Projectors de llum del Palau Nacional a Montjuïc, 1929. Icona de Barcelona.

 

Projectors de llum del Palau Nacional a Montjuïc. 1929. Fot: Josep Maria Sagarra.

Aquests focus s'han convertit en tota una icona de Barcelona.

Dos operaris al costat d'alguns dels projectors que emeten feixos de llum cap al cel des de la part posterior del Palau Nacional. Montjuïc. Fot: Josep Maria Sagarra.

Clikar  https://barcelodona.blogspot.com/2018/01/limpressionant-projecte-luminic-de.html

El gran projecte d'il·luminació, va ser dissenyat pel jove enginyer barceloní Carles Buïgas i va aconseguir meravellar a tothom.

El projecte, però, no va ser fàcil. Calia aconseguir una il·luminació molt intensa, ja que un observador que des de la plaça d'Espanya mirés cap a l'Exposició havia de sortejar tota mena de sortidors d'aigua, cascades i altres elements lluminosos que eliminaven tot el contrast que era necessari per produir una viva impressió en l'ànima del visitant, l'objectiu que s'havia marcat Buïgas.

Per contrarestar aquest fet i que la silueta il·luminada de Palau Nacional ressaltés el màxim possible, va ser necessari instal·lar una sèrie de reflectors darrere, concretament a la galeria perimetral de la Sala Oval.

Projectors instal·lats en una de les teulades del Palau Nacional i que emeten feixos de llum cap al cel des de la seva part posterior. Montjuïc, Barcelona. L'home de la dreta és el fotògraf Josep Maria Sagarra. Fot: Gaspar, Sagarra i Torrents.

Nou va ser el número elegit, tants com lletres té la ciutat de Barcelona i, al principi, la il·luminació va estar prevista per a quatre colors: blanc, groc, vermell i blau, així com per a totes les combinacions binàries que amb aquests colors es poguessin formar.

Projectors instal·lats en una de les teulades del Palau Nacional i que emeten feixos de llum cap al cel des de la seva part posterior. Montjuïc.

El resultat aconseguit no va decebre a ningú i van arribar comentaris i lloances impresos en rotatius de totes les llengües:

Fígaro, de París: «La ploma no és prou apta per descriure el miracle de la Barcelona nocturna, vista des del Tibidabo o des de les terrasses florides de Montjuïc. La fada electricitat, que ha renovat l'aspecte de l'món, ha concentrat aquí els seus més inexplicables sortilegis. Una glòria de gegantins raigs fixos llançats a cel aureolen al Palau Nacional i fan empal·lidir als estels, sobre aquesta nova Cartago.»

La Metropole, d'Anvers: «En el fons els reflectors llançats cap al cel aureolen la gran cúpula de Palau Nacional. Sembla que hàgim estat transportats, per art de màgia, als jardins encantats d'un palau de somni.»

Els projectors eren de la marca Sperry, dissenyats per l'enginyer electricista nord-americà Elmer Sperry, inventor també, entre altres, de la girobrújula, que permetia als navegants seguir amb més perfecció la direcció desitjada dels vaixells amb un moviment menor de el timó i de la coneguda com Llum de Lindbergh, un gegantí far que va regalar a la ciutat de Chicago i que aquesta va instal·lar en el seu aeroport.

Els aparells Sperry comptaven amb uns miralls d'uns 91 cm de diàmetre i llançaven un feix lluminós d'una intensitat de 450 milions de bugies, amb un angle de dispersió d'uns dos graus. Eren focus de concentració i, a causa de no escampar la llum, arribaven a il·luminar a grans distàncies. Hi havia testimonis que asseguraven veure l'aurèola des poblacions que distaven més de 100 quilòmetres de Barcelona. I és que la visibilitat d'aquests feixos lluminosos varia segons l'estat de cel.

Projectors Sperry instal·lats a la part alta de Palau amb un operador (foto publicada a la revista Tècnica, núm. 128, Agost 1929)

https://barcelodona.blogspot.com/2019/11/nau-lluminosa-de-carles-buigas.html