La Sargantain és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas al 1907 a Barcelona i que pertany des d'aquell mateix any a la col·lecció del Cercle del Liceu de Barcelona.
Aquesta obra va ser presentada a la V Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Barcelona el 1907. Amb motiu d'aquesta presentació Miquel Utrillo va escriure sobre aquest quadro i li va posar el nom amb el que avui la coneixem. La paraula, inventada per Utrillo, sembla un afrancesament còmic de sargantana, però també s'ha dit que vol ser una forma encoberta d'un pejoratiu "La sargenta", sobrenom de Júlia amb el que Utrillo al·ludia caràcter de la noia i al domini que tenia sobre el pintor.
Cap al 1905, Casas va conèixer una jove de 18 anys, de procedència modesta, amb la qual va establir l'única relació sentimental estable que se li coneix i amb la qual acabaria casant-se el 28 de setembre de 1922. L'atracció que en els inicis de la relació va haver de sentir el pintor per aquesta jove, anomenada Júlia Peraire i Ricarte, queda superbament reflectida en l'obra que comentem, sens dubte la pintura més sensual de tota la seva trajectòria artística.
Júlia Peraire i Ramon Casas
Casas va casar-se l’any 1922, vorejant ja la seixantena, amb Júlia Peraire i Ricarte. Venedora de loteria, en un punt de la plaça de Catalunya situat entre el Cafè Continental i la Maisón Dorée, era vint i dos anys més jove.La va conèixer el 1906 quan només tenia divuit anys i va convertir-la en la seva model preferida i amant.La família del pintor no acceptà aquesta relació i no va ser fins el 1913, després de la mort de la seva mare, quan van anar a viure junts a una casa del barri barceloní de Sant Gervasi
Exterior del cafè restaurant la Maison Dorée, en la cantonada de plaça Catalunya i el carrer de Rivadeneyra. La inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1903, i l'establiment va arribar a ser un dels restaurants més luxosos i sumptuosos de Barcelona. De la remodelació modernista de l'edifici se n'ocupà l'arquitecte August Font. En la imatge es veuen les grans finestres i portes de l'establiment, de formes ondulades i orgàniques, decorades mitjançant plantes i fanals de formes arrodonides. De peu a la vorera hi ha un nombre considerable de vianants, atents a la mirada del fotògraf, mentre assentats a les taules de la terrassa hi ha alguns homes de classe burgesa. El nou paviment del carrer per l'accés del carrer Rivadeneyra fou sufragat pels germans Pompidor, els amos del restaurant, fent-se servir per primer cop a Barcelona asfalt en comptes de llambordes. 1903.
No hay comentarios:
Publicar un comentario