Primer club de natació femení d'Espanya. Fémina Natació Club.

Membres del primer Club de Natació femení d'Espanya. Novembre de 1912.

El 24 de setembre de 1912, el Femina Natació Club aprovà els seus estatus i el reglament intern, i elegí la junta directiva. Aquest és el primer club femení de l’Estat espanyol. Un nucli reduït de dones de l’aristocràcia i de l’alta burgesia barcelonina practicaven i competien en alguns dels esports dels homes – tir, golf, tennis, hípica, patinatge, muntanyisme i esports de neu–, però la direcció de l’esport estava reservada als homes. Cal recordar que el moviment feminista estava fent els seus primers passos al nostre país. El paper reservat a les dones en la societat de principis de segle no era gaire diferent del que havien desenvolupat segle rere segle: ser submises esposes, afectuoses mares i bones mestresses de casa. No obstant, quelcom estava canviant, algunes dones començaren a reivindicar el dret a l’educació i el treball. El dret al sufragi trigaria encara una mica més.

A les notícies de l'època es pot llegir: Com a Nova York, a Londres i altres grans ciutats del nord d'Europa i d'Amèrica, s'ha constituït recentment a Barcelona el "Fémina Natació Club", on les senyores i senyoretes aficionades a aquest utilíssim esport, poden practicar-lo sense exposar-se a les indiscretes mirades del sexe fort.

 El 15 d’agost de 1911 amb motiu de la Travessa a nado Barcelona – Badalona. En la carrera sobre la distància de 100 metres, organitzada pel Club Natació Barcelona, hi participaren quatres noies: Mercedes Ribalta, Rosita Bulbena, Clementina Ribalta i la nena de sis anys Margarita Ramoneda. A totes “se les concedió medalla de plata como recuerdo del primer concurso de natación de señoritas celebrado en España” (La Vanguardia, 17 d’agost de 1911).

 La mateixa experiència es tornaria a fer l’any següent; i finalment, el 24 de setembre, 19 dones, entre les quals havia franceses, angleses i alemanyes, funden el Femina Natació Club, i posen al capdavant Clementina Ribalta, la primera presidenta d’una entitat esportiva a l’Estat. L’acompanyaven en la junta directiva: “vicepresidenta y archivera Dª Concha Cirici de Cortiella; secretaria Srta Rosita Elías; vicesecretaria-contadora, Srta Rosita Bach; y tresorera srta. Rosita Carrión” (El Mundo Deportivo, 26 de setembre de 1912).

Mercè Ribalta campiona de la Copa Fémina. Consol Morgan primer premi de la carrera de nenes 75 m. Mm. Ruggeberg guayadora de la carrera de resistència. 400 m.

Cinc noies participants a la cursa de 100 metres de natació posen a la vora del mar. Són, d'esquerra a dreta, Rosita Bosch, Lucía Fronton, Rosita Elias, Mercè Ribalta (primer premi), Rosita Bulbena (segon premi) i Clementina Ribalta. Agost de 1912

 L’afició a la natació de Clementina i Mercedes Ribalta –Mercedes va guanyar els primers campionats– està estretament relacionada amb els Banys de Sant Sebastià, que eren propietat de la societat Hijos de Tomás Ribalta, i que serien la seu de l’entitat. El primer campionat internacional es va celebrar el 1913, “los dueños de los Baños de San Sebastian han ofrecido una copa que tiene que ganarse dos años seguidos o tres alternos para que quede en propiedad de la detentora” (La Vanguardia, 30 d’agost de 1913).

Mercè Ribalta Cuxart, nedadora guanyadora de la competició. Fou la guanyadora de la prova de velocitat en 100 m del primer Campionat d’Espanya femení organitzat el 1913 pel Fèmina Natació Club. L’any següent repetí triomf en velocitat, guanyà la prova de resistència i s’endugué la Copa Fèmina, però la competició no tingué continuïtat. Fot: Ballell Maymí, Frederic.

El gener de 1914 es produí un relleu al capdavant de l’entitat. La presidència passava a mans d’Eva Illing de Morral, i Clementina Ribalta n’ocupava la secretaria; Magdalena P. De Granicher la vicepresidència; Consuelo Pelàez la vicesecretaria-comptadora; i Rosita Elías estava al front de tresoreria (El Mundo Deportivo, 29 de gener de 1914). Un any després, segons es detalla a l’Album histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona d’Emilio Navarro i editat el 1916, Clementina tornava a ser la presidenta, i formaven part de la junta Inés Sagnier, Carmen Escubós i Rosita Elías. Si Clementina regia el Club, la seva germana anava sumant títols i s’adjudicà el trofeu en propietat, tant en 100 com en 400 metres.

VERSIÓ ACOLORIDA.