"Va néixer a Mataró el 16 de juny de 1857 i
va morir a Sitges el 9 de desembre de 1938.
Les decisions de cada moment determinen les nostres vides. Però una de les més importants és l'elecció de la parella.
Pepeta als 18 anys va triar una (com sempre només amb el pas del temps se sap que equivocada) que la va abandonar embarassada i sense mitjans en Algèria .
L'amor com les coses essencials de la vida el percebem amb el cor ... que és cec (jajaja!).
La part positiva de l'experiència és l'aprenentatge.
Pepeta va viure la vida com va sentir en cada moment, cosa que en la seva època i com a dona no era fàcil.
El seu primer matrimoni amb Joan Palau va ésser anul·lat per bigàmia.
Les decisions de cada moment determinen les nostres vides. Però una de les més importants és l'elecció de la parella.
Pepeta als 18 anys va triar una (com sempre només amb el pas del temps se sap que equivocada) que la va abandonar embarassada i sense mitjans en Algèria .
L'amor com les coses essencials de la vida el percebem amb el cor ... que és cec (jajaja!).
La part positiva de l'experiència és l'aprenentatge.
Pepeta va viure la vida com va sentir en cada moment, cosa que en la seva època i com a dona no era fàcil.
El seu primer matrimoni amb Joan Palau va ésser anul·lat per bigàmia.
"Pepeta s'havia casat en 1875, tot just complerts els 18, amb un capità carlista, que va emprar els 3.000 durs de la seva dot en comprar un paquebot per cabotar amb vi i espart amb el Nord d'Àfrica: Ceuta, Melilla, Tànger, Orà. En aquest últim port, cap a 1878, enmig de les borratxeres i pallisses a què s'havia acostumat a la seva jove esposa, aquesta li va fer saber que estava embarassada, pel que li suggeria posar seny i canviar de vida.
L'ex-capità carlista va malvendre el vaixell, va abandonar a Pepeta sense un cèntim i a més li va revelar que ja estava casat a Buenos Aires. La bella catalana va sobreviure llogant la pell en un tuguri del penya-segat port d'Orà. Allà va aprendre francès, llengua de la qual després seria professora a la Cooperativa Mataronense. I va conèixer a uns honrats mariners que, entendrits per la seva desgràcia, li van proporcionar una travessia de tornada a Mataró plena d'afecte i d'atencions que ella mai oblidaria. El fill va néixer sa, però va morir al cap de tres anys de diftèria, el 3 de gener de 1883."
L'ex-capità carlista va malvendre el vaixell, va abandonar a Pepeta sense un cèntim i a més li va revelar que ja estava casat a Buenos Aires. La bella catalana va sobreviure llogant la pell en un tuguri del penya-segat port d'Orà. Allà va aprendre francès, llengua de la qual després seria professora a la Cooperativa Mataronense. I va conèixer a uns honrats mariners que, entendrits per la seva desgràcia, li van proporcionar una travessia de tornada a Mataró plena d'afecte i d'atencions que ella mai oblidaria. El fill va néixer sa, però va morir al cap de tres anys de diftèria, el 3 de gener de 1883."
Gaudi es va enamorar d'ella però no va ser un amor correspost.
Aquest desencontre determinarà la vida de Gaudí i segurament la dedicació de ple en la seva obra.
Ella i la seva germana Agustina eran mestres de la Cooperativa Obrera Mataronense, les primeres mestres laiques de l'Estat espanyol. Pepeta i Agustina ja tenien moltes notícies de Gaudí: elles, per exemple, havien brodat la bandera de l'estendard de la Cooperativa, dibuixada pel jove arquitecte.
Ella i la seva germana Agustina eran mestres de la Cooperativa Obrera Mataronense, les primeres mestres laiques de l'Estat espanyol. Pepeta i Agustina ja tenien moltes notícies de Gaudí: elles, per exemple, havien brodat la bandera de l'estendard de la Cooperativa, dibuixada pel jove arquitecte.
"Gaudí va ser convidat a dinar un diumenge i anar amb la seva neboda Roseta, que ja havia acabat la seva internat amb les religioses de Jesús-Maria de Tarragona i vivia a Barcelona amb ell, que li feia de pare, i el seu avi.
Roseta s'havia convertit en una adolescent més aviat morena, molt poc agraciada físicament i intel·lectualment, però simpàtica. Anton Gaudí va causar a la família Moreu un gran efecte per la seva distinció al desdoblar i doblegar el tovalló, en destapar les ampolles lacrades, etc., i amb la seva enginyosa conversa, plena d'explicacions de causes i efectes curiosos.
Gaudí es trobava molt a gust en aquell menjador burgès, tan diferent de la barraca de Reus i del precari Mas de la Calderera de la seva infància, i ple del calor femení que ell havia perdut amb les morts de la seva mare, la seva tia i la seva germana .
Potser despertava en ell el desig de fundar una família, concepte que en els seus apunts d'arquitecte relacionava tan estretament amb el de casa. Es va aficionar i molts diumenges agafava el tren, gairebé sempre amb la Roseta, per passar el dia festiu a Mataró.
Hi havia una altra raó: Pepeta i Agustina, a més de tocar excel·lentment el piano, sobretot Pepeta, eren intel·lectuals i, tot i ser dones, seguien la política, professant, com Gaudí, idees republicanes."
Gaudí, pacient i tenaç, els va visitar quatre anys seguits. El que esperava va arribar a 1889: després de vuit anys de pleits, el Tribunal Eclesiàstic de l'Arquebisbat de Barcelona anul·lava el matrimoni amb Joan Palau.
Gaudí li hauria proposat matrimoni a Pepeta, que ho va rebutjar.
Roseta s'havia convertit en una adolescent més aviat morena, molt poc agraciada físicament i intel·lectualment, però simpàtica. Anton Gaudí va causar a la família Moreu un gran efecte per la seva distinció al desdoblar i doblegar el tovalló, en destapar les ampolles lacrades, etc., i amb la seva enginyosa conversa, plena d'explicacions de causes i efectes curiosos.
Gaudí es trobava molt a gust en aquell menjador burgès, tan diferent de la barraca de Reus i del precari Mas de la Calderera de la seva infància, i ple del calor femení que ell havia perdut amb les morts de la seva mare, la seva tia i la seva germana .
Potser despertava en ell el desig de fundar una família, concepte que en els seus apunts d'arquitecte relacionava tan estretament amb el de casa. Es va aficionar i molts diumenges agafava el tren, gairebé sempre amb la Roseta, per passar el dia festiu a Mataró.
Hi havia una altra raó: Pepeta i Agustina, a més de tocar excel·lentment el piano, sobretot Pepeta, eren intel·lectuals i, tot i ser dones, seguien la política, professant, com Gaudí, idees republicanes."
Gaudí, pacient i tenaç, els va visitar quatre anys seguits. El que esperava va arribar a 1889: després de vuit anys de pleits, el Tribunal Eclesiàstic de l'Arquebisbat de Barcelona anul·lava el matrimoni amb Joan Palau.
Gaudí li hauria proposat matrimoni a Pepeta, que ho va rebutjar.
"Desestimant els requeriments de l'arquitecte
Gaudí, Pepeta es va casar el 4 d'abril de 1889 amb Joaquim
Caballoll i Viadé, fill del mestre d'obres Ignasi
Caballol, amb qui tingué quatre fills Ignasi, Teresa,
Benvingut i Joaquima.
Quan el 7 de novembre de 1893, Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini durant la representació de Guillem Tell al Liceu, els anarquistes es van convertir en rèprobes. Pepeta Moreu havia previst assistir-hi, però no va trobar un vestit al seu gust i això la va salvar. Així es va anar allunyant dels seus ideals llibertaris.
Quan enviudà el 8 de setembre de 1899, va obrir la boutique de barrets més chic de Barcelona, a la cantonada dels carrers Portaferrissa i Roca, i es va casar el 12 de març de 1900 amb Josep Vidal Gomis (onze anys més jove que ella), l'home de la Paramount a Espanya. Havia viatjat a l'Extrem Orient, i es dedicava al món de l'espectacle.
Primer anaren a viure a Barcelona, al carrer de Lleó XIII, cantonada al passeig de Sant Gervasi, sota del Tibidabo, en una zona festejada per les classes altes de l'època i després, per necessitats de la feina, al carrer de Provença, entre Rambla de Catalunya i Balmes.
