Retrat de bust de l'actriu María Conesa que inclina el cap sobre les espatlles. La imatge està reenquadrada i a la part inferior de l'enquadrament apareix la inscripció "Maria Conesa. La Gatita Blanca". Fot: Antoni Esplugas.
Imprescindible escoltar l'entrevista, almenys a partir del minut 11.30, és millor sentir el seu testimoni sobre els fets que llegir versions.
Imatge promocional de Maria (a la dreta) i Teresita: les germanes Conesa.
Per a María Conesa, el trauma que li va suposar veure morir la seva germana menor assassinada davant dels seus ulls, la va portar a abandonar els escenaris, però la falta de liquiditat de la família la va obligar a tornar al cap d'un temps. Primer ho va fer al Tívoli, amb un petit paper a “La gateta blanca” que després va protagonitzar.
La prohibició de treballar als menors poques vegades era complerta, sobretot quan es tractava de locals de baixa estofa però en aquest cas, la popularitat de l'obra i el fet que l'èxit sobrevingués en un teatre de cert fust, van forçar Maria a canviar el seu nom artístic pel de María Redó, per ocultar-ne l'edat i la identitat i actuar així en locals de tercera fila de Barcelona i els seus voltants.
Sempre segons la seva versió, mentre era a Sabadell de gira amb la companyia de Gil, la va contractar un empresari per endur-se-la a L'Havana, on seguiria representant l'exitosa Gatita Blanca. D'amagat de la mare i amb la complicitat del pare, que la va acompanyar al viatge —no queda gaire clar si amb intenció de protegir-la o per tal d'explotar-la—, va embarcar cap a Cuba. A L'Havana hi va romandre sis mesos, tres més dels previstos inicialment, ja que les seves actuacions al teatre Albisu van entusiasmar el públic, que l'aclamava inclús quan anava pel carrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario