Barcelona i la dona. La memòria com a acte d'amor i espai de resistència.
Páginas
▼
▼
miércoles, 31 de marzo de 2021
Frederica Montseny, la primera ministra de l'Europa Occidental.
Frederica Montseny, ministra de Sanitat del govern de la Segona República espanyola i dirigent de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), fa un discurs durant el míting de cloenda de la Setmana de Solidaritat de Catalunya amb Madrid. Plaça de toros Monumental, Barcelona. Inclou salutació amb el puny alçat i avions sobrevolant la plaça. 7 de març de 1937. Fot: Josep Maria Sagarra.
Frederica Montseny, la primera ministra de l'Europa Occidental. Defensora de la igualtat entre sexes, va ser la impulsora de la primera llei de l'avortament legal a Espanya.
Míting festival de cloenda de la setmana de solidaritat de Catalunya amb Madrid, celebrat a la Plaça de Toros Monumental. La ministre de Sanitat de la II República espanyola, Frederica Montseny amb el seu pare, l'anarquista històric Joan Montseny Carret, dit Federico Urales, i amb el president del Comité Nacional de Socorro Rojo Internacional (en segon terme). Barcelona. 7 de març de 1937.
Frederica Montseny (12/2/1905 - 14/1/1994) fou política, escriptora i líder anarquista que es va convertir en la primera dona ministra a Espanya i Europa. Volia transformar les estructures socials existents per incloure-hi la participació de les dones.Filla de Teresa Mañé Miravet i Juan Montseny Carret coneguts mestres llibertaris i anarquistes que van exiliar-se a Londres. Van tornar a Madrid, ciutat on va néixer Frederica, amb pseudònims.La mare la va educar a casa perquè no creia en l'educació de l'època, ja que anava lligada a l'Església.Amb 18 anys es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i es va convertir en una figura important de l'organització.
El 1921 escriu el seu primer llibre "Horas trágicas".
Els anys 20 va escriure diferents novel·les: "La victoria", "El hijo de Clara" i "La indomable" que van provocar rebombori a la societat perquè parlava de manera directa de l'alliberament de la dona, el rebuig de la institució del matrimoni i el dret de les dones a prendre la iniciativa a l'hora d'escollir company sentimental.
El 1922, va començar a difondre els seus coneixements polítics a "La revista Blanca" fundada per la seva mare i el seu pare i al diari "Solidaridad Obrera".
El 1936 al congrés de la CNT de Saragossa va presentar la ponència "Concepte confederal del comunisme llibertari" incorporada al programa de l'organització.
El 1936 és nomenada ministra de Sanitat i Assistència Social on va plantejar llocs d'acollida per a la infància, menjadors per a embarassades i el primer projecte de llei d'avortament a Espanya.
6 mesos més tard, amb la victòria de Franco s'exilia a Tolouse des d'on dirigirà La CNT i el setmanari l'"Espoir".
Conferència de la ministra de Sanitat Frederica Montseny, sobre l'anarquisme militant i la realitat espanyola-. Acte organitzat per les oficines de propaganda de la CNT-FAI. Jacinto Torhyo obrí l'acte. Cinema Coliseum, Barcelona. 3 de gener de 1937. Fot: Brangulí.
Conferència de la ministra de Sanitat Frederica Montseny, sobre l'anarquisme militant i la realitat espanyola-. Acte organitzat per les oficines de propaganda de la CNT-FAI. Jacinto Torhyo obrí l'acte. Cinema Coliseum, Barcelona. 3 de gener de1937. Fot: Brangulí.
El seu discurs al cinema Coliseum de Barcelona.
No és possible la reconstrucció econòmica del país mantenint el poder de la burgesia. (...) El poble espanyol al lluitar contra el feixisme, lluita al mateix temps contra les desigualtats socials, contra tota una història de sempre, en la qual se li adjudica a ell el paper de víctima, contra el "señoritismo" del poble espanyol, encara que se li exigeixin majors sacrificis per a després de la guerra i per al triomf de la Revolució, com té una moral de combat, sabrà estar al seu lloc i treballarà per a ell i per als seus fills, però mai ho farà perquè algú arrodoneixi solament la seva fortuna; treballarà, lluitarà només per a si i per al demà. Que no ho oblidi ningú això. No es tracta d'una guerra civil. És la guerra del poble, dels treballadors contra el senyoret, contra el militar, contra el paràsit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario