Teatre Principal de Gràcia després de l'incendi del 23 d'agost de 1908

Agraïments a MeriTxell Carreres Galdós i Maria Lluïsa Galindo Massagué

Vista lateral de la façana del teatre Principal després d'un incendi i de les cases contigües del carrer Sant Domènec amb veïns als balcons. Agost de 1908. Fot: Font, J.

La tarda del 23 d’agost de 1908, el Teatre Principal de Gràcia començava la projecció d’una pel·lícula, un dels nous atractius de l’època. Però el cel·luloide va cremar i i el foc es va estendre

http://labarcelonainvisible.blogspot.com.es/2012/04/un-parquing-entre-bambolines-al-carrer.html

L'edifici destruït vist des del pati

Incendi del Teatre Principal de Gràcia. Vista general des de l´exterior. La destrucció de l´edifici és pràcticament total. 23 d'agost de 1908. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

Incendi al Teatre Principal de Gràcia. Vista de l´interior de l´edifici cremat. Agost de 1908. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

Vista general, des d'un dels palcs, de les restes del Teatre Principal de Gràcia, després de l'incendi. Agost de 1908. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

Interior del Teatre Principal de Gràcia després de l'incendi del 23 d'agost de 1908. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

Després de l'incendi, "El Principal" va renéixer de les seves cendres i va continuar amb la seva activitat, cada cop més orientada al cinema. 

Encara hi hauria temps per a una reconversió més, aquest cop el 1947, amb nous equips de so, que segurament poc tenen a veure amb els sofisticats sistemes actuals dels cinemes. Finalment, al març de 1966, va tancar les portes definitivament.

A la dreta, la façana del cinema Principal. Vista, des del tram del carrer proper a travessera de Gràcia i en direcció mar, del carrer Sant Pere Màrtir. 1948. Fot: Palau, Pere.

https://www.google.es/maps/place/Carrer+de+Sant+Pere+M%C3%A0rtir,+49,+08012+Barcelona/@41.4003861,2.1563735,3a,75y,157.7h,106.62t/data=!3m6!1e1!3m4!1sxn8euVa-

yT0w_0svPJgFGg!2e0!7i13312!8i6656!4m5!3m4!1s0x12a4a297c46920f9:0x70db2518c4285d8f!8m2!3d41.4003044!4d2.1564075

"The End" com el de molts altres cinemes va ser el "Parking"

"El primer incendi era quan la meva àvia tenia 17 o 18 anys i si representava una òpera, en l'argument de la qual un pare es tornava boig i només recobrava la lucidesa quan sentia cantar la seva filla mentre tocava el piano. Llavors en aquella època la cantant soprano no tocava el piano només cantava i en aquesta escena el piano que hi havia a l'escenari tenia les cordes lligades ia cantant s'asseia davant del piano i cantava fent veure que també tocava el piano i en realitat qui tocava el piano era la meva àvia des de sota l'escenari. Ara no recordo quina òpera era, el cas és que hi va haver un incendi al teatre, i la meva àvia que era una persona de gran caràcter, va dir que ella no sortiria del teatre sinó treien primer el seu piano i així va ser. Aquell piano és el que jo tinc a casa meva i en el que jo vaig estudiar la carrera. Ara apart de vell, ni funciona i té moltes mancances, ja no serveix però té una història i malgrat que a casa ja no m'hi cap tampoc me'n puc desfer. Això m'ho explicava la meca àvia quan jo era nena i ja tinc 77 anys de joventut acumulada, potser algunes coses no les sé amb tan detall, però aquesta part sí. El teatre Principal va deixar de fer algunes representacions d'òpera després d'aquest incendi i va passar al cinema fins que s'hi va dedicar exclusivament, la família de la meva iaia es va traslladar a viure al carrer de Verdi i la vida va fer un tom molt gran per a ells. No sé si ho he escrit massa bé, disculpeu-me, potser algun dia ens podem trobar i parlar de tot plegat."(Maria Lluïsa Galindo Massagué)