Gran Lenormand, tarot francès. 1890. (III) Trèvols.

 

Continua de  https://barcelodona.blogspot.com/2021/01/joc-de-naips-endivinatori-1890-ii.html

Joc de naips endivinatori, d'origen parisenc i editat per la fàbrica Baptiste Paul Grimaud. Model molt conegut. Cada naip presenta una combinació de 5 parts: l''estàndard, una constel·lació i una lletra, a dalt; una gran escena mitològica central i dos escenes/objectes separades per flors, a sota. 1890.

A la Xina es jugava amb un tipus de naip que va derivar del paper moneda i de les fitxes del dòmino. A Pèrsia es va originar el Ganjifa o Gânjaphâ, un tipus de joc de cartes que es va fer popular a l'Índia durant l'imperi mogol al segle XVI. A l'Índia es jugava el Dasavatara Ganjifa, joc que està format per una baralla amb deu pals basats en els deu avatars o reencarnacions del déu Visnú: peix, tortuga, senglar, lleó, nan, destral, arc i fletxa, raig, cargol de mar i cavall . La majoria de les cartes indis són rodones, 7 de diferents mides i estan fetes amb cartró lacat, cartró pedra i en ocasions ivori. Igualment, al Japó es juga els jocs de cartes Karuta i els seus dos baralles més populars són el Hanafuda i el Uta-Garuta.

El més probable és que les cartes arribessin a Europa des d'Orient, introduïts pels àrabs a través dels regnes cristians d'Espanya, encara que també es diu que van ser portats pels creuats. La primera versió pot recolzar-se en que la baralla occidental més antiga sigui l'espanyola i que els pals de la baralla àrab eren monedes, copes, simitarres i bastons, que evolucionarien després a ors, copes, espases i bastos.

Al Principat de Catalunya, el Consell de Cent, va prohibir els jocs de cartes al 1310, a Barcelona, sent aquesta la menció més antiga del joc de cartes a Europa, i que prova que ja portava anys existint, perquè s'arribés a la prohibició.

A partir de la primitiva baralla espanyola de 56 cartes -quatre pals de catorze cartes- es va crear la del  Tarot, afegint vint-i-naips, sense pal específic, els arcans majors, i mantenint la resta de la baralla.

Si bé és molt discutible, sembla que la primera baralla diferent de l'espanyola va ser la baralla alemanya, amb quatre pals (campanes, fulles, cors i glans) amb deu números i tres figures. Amb el temps va perdre els números 2 al 5, ambdós inclosos, i queda una baralla de trenta-sis cartes.

Com l'alemanya, la baralla francesa, substitueix els números de les figures per lletres, R (roi), D (dama) i V (valet), defugint així el malefici del nombre tretze, i, també com l'alemanya i l'espanyola més moderna, deixa reduïdes les figures a tres. Els seus pals són piques, cors, trèvols i diamants. L'anglesa deriva de la francesa, canviant els noms de les figures, J (jack), Q (queen) i K (king) i també de l'as (A).

Alguns expliquen que els pals de la baralla francesa signifiquen els quatre pilars de la societat en l'Edat Mitjana:

♦ Diamant o Ors o Cocos o Rombes: economia de l'Edat Mitjana o també la monarquia;

♠ Piques o Espases: exèrcit o també la noblesa de gran importància en l'època on es van lliurar grans batalles.

♥ Cor o Copes: Església o el clergat que va prendre gran importància en l'Edat Mitjana.

♣ Trèvol o Bastos o Flors: agricultura o també els plebeus de la societat feudal.