En homenatge a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia què va morir un 1 de setembre.
Un dels pocs edificis (en realitat dos) de plaça Catalunya que s'ha mantingut fins als nostres dies.
Ronda de Sant Pere 1 cantonada Passeig de Gràcia 2-4. Alejandro Maria Pons Serra. Sol·licitar permís per construir habitatge. Febrer de 1890.
Les signatures del propietari Alejandro Mª Pons i de l'arquitecte Enrique Sagnier
El propietari que juntament amb la seva germana Isidra Pons fan l'encàrrec de les cases "juntos pero no revueltos".
Retrat d'Enric Sagnier treballant en el seu estudi. Sèrie nostres artistes núm. 53. 1904. Fot: Serra Dimas, Francesc.
Façana de la Casa Pascual i Pons, situada als números 2-4 del carrer de Casp i als números 2-4 del Passeig de Gràcia. 1983.
Propietària, Isidra Pons i Serra germana d'Alexandre M. Pons i Serra. I casada amb Sebastià Pascual.
Isidra Pons Serra, Marquesa de Villota de Sant Martí (títol Pontifici) i Sebastià Pascual de Bofarull , també van encarregar la construcció de Santa Margarida a l'arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia el 1890. En agraïment que no hi va haver cap accident durant la seva construcció, van edificar la capella annexa a l'església de Sant Julià de Vilatorta.
En un dels seus viatges a Bèlgica va descobrir coloms missatgers belgues i va construir un colomar a Santa Margarida sent l'introductor del "sport columbòfil" en 1890 i un dels fundadors de la Societat Colombófila Espanyola. També van ajudar en la reconstrucció de Sant Tomàs juntament amb un Pare Camilo alemán. Van tenir dos fills, Ignacio Pascual Pons i Carmelita Pascual Pons.
Sebastià Pascual de Bofarull és fill de Mª Assumpció de Bofarull i de Sebastián Antón Inglada, qui va ser un dels fundadors del Banc de Barcelona, gran col·leccionista d'obres d'art i va donar el títol de propietat del Reial Monestir de Santa Isabel de Sarrià a les monges.
Isidra Pons Serra Marquesa de Villota, és filla de Mª Dolors Serra de Chopitea i d'Isidoro Pons i Roure, i néta de Donya Dorotea de Chopitea de Villota, gran filantropa casada amb Josep Maria Serra Muñoz. La residència de Donya Dorotea és actualment l'Hotel Granvia de Barcelona. Va morir a Barcelona el 1891 i el 1983 va ser declarada Venerable per Joan Pau II.
Perfumeria Lafont, als baixos de la casa Pasqual i Pons. 1905.
La cantonada més "fashion" de Barcelona i testimoni de la seva història.
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario