La Rambla. Santuari de la Llibertat i la Democràcia (3)

La Llibertat i democràcia que tanta por els hi fa a l'Estat Islàmic i Espanyol

Al cap d'un any de l'atemptat a la Rambla de les Flors del 3 de setembre de 1905, les floristes ofereixen una corona a dues de les víctimes mortals de la bomba, les germanes floristes Rosa i Pepita Rafart. En les bandes de la corona s'indica el nom de les difuntes homenatjades. 3 de setembre de 1906. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

"Rambla avall" (al dors). Fot: Balcells Masó, Josep

Rambla de Les Flors. 1908. Balcells Masó, Josep

La Rambla de Santa Mònica. 1906-16. Toldrà Viazo, Àngel (Editor)

Vista del Pla de la Boqueria des de la cantonada del Carrer de l'Hospital. En primer terme, apareix un quiosc. Hi ha vianants passejant per la Rambla i un tramvia recollint passatgers. Es veuen les façanes d'alguns edificis, entre ells, l'Hotel Internacional. 1913. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

Posada de flors a la Rambla, amb moltes parades de flors amb les floristes i moltes persones passejant. Juny de 1915. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

«La única calle de la tierra que yo desearía que no acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre, es la Rambla de Barcelona» 
Federico García Lorca.

https://barcelodona.blogspot.com/2017/08/la-rambla-santuari-de-la-llibertat-i-la.html

https://barcelodona.blogspot.com/2017/08/la-rambla-santuari-de-la-llibertat-i-la_23.html

https://barcelodona.blogspot.com/2017/08/la-rambla-santuari-de-la-llibertat-i-la_24.html