Centre d'esbarjo American Lake.

Façana principal del Centre d'esbarjo American Lake. Setembre de 1926. Fot: Pinilla i Campoamor, Manuel.
L’American Lake fou un lloc d’esbarjo situat a Gavà, impulsat per Artur Costa i Martí (1868-1930)^[1] a principis del segle XX. Artur Costa fou un burgés barceloní pertanyent a una família que posseïa una important flota de vaixells amb la qual importaven carbó i que els generà molts ingressos. 

                                                   https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Lake

Només entrar al recinte per la carretera Santa Creu de Calafell, dos rètols indicaven el lloc d’aparcament dels cotxes, a ambdós costats. Més endins, a la banda dreta, s’ubicava la porteria i la taquilla. Com informa Manel Alonso, “per accedir-hi s’havia de pagar 50 cèntims. Un altre testimoni diu que costava una pesseta, un altre diu un ral. (...) Tan se val, el cas és que s’havia de pagar”. Els cotxes, per la seva banda, pagaven una pesseta per l’aparcament i el pupilatge.

A la part oest de la finca (entre la Riera de les Parets i la carretera de Calafell), hi havia l’hotel. El passeig per arribar a l’hotel era asfaltat i tenia estàtues a cada costat. Els interiors de l’hotel, com el dels altres edificis del parc, foren decorats per en Llorenç Bonmatí. Aquest hotel era freqüentat, només, pels forasters, principalment els barcelonins. Tal com diu Marian Colomé “...era en tot magnífic, molt bell el decorat dels seus menjadors que tenien l’aspecte de bon gust aristocràtic, amb el seu valuós paviment de fusta encerada (...) era també bo i bonic el moblatge, com també la vaixella, essent els plats i plateres de fina porcellana, i els vasos i copes de cristall... els coberts eren de metall sobreargentat.

    Centre d'esbarjo American Lake, vista des del llac. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor
Al passeig de l’entrada principal, pujant a mà esquerra, hi havia el restaurant, econòmic i molt probablement per això, on hi concorria molta clientela: “l’edifici era de dues plantes; a la baixa hi havia el restaurant, i al pis un petit teatre on es representaven frívols espectacles....al seu costat hi havia un espaiós saló de ball emprat essencialment les nits del dia de festa, i durava fins a hores avançades de la nit”

Camí, façana exterior i escultures als jardins del centre d'esbarjo American Lake. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.

Darrere el restaurant, el senyor Costa va fer construir tres templets que cridaven molt l’atenció, però que eren de poca utilitat “eren d’un refinat gust arquitectònic que donaven mostres de riquesa en aquell lloc s’hi acumulava, els quals fornien ombra a unes taules rodones (una per cada templet) amb les corresponents cadires al seu voltant”^[5]. Hi havia hamaques o gandules fetes d’obra i cobertes de mosaic, per poder-s’hi estirar i prendre el sol, si es volia. A continuació del restaurant hi havia una nau més gran, que servia d’embarcador, dotat de les sales adients i els estris necessaris.

A mà dreta del passeig, a poca distància de la torre, en Costa hi va fer construir un cafè rodejat de jardins, amb les seves quatre cares totes de cristall i que tenia una alçària de cinc metres. El paviment era de fusta i del sostre penjaven uns salomons de cristall. Prop del cafè hi havia una pista asfaltada on es celebrava ball a l’aire lliure.

Detall dels jardins i les escultures del Centre d'esbarjo American Lake. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.
L’atracció principal del parc era el llac. Ocupava gairebé una tercera part del recinte i rebia l’aigua de la mina de Can Tries. D’entre els visitants, uns es passejaven per l’ampla vorera alçada uns tres metres del nivell del sol, contemplant els que s’hi banyaven o llogant una barca per passejar-hi pel llac. Com diu en Manel Alonso “Tenia una zona de banys amb vestidors per als usuaris, per tal de canviar-se de roba. També hi havia un trampolí per a aquells que volguessin lluir les seves habilitats”

El parc també disposava d’una pista de tennis perduda entre els pins i altra mena d’arbres, on es feien competicions entre els visitants, especialment aquells que habitualment ocupaven l’hotel. Més amunt de la pista hi havia una gàbia amb cérvols dins. Tal com ens relata l’Alfons Gibert,^[5] la visita a aquest petit zoo, era obligada, sobretot per als nens, cada cop que els seus pares els duien al parc.

Artur Costa i Martí va construir també una capella per oir missa, amb l’escultura d’un àngel de mida natural d’una persona al davant. Aquesta capella era situada a la part nord-est del parc. També hi havia una altra atracció: un petit ferrocarril que feia la volta al parc. Prop de la via del carrilet hi havia dues torres per passar-hi la nit. Una d’aquestes, la de més al nord, fou ocupada per la Mercè (1900-1923)

Detall del mobiliari del jardí i el porxo del Centre d'esbarjo American Lake. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.
Cal dir, que l’Artur Costa jugava molt amb la llum, la va utilitzar per tot arreu. Això feia que la gent dels pobles que hi anava es quedés bocabadada, tenint en compte que malgrat haver-hi el llum elèctric, eren pocs els que l’usaven per tota la casa. El llum d’oli, el de petroli i el de carbur, encara s’empraven. En Costa tenia projectat construir una via per portar amb tramvia els hostes del parc, als Nous Rals,^[8] on volia construir un establiment de banys, però no va arribar a fer-se realitat.

Centre d'esbarjo American Lake, vista des dels jardins. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.

             Llac i Centre d'esbarjo American Lake. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.

Detalls del jardí del Centre d'esbarjo American Lake. Agost de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.

Retrat de Manuel Pinilla i un amic als seients del jardí del Centre d'esbarjo American Lake. Setembre de 1926. Fot: Manuel Pinilla i Campoamor.