annovazzi. Un dies més tard va interpretar el mateix paper a Reus o a Figueres. Pocs dies després, el 10 de juliol de 1955, va tenir lloc el debut de Montserrat a Barcelona, a la Sala Vila Arrufat de Can Bartomeu, a Pedralbes, segurament recomanada per Conxita Badia.
Montserrat Caballé debuta a La Scala de Milano Flower Maiden en Parsifal de Wagner 1960
El primer èxit internacional de Caballé fou l'any 1965 quan va substituir la indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York.
La seva representació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi.
El mateix any debutà al Glyndebourne Festival i al Metropolitan Opera com a Marguerite en el Faust de Gounod. El 1972 debutà a La Scala amb Norma de Bellini i també representà la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House-Convent Garden de Londres.
Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits pianissimos.
Caballé també ha fet incursions en la música pop, així el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, Barcelona, esdevingué l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Liceo de BCN 1993. Fot: Colita
No hay comentarios:
Publicar un comentario