L'educació dels fills era a càrrec de la institutriu miss Mary Bray, que ho havia estat de les germanes López Quijano, nebodes del comte de Güell."
"A partir de 1924, passaven els estius a Sitges, al carrer de Sant Sebastià, i després al carrer de Sant Pere, núm. 29. Van ser uns anys de felicitat, d'esplendor i de relacions, amb l'alta burgesia i sobretot amb la gent de cinema, per l'activitat del marit, empresari cinematogràfic i del Liceu, on el seu cunyat Joaquim Cassadó era director d'orquestra.
Quan la Paramount, de la qual el seu home era vice-president, va portar a Barcelona en viatge promocional la parella més famosa del cine mut, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, els varen tenir invitats a dinar a la casa de Sitges.
Mary Pickford (1893-1979), actriu de cinema nascuda a Canadà, amb el seu marit Douglas Fairbanks, també estrella de cinema, mentre visitava Barcelona al 1924. Hotel Ritz
La seva filla explica que quan va ser l'hora de dinar estant a la galeria, Douglas Fairbanks, fent l'honor de la seva fama de gran senyor, va donar el braç a la seva mare per anar de la galeria al menjador"
Quan el 7 de novembre de 1893, Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini durant la representació de Guillem Tell al Liceu, els anarquistes es van convertir en rèprobes. Pepeta Moreu havia previst assistir-hi, però no va trobar un vestit al seu gust i això la va salvar. Així es va anar allunyant dels seus ideals llibertaris.
Quan enviudà el 8 de setembre de 1899, va obrir la boutique de barrets més chic de Barcelona, a la cantonada dels carrers Portaferrissa i Roca, i es va casar el 12 de març de 1900 amb Josep Vidal Gomis (onze anys més jove que ella), l'home de la Paramount a Espanya. Havia viatjat a l'Extrem Orient, i es dedicava al món de l'espectacle.
Primer anaren a viure a Barcelona, al carrer de Lleó XIII, cantonada al passeig de Sant Gervasi, sota del Tibidabo, en una zona festejada per les classes altes de l'època i després, per necessitats de la feina, al carrer de Provença, entre Rambla de Catalunya i Balmes.
L'educació dels fills era a càrrec de la institutriu miss Mary Bray, que ho havia estat de les germanes López Quijano, nebodes del comte de Güell."
"A partir de 1924, passaven els estius a Sitges, al carrer de Sant Sebastià, i després al carrer de Sant Pere, núm. 29. Van ser uns anys de felicitat, d'esplendor i de relacions, amb l'alta burgesia i sobretot amb la gent de cinema, per l'activitat del marit, empresari cinematogràfic i del Liceu, on el seu cunyat Joaquim Cassadó era director d'orquestra.
Quan la Paramount, de la qual el seu home era vice-president, va portar a Barcelona en viatge promocional la parella més famosa del cine mut, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, els varen tenir invitats a dinar a la casa de Sitges.
La seva filla explica que quan va ser l'hora de dinar estant a la galeria, Douglas Fairbanks, fent l'honor de la seva fama de gran senyor, va donar el braç a la seva mare per anar de la galeria al menjador"
Si de jove havia estat festejada pel gran arquitecte Gaudí, de vella va ser homenatjada pel primer galan de l'època. Va morir malalta de parkinson al número 16 del carrer Sant Pere de Sitges, va demanar l'extremunció, que li va administrar un capellà disfressat d'obrer (9 de desembre de 1938) pocs dies abans de l'entrada de les tropes franquistes. Abans havien mort el marit (15 de juliol de 1938) i la filla gran Teresa (5 de setembre de 1938). Només la va sobreviure la filla petita, la Joaquima, la Quima, que restà soltera, i per tant la Pepeta no va deixar descendència.
En la darrera fotografia que es conserva d'ella se la veu asseguda al passeig de Sitges, amb el seu barretet, amb tot el que això representava en plena Guerra Civil. Curiosament a la fotografia s'hi veu també un «miliciano» amb el mosquetó a la mà.
En els últimos dies de la Guerra Civil, malalta de parkinson al número 16 del carrer Sant Pere de Sitges, va demanar l'extremunció, que li va administrar un capellà disfressat d'obrer.
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario