Conxita Julià Farrés a les fortificacions al barri del Carmel. 1947. Arxiu Històric del Poblenou.
Pel carrer de casa —i suposo que per tot el barri— passaven sovint els venedors ambulants, oferint la seva mercaderia amb l'habitual cantarella de cadascun i depenent de l'article que pregonaven. Era molt familiar aquell pregó recitant les bones qualitats del producte i precisament per la seva cantarella no calia entendre'ls el que deien: jo sols de sentir les seves tonades ja endevinava quin venedor era. [...]
Entre aquests venedors ambulants recordo una sola venedora. Disposava de bona parròquia i de bona veu. El seu crit era: «Terra d'escudelles, dones!».
La mare em donava deu cèntims per anar a comprar-ne, i la dona, amb una mesura d'un pot tot rovellat, m'omplia el meu perolet fins a vessar. Era una dona ben simpàtica i em xocava la seva cabellera tota estarrufada i esblanqueïda d'aquella sorreta que ella repartia pels barris, sense una gota de mandra i empenyent aquell carretó ple de la «més bona terra d'escudelles», com deia ella, amb la seva singular cantarella.
La terra d'escudelles és una sorra fina que serveix com a abrasiu per netejar estris de cuina o greixosos.
Conxita Julià el dia que va fer la primera comunió.
Conxita Julià Farrés amb la seva mare. 1927.
Conxita Julià i Farrés (Barcelona,1920-Alacant,2019). Poetessa i excursionista sempre ha conreat ambdues activitats de forma apassionada.
Quan els fets d'octubre de 1934, membres del govern català van ser tancats al penal de Cadis, entre ells el president Lluís Companys. La Conxita li va adreçar un poema, Al meu aire, que el president va agrair enviant-li una lletra; a partir d'aquest moment es va establir una correspondència d'ambdós. El president sempre concloïa les cartes amb un "Estima Catalunya". Quan el president va poder retornar el 1936, aprofitant un homenatge a Macià, la Conxita es va presentar davant de Companys i es va identificar. El president li va donar un petó i la Conxita li va demanar un record seu. En Companys es va treure el mocador de l'americana i el va donar a la noia: "Guarda'l i estima'l sempre... i estima Catalunya".
La poetessa Conxita Julià d'excursió a La Roca. 1944. AHPN.
Conxita Julià recitant poemes als Jocs Florals del Casino L'Aliança. 1964.
Conxita Julià premi tema lliure d'autors del Poblenou, als Jocs Florals del Centenari del Casino L'Aliança. 1969.
El 1997 es va inaugurar a Barcelona un monument a Companys en què apareix una noia amb un mocador.
"Bonic e historic article dedicat a la dona Conxita Julià (Barcelona 1920-Alacant 2019)
ResponderEliminarPoetessa i excursionista.
En l'any 1934 membres del govern català van ser tancats a la presó , entre ells Lluís Companys. La Conxita amb 12 anys l'hi va escriure un poema que'l President li va agrair i on van establir una correspondencia i qu'el President sempre acabava les cartes amb.... "Estima Catalunya".
En el retorn del President l'any 1936 , la Conxita si va presentar en persona davant del President i aquest li dóna un petó però la Conxita li demanà un record , el President li va donar el mocador que duia a l'americana tot dien-li... Guarda'l i estima'l sempre... i estima Catalunya.
En aquest article a partir d'aquest fet historic de la Conxita amb el President es complementa ambuns interessant enllaços on la propia Conxita esta narrant els fets en una estatua en el carrer Ronda de Sant Pere amb Passeig de Sant Joan on està el Monòlit inaugurat a finals dels anys 90.
El mocador es conserva en el Museu historia de Catalunya pero guardat per el seu deteriorament , ja qu'aquest mocador va realitzar un periple per Cuba i altres ciutats abans de ser retornat.
Un article interessant per tambe altres enllaços on es veu la celebració dels 90 anys de la Conxita amb la familia i amics del Centre M. Cultural de Poblenou.
Fotografies tambe molt boniques e historiques d'ella d'excursionista , de recitant poemes als Jocs Florals del Casino l'Aliança 1964 , ella amb la seva mare... etz etz
Un escrit d'ella sobre el carrer i la venda ambulant molt enriquidor. , curiós la terra d'escudella 👍" (Montse Carol)