Dibuix de Ramon Casas. Retrat de Pepita Teixidor Torres exposat, entre altres obres, a la Sala Parés. Juny de 1914. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Vista d'una paret de la Sala Parés on es veuen exposats diversos quadres de flors obra de Pepita Teixidor. Juny de 1914. Fot: Ballell Maymí, Frederic. (Amb el crespó el retrat de Pepita Teixidor fet per Ramon Casas).
https://www.museunacional.cat/es/colleccio/retrato-de-pepita-teixidor/ramon-casas/027303-d
Pepita Teixidor va ser una reconeguda pintora de flors, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes. A finals del segle XIX va participar en algunes exposicions col·lectives de dones i el 1900 exposa a París, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Aquell mateix any va formar part de l'Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques i de la XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes de la Sala Parés i el 1908 va presentar un conjunt d'aquarel·les de flors a la mateixa galeria.
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista Feminal, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres. Va guanyar alguns premis a les exposicions de París i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.
Passava temporades llargues a la casa que el seu germà a Vallvidrera.
La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana. Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva i es va decidir fer-li un bust obra de Manuel Fuxà.
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista Feminal, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres. Va guanyar alguns premis a les exposicions de París i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.
Passava temporades llargues a la casa que el seu germà a Vallvidrera.
La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana. Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva i es va decidir fer-li un bust obra de Manuel Fuxà.
Retrat de la pintora Pepita Teixidor. Fot: Ballell Maymí, Frederic
Exposició d'art de Pepita Teixidor, a la Sala Parés. 1908.
Exposició d'art de Pepita Teixidor, a la Sala Parés. 1908.
Les dones de la junta organitzadora de la Tòmbola de Caritat al Círcol Artístic posen per fer-se un retrat, envoltades d'objectes (quadres, tapissos, teles) de la tòmbola. Tres dones estan assegudes i, al darrera, sis estan dretes. Són les senyoretes Muntadas, de Setmanat, Bosch, Denells, Teixidor i la presidenta Josefina Julià. 1912. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Va ser la primera dona que va tenir un monument a la ciutat de Barcelona.
Un grup de dones a través de la revista Feminal, va dur a terme una sèrie d'iniciatives per poder erigir un monument en la seva memòria. Així doncs van recaptar un total de 300 obres de diferents artistes del moment amb què es va realitzar una tómbola benèfica.
Manuel Fuxá ser l'encarregat de realitzar un bust en marbre blanc disposat en una peanya. L'escultura inclou els atributs de professió de Pepita Teixidor, uns pinzells i unes flors.
El monument es troba encara avui al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Dolors Monserdà li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna amb il·lustracions de la pintora modernista Lluïsa Vidal.
Manuel Fuxá ser l'encarregat de realitzar un bust en marbre blanc disposat en una peanya. L'escultura inclou els atributs de professió de Pepita Teixidor, uns pinzells i unes flors.
El monument es troba encara avui al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Dolors Monserdà li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna amb il·lustracions de la pintora modernista Lluïsa Vidal.
Inauguració del Monument a Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella. Els assistents en un moment de l'acte. 14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
L'alcalde de Barcelona, Lluís Duran i Ventosa, pronuncia un discurs durant la inauguració del Monument a Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella. Nombroses personalitats assisteixen a l'acte, entre elles, l'escriptora Dolors Monserdà.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del Monument a Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella. L'escriptor i dibuixant Apel·les Mestres pronuncia el discurs de lliurament del monument a la ciutat.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del monumet al parc de la Ciutadella, Presidència de l'acte, amb Dolors Monserdà Vidal llegint el discurs. 14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del monument a la pintora Pepita Teixidor ubicat al Parc de la Ciutadella. Dolors Monserdà col·loca unes flors al peu del monument.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
L'alcalde de Barcelona, Lluís Duran i Ventosa, pronuncia un discurs durant la inauguració del Monument a Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella. Nombroses personalitats assisteixen a l'acte, entre elles, l'escriptora Dolors Monserdà.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del Monument a Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella. L'escriptor i dibuixant Apel·les Mestres pronuncia el discurs de lliurament del monument a la ciutat.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del monumet al parc de la Ciutadella, Presidència de l'acte, amb Dolors Monserdà Vidal llegint el discurs. 14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
Inauguració del monument a la pintora Pepita Teixidor ubicat al Parc de la Ciutadella. Dolors Monserdà col·loca unes flors al peu del monument.14 d'octubre de 1917. Fot: Ballell Maymí, Frederic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario