Páginas

jueves, 15 de junio de 2017

Dolors Aleu i Riera (1857 -1913)


Dolors Aleu i Riera (1857 -1913) va ser una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en Medicina d'Espanya i la segona a aconseguir el títol de doctora. No va obtenir el permís per fer l'examen de llicenciatura fins el 4 d'abril de 1882, examinant el 19 de juny. Va aprovar amb un excel·lent i es va convertir en la primera dona llicenciada d'Espanya. Es va doctorar a Madrid el 8 d'octubre de 1882. Es va especialitzar en Ginecologia i Pediatria.
 Retrat de la jove Dolors Aleu
Retrat de Dolors Aleu i Riera envoltada dels seus dos fills i el seu marit, Camil Cuyàs. Barcelona. Anys 1890
Torre Aleu, l’any 1900. Al balcó, Dolors amb el seu fill Camil. Al palomar, l’altre fill, Joan, amb Camil pare.
La doctora Dolors Aleu al seu despatx
Biografia
Filla d´una família de la burgesia barcelonina, l'any 1874, en presentar-se a la Facultat de Medicina per assistir regularment a les classes de primer curs de carrera, trenca tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que només concedeixen a la dona un paper domèstic. Aleu va a la universitat amb dos escortes que li posa el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, cap de la Policia Municipal, tinent d'Alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya.

Amb un expedient molt brillant, acaba els estudis de Medicina a Barcelona el 1879. Tot i així, no aconsegueix l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins l’abril del 1882. De la mateixa manera, no pot llegir la seva tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer fins el 1882, un cop superada l’oposició del rector de la Universidad de Madrid, l’única on es poden llegir tesis doctorals en aquell temps. Aleu la dedica al seu professor Joan Giné i Partagàs, que anys abans la motiva perquè no deixi els estudis davant els obstacles externs que li fan perdre les ganes d’acabar la carrera. Finalment, la tesi es publica a la revista La Independencia Médica l’any 1883. Abans, quan feia quart curs de carrera, havia publicat un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el regimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.

Dues altres noies coincideixen amb Dolors Aleu a la Facultat de Medicina, Helena Maseras i Martina Castells. La primera comença la carrera el 1872 i l’acaba el 1878 però no es pot examinar de llicenciatura fins el 1882. Mai va exercir de metge i es dedica a la pedagogia. L'altra, Martina Castells, començà el 1877 i acabà el 1881. Però, tampoc exerceix en morir de part al primer embaràs.

L´any 1885, Dolors Aleu crea junt amb Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l'Ildefons Cerdà, la “Academia para la Ilustración de la Mujer”, institució en la que hi fa de professora d’Higiene Domèstica. Especialitzada en ginecologia i medicina infantil, exerceix la medicina amb molt d’èxit durant 25 anys. Té una consulta a la Rambla Catalunya número 31 amb una clientela majoritàriament femenina. Altruísticament, exerceix, també, de metgessa dels nens de la Casa de Caritat, on s'hi desplaça de manera periòdica.

És la primera dona que entra a la Societé Française d’Hygiene que l'accepta com a membre associat estranger.

Casada amb un agent de borsa, Camil Cuyàs, té dos fills. El petit, Camil Cuyàs i Aleu, mor de tuberculosi pulmonar als 21 anys quan és alumne intern de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Dolors Aleu va morir el 19 de febrer de 1913, amb només 55 anys. Una gran comitiva fúnebre, on es barrejaven pacients de l’alta societat amb orfes de la Casa de la Caritat, va acompanyar el fèretre des de la Torre Aleu fins a la parròquia de Sant Joan de Gràcia.

Hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu a Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet i Palafrugell. Concretament a Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu al barri del Raval, on s'’hi ubica el Dispensari de Perecamps. Més recentment, s’ha inaugurat el Centre Socio Sanitari Putget-Dolors Aleu.  

VERSIÓ ACOLORIDA.


1 comentario:

  1. La tesi doctoral de la Dra. Aleu ha estat digitalitzada i es pot consultar lliurement a:
    http://tdx.cat/handle/10803/2257#page=1

    ResponderEliminar