El Diorama Animat, elegant sala situada a la plaça del Bonsuccès inaugurada el 27 de setembre de 1902, consistent en l'exhibició de diorames del prestigiós pintor escenògraf Salvador Alarma, director artístic de l'espectacle i autor també del disseny de la façana i de la decoració del local. Els responsables de la sala no van trigar a incorporar el cinematògraf, pels volts de Nadal del mateix any, ja que la majoria del públic preferia el modern cinematògraf als antics diorames. En la imatge es veu la decoració de la sala d'espectacles i de la boca de l'escenari, amb l'il·luminació elèctrica; l'estil és modernista, tal com ho palesen el predomini de les línies corbes sobre les rectes, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració, els motius vegetals i naturals i les figures de dona.
Retrat de Salvador Alarma Tastàs. 1906. Fot: Mas Ginestà, Adolf.
Salvador Alarma i Tastàs (Barcelona,1870 - 26 de març de 1941) va ser un decorador i escenògraf modernista. Inicià la seva formació en el taller de Miquel Moragas i participà en els muntatges del Teatre Circ Barcelonès.
L'any 1899, amb l'obra La culpable, encetà la seva llarga col·laboració amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual. El 1905 participà en les dues temporades dels Espectacles i Audicions Graner, dedicades al repertori del teatre modernista català.
A partir del 1911 es converteix en el principal animador de la nova experiència del Teatre de la Naturalesa. Dos anys més tard inicià la seva dedicació a l'òpera, amb una constant presència en les produccions del Liceu. El 1927 esdevingué director de la secció d'escenografia de l'Institut del Teatre.
Establiment del Anís del Mono al carrer Ferran 30 , guanyador d'un premi de l'Ajuntament de Barcelona el 1905.
Entre les seves obres més destacades trobem:
- 1902 Cinematògraf Diorama.
- 1903 Sala de ball La Paloma.
- 1905 Magatzem i oficina Anís del Mono de Vicenç Bosch, al carrer Ferran 30. Va obtenir una menció al Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.
- 1909 Bar La Luna a la plaça de Catalunya, 9. Va guanyar el primer premi en la categoria d'establiments al Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.
- 1910 Establiment «objetos sanitarios modernos» Francisco Sangrá a la Rambla, 10. Va guanyar el primer premi en la categoria d'establiments al Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.
- 1927 Palau Reial de Pedralbes. El taller de Salvador Alarma es va encarregar de pintar l'entrada principal, l'escala d'honor i els passadissos de la residència.
"Salvament de nàufrags", reproducció d'una còpia fotogràfica directa d'un dels quadres del Diorama Animat, desaparegut teatre i cinema que estava ubicat a la plaça del Bonsuccés. És una de les escenes més ben presentades pel decorador i escenògraf modernista Salvador Alarma i Tastàs.
Aquesta decoració va ser feta per a l'obra "El maestro de armas", representada l'any 1898 al Teatre Novetats, a càrrec de la Companyia Miguel Cepillo. Posteriorment, l'any 1902, la decoració es va fer servir per a "Salvament del cometa". La pintura representa una estació de salvament de nàufrags, amb la caseta de fusta a la part dreta i un bot salvavides a l'esquerra. Al fons es veu un vaixell que, envoltat de foscos núvols, lluita contra les onades de la tempesta. 1903.
Taller de Salvador Alarma i Miquel Moragas. 1906
Una escena de l'obra de teatre "La Resurrecció de Llatzer" al Teatre Principal. Visió musical amb lletra de Josep Carner i música del mestre Borràs de Palau. Decoració de Moragas i Alarma. 1906.
Acte final de l'obra de teatre "La presó de Lleida" al Teatre Principal. Visió musical en cinc quadres. Decoració de Moragas i Alarma. 1906.
Obra de teatre "Els Tres Tambors". Escenografía de Miquel Moragas i Salvador Alarma. 1906.
Representació de la Santa Espina d'Àngel Guimerà al Teatre Principal, amb música d'Enric Morera. A la primera fotografia hi veiem el primer acte amb decorats de Vilomara, a la segona i tercera hi veiem diversos moments del segon acte amb escenografia de Moragas i Alarma i a les dues últimes s'hi veuen escenes del tercer acte amb decorats de Junyent. 1907. Fot: Merletti Quaglia, Alexandre.
Cavalcada en motiu de la festa del VII Centenari de Jaume I. Retrat del carro de la comissió organitzadora, decorat per Moragas i Alarma. 1908.
Carrossa amb cargols del Mercat de Sant Antoni, projecte de Moragas i Alarma. 1910. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Façana de l'establiment “objetos sanitarios modernos” Francisco Sangrá ubicat a la Rambla 10. Disseny de Miguel Moragas / Salvador Alarma. Va guanyar el premi anual de l'Ajuntament de Barcelona de 1910.
Retrat de Salvador Alarma i Tastàs, decorador i escenògraf. (Barcelona, 1870 - 1941). 1915.
Va néixer en una família en la que la pintura decorativa venia de generacions. El seu besavi Joan Alarma i el germà d'aquest, en Gabriel, foren pintors, autors d'obres murals i de miniatures, respectivament. Els frescos de la catedral de Tarragona (capella del Sagrament) concebuts al segle XVI per l'alemany Isaac Hermes foren restaurats per en Gabriel Alarma.[2]
El primer escenògraf fou l'avi de Salvador Alarma, dit Joan, qui treballava al taller d'en Josep Planella. El pare de Salvador, Teodor Alarma, va treballar amb Francesc Soler i Rovirosa en concepte d'encarregat de la pintura decorativa.[3]
Salvador Alarma estudià a l'escola de la Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Coromina i Ramon Amado. Aprengué les tècniques de l'escenografia de Francesc Soler i Rovirosa, i l'any 1888 passà a treballar als tallers del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, dels quals esdevindria propietari.
Alarma tenia seu taller l'escenògraf al Teatre Circ Barceloní per on varen passar els seus deixebles entre 1870 i 1930. Hi figuren molts noms com Vallvé i Ventosa. Però el més destacat fou Josep Mestres i Cabanes qui després de molts anys d'apendre l'ofici al seu taller, va ser soci d'Alarma.[4] La seva primera obra fou la representació a l'aire lliure de Flors del Cingle, d'Ignasi Iglésias i Pujadas.
Creava sumptuosos escenaris amb uns efectes lumínics i ambientals propis d'un quadre, convertint-se en el decorador idoni per als autors del seu temps: Àngel Guimerà, Adrià Gual, Apel·les Mestres, etc.
Va treballar de forma habitual per al Gran Teatre del Liceu a Barcelona i per alguns teatres de Madrid, com el "Teatro Martin" per al qual dissenyà un teló l'octubre de 1931,[5] o per al Teatre Cervantes de Buenos Aires, per al qual va pintar el sostre el 1921.[4] Fou l'autor de la decoració original del teatre Metropol de Tarragona, obra de Josep Maria Jujol. També va fer uns quants decorats per a obres representades al mateix teatre cap al 1910.[6] Fou autor d'elements decoratius del Casino Foment d'Igualada.
Fou contemporani i gran amic dels també escenògrafs i decoradors Oleguer Junyent i Maurici Vilomara.
Com a decorador va aplicar un modernisme exuberant i sumptuós als establiment comercials, teatres i sales on va treballar.
Paloma, juntament amb Tigre i Lleó, eren els gossos del propietari d'un hort, on ara hi ha la sala, però que llavors, a finals del segle XIX, no era més que una de les extensions agrícoles que envoltaven una Barcelona urbana en creixement. Les mascotes van rebre l'honor d'ocupar la llista de carrers de la ciutat -tres dels quatre carrers que circumden la sala porten els seus noms-, i Paloma, amb el temps, també el cartell del famós local. "La Foneria Comas, on es va forjar l'estàtua de Colom, va ser el primer comerç que va ocupar el recinte, més tard, va ser La Camèlia Blanca, un local d'oci de poc èxit, i finalment, el complex va passar a mans de Jaume Daura", assegura Mercedes March, gerent de La Paloma des de fa 15 anys. Tot va començar quan el seu fill, Ramon Daura, amb només 15 anys, se'n va anar al París de principis de segle, per alimentar el seu somni als cabarets de la ciutat, traslladar l'ambient del Barri Llatí parisenc a la petita nau industrial acabada d'heretar. El bateig de La Paloma es va produir l'any 1903, encara que la decoració interior imaginada per Ramon, i portada a terme per Manuel Mestres, i els pintors del sostre del Liceu, Salvador Alarma i Miquel Moragas, no es va acabar fins a l'any 1915, data en què es va culminar l'obra amb la col·locació de la llegendària llum de fusta i guix que il·lumina la sala, i amb la celebració d'un gran carnaval. A partir d'aquest moment, La Paloma i les seves sessions de ball popular, es van convertir en un dels fars nocturns de la ciutat, que s'omplia d'una estranya barreja de públic, composta d'una classe alta i esnob, que a la sortida del Liceu o dels restaurants de moda, li agradava de "conviure" amb la gent del pintoresc Barri Xino.
VERSIÓ ACOLORIDA.
Una vergonya que es deixès perdra tota aquesta maravella d'arquitectura modernista.
ResponderEliminar