Els Gegants de la Ciutat a la façana de la Catedral durant la Processó de Corpus del 1895. Fot: Casiñol.
Un timbaler davant la geganta la Punilla en la processó del Corpus Christi. 1910. Fot: Fargas i Bonell, Carles.
Soldats a cavall i el gegant l'Hereu en la processó del Corpus Christi. 1910. Fot: Fargas i Bonell, Carles.
Els Gegants de la Ciutat a l'Ajuntament el dia de Corpus de 1930. Autor: Josep Domíguez.
Els Gegants de la Ciutat a la plaça de Sant Jaume el dia de Corpus de 1930. Fot: Josep Dominguez.
Els gegants en la processó del Corpus Christi al seu pas per la plaça Nova. 1916. Fot: Fargas i Bonell, Carles.
El Gegant de la Ciutat a la Processó de Corpus al seu pas pel carrer de la Portaferrissa l'any 1895.
Fot: Ramon Faraudo Cortells.
Fot: Ramon Faraudo Cortells.
La carrossa del marqués de Castellbell a la processó del Corpus Christi pel carrer dels Arcs de Barcelona. 1916. Fot: Fargas i Bonell, Carles.
Dones, nenes i algun home en la processó de Corpus al carrer Davant de Portal Nou de Barcelona. Fot: Flos i Gibernau, Frederic (1890-1949)
El Macer i els estandards a la Processó de Corpus del 1909. Fot: Frederic Ballell.
Gegants de la ciutat de Barcelona en la processó de Corpus, 1925. Fot: Flos i Gibernau, Frederic.
Els gegants de la Ciutat a la processó de Corpus, 1923. Font: Fons Cuyàs.
Dijous, 7 de juny de 1928
Portal de l'Àngel. Processó del Corpus de 1948. Font: Fons Cuyàs
Ofrena floral a l'escultura de Pau Claris en el seu homenatge el dia de Corpus. 31 de maig de 1923. Fot: Domènech i Sàbat, Josep.
Poques setmanes abans del Corpus de 1640, els militars castellans havien incendiat Riudarenes i Santa Coloma de Farners per la negativa de la població a allotjar-los. A partir del fet es va produir una revolta a l'Empordà que ràpidament es va estendre per tot el país.
Al 1635, cinc anys abans, el comte-duc d'Olivares -privat del rei hispànic i ministre plenipotenciari del seu govern-, amb el pretext de la guerra entre Espanya i França i amb l'excusa d'acabar amb la xacra del bandolerisme, havia aquarterat els Terços de Castella al Principat.
La relació entre els soldats i la població civil -"obligada a alojarlos"- era més que tensa.
Els militars castellans van sotmetre la població catalana a una onada brutal de robatoris, saquejos, incendis, violacions i assassinats que van quedar impunes.
La societat estava encesa perquè l'ocupació militar hispànica coincidia amb una forta crisi econòmica provocada, en bona part, per la guerra francoespanyola.
El dia de Corpus (7 de juny de 1640) es va produir una batalla campal, al carrer Ample de Barcelona, entre els segadors i el poble de Barcelona, d'una banda, i els funcionaris reials -civils i militars- per l'altre, que va acabar amb el saqueig de diverses cases i palaus de l'aristocràcia col·laboracionista.
El balanç final seria de vint morts, entre ells el virrei hispànic -Dalmau de Queralt-, que es va precipitar pels penya-segats de Montjuïc mentre fugia espaordit abandonant als seus subordinats a la seva sort.
Significaria l'inici de la revolta dels Segadors (1640-1652) i que conduiria, inicialment, a la proclamació de la primera República catalana presidida per Pau Claris (1641).
Corpus Christi a Barcelona, 1959, Fot: Guido Mangold
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario