Can Xirot

Vista general de la finca de Can Xirot, en segon terme la façana principal de la masia i muntanya al fons. 2 d'agost de 1931. Fot: Barrillón, Josep

Coneguda, també, com a Ca l’Augirot o l’Auxirot es trobava en un vessant de la Muntanya Pelada i a prop seu hi passava el camí de les Donzelles, que creuava Gràcia de muntanya a mar. Aquest camí s’anomenava, també, de la Font Roja (o Rúbia), o de Can Mora, o de la Mare de Déu del Coll, o de Sant Sever; pujava des de la Travessera de Gràcia, pels carrers Escorial, Molist i passatge de la Sagrada Família, travessava el terreny on avui hi ha el Cottolengo del Pare Alegre, prop de Can Toda, passant entre la paret exterior de la finca de Can Muntaner (a l’actual Park Güell), i Can Xirot, arribant fins al límit Nord del parc; pujava cap a Can Mora i cap al Santuari de la Mare de Déu del Coll. A l’alçada del carrer Santuari, davant mateix de la Mare de Déu del Coll, empalmava amb el camí de Lligalbé a Sant Genís dels Agudells.
En l’actualitat els terrenys que ocupava són ja per damunt de l’avinguda Pompeu Fabra, a les corbes de Ramiro de Maeztu i carretera del Carmel. Limitava amb Can Muntaner de Dalt, Can Toda i Can Mora. La finca tenia una extensió de 12 mujades, uns 58.758 metres quadrats.
El mas era de planta rectangular, amb baixos, un pis i golfes. Cobert per una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, tenia tres balcons al primer pis i tres finestres al segon. La façana estava encarada al mar, i la paret que la formava s’aixecava més amunt de la teulada per amagar-la, acabant en una forma decorativa triangular. Bastant decorada, disposava de teuladetes sobre les portes dels seus balcons i de motius ceràmics en forma de gerres a les cantonades amb fusta i amb sanefes de rajoles antigues pintades a mà.
Es tracta d’una masia antiga, probablement del segle XVIII. Va pertànyer a Francesc Augirot, del qual se’n derivà el mot Xirot, com a corrupció del cognom francès del propietari. No disposem de documentació en els nostres arxius que ens permeti recuperar la seva història.
El mas fou enderrocar a mitjan segle XX –dècada de 1940-. El jardí es requalificà per esdevenir sòl urbanitzable, i els terrenys han estat parcialment parcel·lats en carrers on s’hi ha construït cases de pisos a la zona de Ramiro de Maeztu i carretera del Carmel, per sota de la part més alta del barri que porta aquest nom. Un altre sector de l’indret s’ha protegit i enjardinat, formant part de l’entorn de l’ermita de Nostra Senyora del Carmel.

                     Vista lateral de la façana principal de Can Xirot. 2 d'agost de 1931. Fot: Barrillón, Josep

Vista panoràmica de la carretera del Carmel amb el parc Güell a l'esquerra, can Xirot a la dreta i a la part del cim casa Simanya. 1946. Fot: Brasó, Miquel

Vista, des de la carretera del Carmel, de la tanca del parc Güell, amb casa Simanya al fons i a la dreta can Xirot. 2 de novembre de 1947. Fot: Brasó, Miquel

Vista dels horts de la finca de la masia de Can Xirot en la zona de la carretera del Carmel, façana de la masia i muntanya al fons. 1931. Fot: Duart, Pere

Vista del cobert emparrat, arcada d'entrada a la font, façana principal al fons, en primer terme l'hort. 1931. Fot: Duart, Pere

                             Vista de la font emporxada de Can Xirot. 2 d'agost de 1931. Fot: Barrillón, Josep

                                                               Vista detall de la font de Can Xirot.

Vista lateral de la façana principal de Can Xirot amb la muntanya al fons. 10 de setembre de 1950.Fot: Palau, Pere

              Vista del portal d'entrada a Can Xirot amb tot el seu entorn nevat. 1920. Fot: Brasó, Miquel

                                            Mirar l'enllaç:  http://cartaarqueologica.bcn.cat/3342

VERSIÓ ACOLORIDA.