Marquesa de Casa Brusi. Retrat de la familia davant la casa. 1909. Fot: Mas Ginestà, Adolf.
III Marquesa de Casa Brusi, Maria Josefa Brusi i García. Naixement: 21 de juliol de 1876 - Barcelona. Defunció: 16 de gener de 1957 - Barcelona. Filla del II Marquès de Casa Brusi Antoni Maria Brusi i Mataró i Maria de la Concepció García i Losada.
Marit, Joan Elías de Molins Soms. Fill, Joan Antoni Elías de Molins i Brusi (IV Marqués de Casa Brusi) i filles Montserrat , Roser.
Casa Brusi. Pati interior de la part de sota on hi havia un jardí. 1909. Fot: Mas Ginestà, Adolf.
Aquest claustre va ser a la casa dels Marquesos de Casa Brusi a la riera que desprès va ser el carrer Balmes i que és un dels protagonistes de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
"Josep Martí la va comprar als ducs de Medinaceli, els seus propietaris de llavors, amb la idea d'obrir un carrer que donés vida a la zona a Portaferrissa i Canuda”, explica Urbano, que assenyala que, malgrat la campanya que es va viure a la premsa perquè la casa no es derroqués, les obres van començar el juliol del 1856 i al desembre concloïa el desmuntatge de la façana. “En un moment intermedi es va pensar deixar la façana i crear un passatge basar a l'estil dels de París, però el nou amo no ho va acceptar". Les pedres de la casa les va adquirir un ric indià de la ciutat, Josep Xifré que volia tornar a aixecar-les en uns terrenys que tenia a Sant Martí de Provençals (on ara hi ha l’Hospital de Sant Pau). “Una tasca que li va ser encarregada a Rogent que va repartir les pedres comprades en tres llocs de la ciutat: en un local, al claustre de Santa Anna i al baluard de Tallers fins que fossin traslladades al solar on havien de ser aixecades de nou”
Després de morir Xifré la idea de reconstruir la casa a Sant Martí va quedar en res, sobretot quan el seu fill va posar a la venda la finca, que a poc a poc començava a ser engolida per l'Eixample.
El marquès de Brusi les va comprar el 1881 (25 anys després del seu desmuntatge) i les va portar a Sant Gervasi per incorporar-les al seu habitatge, segons un projecte encarregat a August Font (arquitecte objecte d'estudi d’Urbano en la seva tesi doctoral). “La sorpresa va venir quan a l'hora de muntar la façana es va comprovar que tot eren arcs, capitells i columnes i que només s'havia comprat el pati gòtic”, assenyala Urbano. “De la resta de pedres no se’n sap res."
Pati gòtic de la casa Gralla conservat a la seu de Prosegur de l'Hospitalet de Llobregat des de 1996.
"Si la documentació i les imatges no haguessin conservat la inversemblant història de la casa Gralla, un enorme edifici situat al carrer de la Portaferrissa de Barcelona fins que va ser derrocada el 1856 fruit de l'especulació immobiliària, hi hauria persones temptades d'assegurar que la història no és veritable i que una de les poques restes que es conserven, el pati gòtic instal·lat des del 1996 en una nau industrial, seu de l'empresa de seguretat Prosegur, situada al polígon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat, és fals."
"El 1959 “els Brusi van vendre els terrenys del carrer de Balmes i el pati va viatjar per conservar-lo a un magatzem de Cornellà”. I d'aquí a Màlaga. “El 1990 una empresa constructora de Mijas el va comprar per col·locar-lo en un palauet de la Costa del Sol; alguna cosa que sembla que no va acabar prosperant”. Cinc anys després el va comprar l'empresari argentí Octavio Mestre que el va tornar a traslladar a Catalunya per reconstruir-lo a la seu de la seva empresa Prosegur situada al polígon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat. I allà roman des del 1996 en merescut repòs. De moment”
El pare del primer marquès de "Casa Brusi", Antoni Brusi i Mirabent (1780-1821), durant la guerra de la Independència, a principis del segle XIX, acompanyà sempre amb la seva impremta el quarter general de les tropes espanyoles a costa dels majors riscs i sacrificis i enmig dels atzars de la guerra, proporcionant a les autoritats superiors de Catalunya l'avantatge de comunicar les seves ordres amb la rapidesa i difusió que la tipografia proporcionava.
Antoni Maria Brusi i Mataró. Segon marquès de Casa Brusi.
Barcelona, 1846 — Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1887
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer, l’any 1878, quan feia ja temps que hi col·laborava. Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés. En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni (dificultosa relació que va tenir amb la seva neboda Maria Josefa Brusi Garcia, a qui feia de tutor)
Barcelona, 1846 — Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1887
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer, l’any 1878, quan feia ja temps que hi col·laborava. Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés. En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni (dificultosa relació que va tenir amb la seva neboda Maria Josefa Brusi Garcia, a qui feia de tutor)
fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.
Casa Brusi. Vista d'una de les sales amb mobles com cadires, quadres i tapissos. 1909. Fot: Mas Ginestà, Adolf.
Casa Brusi. Vista del menjador amb taules, cadires, tapissos i altres objectes de la llar. 1909. Fot: Mas Ginestà, Adolf.
VERSIÓ ACOLORIDA.
Ens be de mena.
ResponderEliminar