Maruja Mallo, nascuda un 5 de gener.

 

La pintora surrealista Maruja Mallo (al centre de la imatge, amb un abric de pells), pseudònim d'Ana María Gómez Gutiérrez, posant acompanyada per un grup de persones, sota un dels seus murals. Es tracta dels murals que decoraren l'entrada del cinema Los Ángeles de Buenos Aires, avui desapareguts. Possiblement la fotografia s'hagi fet el dia de la inauguració del local, a l'octubre del 1945.

Al 1945 accepta l’encàrrec de dur a terme un mural per al cinema Los Ángeles de la bonaerenca avinguda Corrientes. Un encàrrec gens habitual per a una dona, atès que -adverteix Carmen Gaitán- “el muralisme argentí bevia, en part, de la ideologia muralista mexicana i, per tant, segons aquest pensament, la capacitat femenina per crear aquest tipus de produccions a la dècada dels quaranta era igualment limitada” (Las artistas del exilio republicano español. El refugio latinoamericano, 2019). Els arquitectes, Abel López Chas i Federico Zemborain, deixebles de Le Corbusier, van decidir que el lloc adequat era el gran vestíbul envidrat, “el centre de gravetat estètic del conjunt” -segons ells mateixos-, que també es veia des del carrer.

Per les descripcions i les escasses fotografies que resten, sabem que els panells de “l’artista espanyola, de renom mundial” que el conjunt (tres murs de 6,75 x 4 metres), al centre del qual se situava la porta d’accés a la gran sala (1.300 butaques), presentava una composició simètrica i amb cert caràcter geomètric. Unes característiques pròpies del seu treball des de feia anys i que encara es van intensificar més amb la sèrie Naturalezas vivas. Una col·lecció en la qual es reflecteix la fascinació que sentia per les platges de Xile i Uruguai i tot allò que hi trobava: meduses, orquídies, estrelles de mar, caragoles, conquilles, pedres, algues…

 “L’ordre és l’arquitectura íntima de la natura i de l’home, la matemàtica vivent de l’esquelet. En la natura clarivident i misteriosa, espontània i construïda, desproveïda de fantasmes anacrònics, analitze l’estructura dels minerals i vegetals, la diversitat de formes cristal·lines i biològiques sintetitzades en un ordre numèric i geomètric, en un ordre vivent i universal”, va escriure Mallo.

El mural, titulat Armonía plástica, al·ludia a l’origen i a la formació de l’univers mitjançant el moviment rítmic i coordinat d’ocells, peixos i plantes, i d’unes figures hibrides, una mena de sirenes de trets orientals, dansant. Unes figures que remetien a les aigües primigènies, maternals, a les profunditats abissals de les quals va sorgir la vida, i estaven unides per unes cintes, “vincles de fraternitat per a l’humanitat d’aquest segle”. Dissortadament, la qualificada en alguns mitjans com “una de les sales més belles de la capital”, i que fins i tot va suscitar l’interès de la Metro Goldwyn Mayer, va ser destruïda el 1965 a conseqüència de la fragmentació dels espais de cinema per tal de projectar en exclusiva pel·lícules de Walt Disney.

https://es.wikipedia.org/wiki/Multiespacio_Los_%C3%81ngeles