Les atraccions del Maricel-Park. 1930.

 

Vista general del parc d'atraccions Maricel, a la muntanya de Montjuïc. 1930. Fot: Gabriel Casas i Galobardes.

Maricel Park va sorgir de forma inesperada, en aprofitar l'èxit que, durant l'Exposició Internacional del 1929, va obtenir el parc d'atraccions improvisat de la Foixarda, en una de les nombroses pedreres explotades a Montjuïc.

I la seva construcció no es va fer de pregar: el 16 de juliol de l'any següent va tenir efecte la inauguració oficial. S'escampava al llarg d'una extensió comparable a gairebé vuit illes de l'Eixample. Es van haver de compensar els desnivells mitjançant terrasses distribuïdes amb estratègia.

"Les atraccions més emocionants emplaçades al lloc més deliciós i fresc de la ciutat" Així definia el setmanari gràfic "Imatges" el parc d'atraccions Maricel Park. Plànol amb la muntanya russa. 20 de juny de 1929. Enginyer: J.M. Conners.

La publicitat explicava que estava situat als terrenys al costat del Funicular superior. Val la pena completar així el marc: entre l'esplanada del Castell, Miramar i l'estació del funicular. Precisament l'empresa que havia explotat aquest sistema de transport va ser la que va encapçalar una societat per dur a terme el projecte, que proclamava l'ambició de fer-se amb els millors parcs d'atraccions d'Europa.

Un cop acabats els treballs de moviment de terres, el jardiner francès Maurice Borie, amb la col·laboració del barceloní Joan Mirambell, va projectar una combinació afinada d'arbres, arbustos, flors i parterres per crear un entorn amable de naturalesa que suavitzés les agressives i fèrries estructures . Els empleats lluïen uniformes de vius colors.

Plànol amb l'emplaçament del parc amb ubicació de les atraccions. 20 de juny de 1929. Enginyer: J.M. Conners.

L'atracció és deia "Disques", i la diversió consistia a desplaçar-se pels diferents discos que giraven contínuament sobre la pista de l'atracció. sense xocar amb els altres. Maricel Park, a Montjuïc. Fot: Josep Maria Sagarra i Plana.

I perquè l'atmosfera exhibís un perfil encara més americanitzat, s'anunciaven així les atraccions: disques (esquivar a cop de volant els discos de la pista), bug (vagonetes baixant a tota velocitat), whirl (punteria amb boles de fusta), witching-waves (ones metàl·liques), skooter (tir de punteria).

Bug: atracció innovadora formada per vagonetes que llisquen a gran velocitat per una via rodona. 1929. Enginyer: J.M. Conners.

I de no participar-hi, també es podia ser espectador de vetllades de boxa, partits de bàsquet i d'hoquei, pista de patinatge, focs artificials i altres espectacles.

I per concedir-se un descans, destacava el restaurant amb la gran sala de recepció, on enlluernava la il·luminació espectacular projectada pel mateix Buïgas de la Font Màgica.

Grup de músics que van actuar en la exhibició de muñeiras acompanyats de gaites gallegues en la revetlla organitzada pel Centre Gallec i la Casa de los Castellanos. Maricel Park. 24 de juliol de 1935. Fot: Brangulí.

Per temor als bombardejos, va ser tancat en esclatar la guerra. Després va ser ocupat pels barraquistes.