Façana de la fàbrica de Martini & Rossi al carrer de Wad-Ras (el carrer de Wad-Ras rep actualment (2008) el nom de carrer del Doctor Trueta). 1942. Fot: Gabriel Casas.
Al 1891, el govern a petició dels fabricants catalans posa un impost a tots els productes manufacturats d'importació. Empreses com Martini, van decidir instal·lar fàbriques de producció a Espanya per evitar aquest aranzel d'importació.
A Hipòcrates se li atribueix la creació del primer vermut de la història, va fer servir vi, donzell i fulles de díctam de Creta. Tal és la importància del donzell, que el seu nom en alemany, wermut, va ser l’escollit per a anomenar aquesta meravellosa beguda.
La planta del donzell, perenne i de tija llenyosa, creix a regions templades d’Àsia, Europa i el nord d’Àfrica, a terrenys secs, argilosos i poc fèrtils. Pot arribar a mesurar fins al metre d’alçada i floreix de juliol a setembre. Entre la seva composició es troben substàncies com el potassi, la tuyona, el tuyol, els tanins, l’absintina i el nitrat de potassi, que potencien el desig de menjar i afavoreixen la digestió dels aliments. D’aquesta manera el donzell ha sigut utilitzat des de temps pretèrits per a combatre els dolors estomacals, els paràsits intestinals i com a remei per a millorar l’amenorrea durant la menstruació de les dones.
Flaminio Mezzalama representant de la marca "Martini & Rossi" de Torí va venir a Barcelona al 1893 a obrir les portes d'aquesta fàbrica (com a centre d'importació a granel i embotellat) i un petit bar, «el Petit Torino»
Flaminio Mezzalama a la porta del "Petit Torino" del carrer Escudillers, amb els cambrers.
Amb només uns trenta empleats, inicialment, va expandir l'aperitiu com l'escuma.
Bótes de vermut a l'interior de la fàbrica de Martini & Rossi al carrer de Wad-Ras. 1943. Fot: Gabriel Casas.
Màquina embotelladora a l'interior de la fàbrica de Martini & Rossi al carrer de Wad-Ras. 1955. Fot: Gabriel Casas.
Flaminio Mezzalama, considerat pare del turisme gastronòmic, va decidir posar en marxa un segon bar. Obrint el setembre de 1902 el llegendari "Cafè Torino", a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via, va introduir la moda del vermut a Espanya.
El que més va cridar l'atenció era la utilització del sistema d'Hermenegildo Miralles, que amb pasta de paper premsat, cartró pedra, reproduïa l'aspecte d'elements decoratius en fusta, ceràmica o ferro, amb el que, per un mòdic preu, s'aconseguia la il·lusió d'una decoració riquíssima.
Saló Àrab d'Antoni Gaudí. Cafè Torino, 1902.
Gaudí reutilitza la idea del disseny del sostre del Torino, per al paviment de la Pedrera. És el seu homenatge particular a l'estimat local i decoració, en un projecte i material no tan efímer com és la propera Pedrera. I l'explicació del relleu per a un paviment interior.
Sublime Bello inmejorable
ResponderEliminar"Bonic reportatge de fotografies del inicis en l'any 1893 de la fàbrica Martini & Rosso i posteriorment de l'obertura del Petit Torino.
ResponderEliminarCon es veu la popularitat del vermut va anar en augment fins obrir el Cafe Torino. Espectaculas fotografies , una façana guapissima amb detalls de ferro forjat i mosaics i res d'envejar del interior on es veuen fotografies de la barra, sostres i tota meva de detalls guapos.
Es veu fotos tambe del Saló Àrab fet per en Antoni Gaudi preciós , amb decoració de les seves llambordes.
Continua amb la fama i el local cambia de lloc , amb la presència de retols lluminosos
Fotografies de diferents events i presentacions de la societat famosa en aquella època., com la Carmen Amaya , Maria Canals i Victòria dels Àngels." (Montse Carol)
sabeu si hi havia un equip de futbol amb l'escut MR? el meu avi va jugar pero no se si pertanyia a la empresa martini rossi. tinc foto que li puc passar si la vol veure. gracies
ResponderEliminar