Partit de basquet femení disputat entre el Club Femení i d'Esports i el Club Atlas.

 

Continua de https://barcelodona.blogspot.com/2021/03/ball-de-carnestoltes-organitzat-pel.html

Partit de basquet femení disputat entre el Club Femeni i d'Esports i el Club Atlas. Fot: Bert i Claret.

Una de les components il·lustres de club, la poetessa, activista i periodista Ana María Martínez Sagi, a una conferència al Lyceum Club de Madrid, va fer una significativa semblança del que era el Club Femení i d'Esport: "No és un d'aquests clubs femenins on les senyores es reuneixen a parlar malament de les amigues i analitzar la llicenciosa vida dels marits, de les amigues o de la conducta insofrible de les criades, ni és un d'aquells clubs esportius on van les noies a jugar a tennis amb Pablito i amb Pedrito, o ficar-se en una canoa amb un preciós vestit de mariner de l'esquadra anglesa, i flirtejar, i ballar i beure còctels. A nosaltres ens preocupen la noia de la classe mitjana i la noia obrera: tancada la primera vuit o deu hores a l'oficina: la segona obligada a un treball dur i esgotador a la fàbrica o al taller, en una atmosfera malsana. Ens preocupen aquestes noies que treballen, que produeixen i que arrisquen sense possibilitat de restaurar les seves energies, de divertir-se amb alguna cosa que efectivament les distregui i al mateix temps els reporti un benefici eficaç ".

La característica del club de vocació popular. Va posar l'esport i la cultura a l'abast de les dones de classe mitjana i baixa, i per a això es va establir en un inici que no calgués pagar cap dret d'entrada i que la quota mensual fora d'una pesseta, tot i les mancances econòmiques que això suposava. D'aquesta manera va arribar a aconseguir en 1933 les gairebé 3.000 afiliades. 

Encara que la seva filosofia es basava en polítiques progressistes, va evitar tenir una única ideologia política, i va facilitar així que acudissin dones de pensaments diferents. L'associació oferia la possibilitat de practicar nombroses disciplines, com natació, gimnàstica, atletisme, esgrima, tennis, bàsquet, patinatge, excursionisme o hoquei. Representant al club van destacar esportistes com Maria Aumacellas, Mercè Bassols, Ivonne Lepage, Raimunda Laurent i Aurora Blat en natació; Rosa Castelltort en atletisme, tennis i bàsquet; Montserrat Guasch en atletisme, Maria Morros en atletisme i bàsquet, i Carmen Vinyals en motociclisme. 

El club va organitzar el primer Campionat de Catalunya d'atletisme femení, al setembre de 1931, que es va celebrar a l'estadi de Montjuïc i que va servir de selecció per al primer Campionat d'Espanya, que es va disputar un mes més tard a Madrid, i en el qual, les germanes Castelltort, Rosa i Dolors, van ser fonamentals perquè Catalunya guanyés a Madrid.

Aquest exemple de modernitat, va néixer al carrer Llibreteria de la Ciutat Comtal el Club Femení d'Esports, com es va denominar inicialment, una entitat impulsada per una mestra, Séculi, que va exercir tasques de secretària, i les germanes Torrens, Teresa, que treballava a la secció de delineants de la Telefònica i que va ser la primera presidenta, i Josefina, una destacada nedadora que va realitzar funcions d'entrenadora.

Després de la seva primera seu es van traslladar a una altra al carrer Pas de l'Ensenyament i, finalment, el 25 d'octubre de 1932, coincidint amb el quart aniversari de l'entitat i amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, i del president de la Generalitat, Francesc Macià, van inaugurar unes instal·lacions més grans amb piscina a la Plaça d'Espanya, on arrenca el carrer Creu Coberta, ubicades en un dels hotels que es van construir per a l'Exposició Internacional de 1929 i que els va cedir al consistori.

Encara que l'esport tenia molta importància en la seva activitat, no constituïa l'única finalitat de l'entitat. El seu lema va ser "Feminitat, Esport, Cultura", pel que va buscar des del principi agermanar el cultiu del cos amb el de l'esperit. Per això, poc més d'un any després de la seva fundació, al gener de 1930, es va decidir afegir la "i" en la seva denominació, passant a ser el seu nom de Club Femeni id'Esports de Barcelona, ​​buscant ressaltar la seva faceta educativa i de formació. A això va afavorir també l'arribada el 1931 a la seva junta directiva de les escriptores Anna Murià i Romaní i María Teresa Vernet. 

A partir de llavors es van impulsar iniciatives com cursos, cicles de conferències, un servei de biblioteca, un concurs literari, xerrades d'orientació en les lectures i l'aparició de temes socials i culturals en una revista, Portant Veu, que es va començar a publicar en 1930 i la direcció va anar a càrrec de Murià i Romaní, que també succeiria a Séculi com a secretària de l'entitat. 

El club es va organitzar en cinc comissions: Cultura i educació; Esports; Turisme i excursionisme; Actuació social, propaganda i festes; i Educació física, sanitat i higiene. 

Així mateix, es va crear una secció infantil anomenada "Les Daines". L'escut elegit per representar el club va ser la Victòria de Samotràcia, símbol de la victòria en la mitologia grega.

Equip femeni de basquet del Club Atlas.

El Club Atlas estava al carrer Entença 113-15, a les fotos es poden veure els edificis d'enfront que s'han mantingut sorprenentment bastant intactes. Entença 116-118-120.

https://www.google.com/maps/@41.3809439,2.1488495,3a,90y,54.09h,141.49t/data=!3m6!1e1!3m4!1s7eUocnIir3566PSc4BcN3w!2e0!7i16384!8i8192

Equip femeni de basquet del Club Femeni i d'Esports, guanyadores de la competició disputada amb el Club Atlas.

La col·laboració en l'organització de les Olimpíades Populars de Barcelona, organitzada com a protesta per la celebració dels Jocs Olímpics de Berlín, durant el mandat de Hitler, va ser l'última iniciativa del club. Un dia abans de quan estava previst que comencés l'esdeveniment a la capital catalana, el 19 de juliol de 1936, es va produir l'aixecament militar que va donar origen a la guerra civil espanyola. Fins aquí va arribar la història de club. 

Enriqueta Séculi, que també va participar al 1931 de la fundació d'una altra entitat emblemàtica barcelonina, com va ser el Lyceum Club, va emigrar a Colòmbia el 1937, on va seguir desenvolupant la seva tasca educativa. La seva ciutat natal li va dedicar, després de la seva mort, el 1976, uns jardins al districte de l'Eixample que porten el seu nom. 

Les germanes Torrens van seguir vivint a Barcelona fins la seva mort. 

L'arribada de la dictadura al 1939 va truncar la important tasca que van fer que cal ser rescatada del desconeixement i de l'oblit.