Rosario Segimón i Artells
https://ca.wikipedia.org/wiki/Roser_Segimon_i_Artells
Es va casar el 1892 amb Josep Guardiola, un "indiano" que havia fet fortuna a Amèrica i va tornar al seu poble, l'Aleixar; ell tenia 60 anys i ella 22. Van anar a viure a París on Josep Guardiola va morir el 1901. Roser va anar a passar una temporada a Vichy i allà hi va conèixer Pere Milà i Camps amb qui es va casar, comprant per viure un xalet a l'Eixample de Barcelona a la vora del Passeig de Gràcia cantonada amb Provença. Pere Milà admirava Antoni Gaudí que era reusenc com la seva dona i aquesta el coneixia de la seva joventut, i van decidir enderrocar el xalet i fer una casa sota direcció de Gaudí; aquesta fou la Casa Milà, universalment coneguda com a La Pedrera. Roser i Pere van tenir problemes amb Gaudi i van acabar al jutjat però l'arquitecte va guanyar el plet. A la mort de Pere Milà, Roser va seguir vivint a la casa fins a la seva mort.
El matrimoni Guardiola-Segimon durà deu anys; don Josep va morir d’una embòlia el 1901. Rosario va conservar sempre un record inesborrable del seu marit, del qual va heretar més de quinze milions de pessetes.
El 1905 es va tornar a casar, cedint a insistències romàntiques, amb Pere Milà i Camps, de la burgesia barcelonina, que va ser un excel·lent administrador dels diners de la seva dona que venien, naturalment, de Josep Guardiola, a qui ell anomenava amb veu greu “el meu antecessor”.
Entre la societat barcelonina de l’època es va fer famós l’acudit que deia que no se sabia si Perico —així s’hi referien— s’havia casat “amb la viuda Guardiola” o “amb la guardiola de la viuda”.
Pere Milà va morir l’any 1940. A partir de llavors, les estades estiuenques de Donya Rosario a l’Aleixar, a casa de la seva neboda Magdalena, s’ampliaren.
En morir, als 93 anys, fou enterrada per voluntat expressa i en llaor de multituds a l’Aleixar, al panteó que el seu primer marit, Josep Guardiola, féu construir al cementiri que donà a la vila.
Imatge de la Mare de Déu del Roser que havia de coronar la Pedrera
La Setmana Tràgica (revoltes revolucionàries a Barcelona al 1909) va truncar el projecte per por de la propietària al fet que cremessin la casa.Encara en les cornises de la Pedrera es pot veure la rosa mística i les paraules, en llatí de l'Ave Maria.
Josep Guardiola i Grau, Don Josep (l’Aleixar, 1831 - París, 1901)
"Fill de Don Ramon Guardiola i Veciana, “tinent de voluntaris Realistes d’aquesta vila”, i de Donya Josepa Grau Gebellí, de Valls, pertany al llinatge més important de la història aleixarenca.Als setze anys, a acceptar la proposta d’anar-se’n a l’aventura que li féu l’exfrare Anton Artells i Vallverdú; primer anà a Anglaterra i després a Amèrica, a San Francisco, on va fer fortuna i va poder comprar dues cases.
Al cap d’uns anys, s’establí a Guatemala, on comprà l’ingenio o finca Chocolá, que produïa canya de sucre i cafè —calien almenys dos dies a cavall per resseguir-ne el perímetre. Segons Ferran Guardiola, a qui esmenta A. Manent, al qual referim en tot moment, l’adquisició va ser possible perquè don Josep havia inventat una màquina per a l’elaboració de sucre, que va patentar.
Abans de fer seixanta anys va decidir deixar Amèrica i s’instal·là a París, on feia una vida pomposa i senyorial. Tenia rendes al Brasil i havia estat accionista fundador en la construcció del canal de Panamà. Mentrestant, feia estades a la casa pairal i, per Nadal, pagava una bona pensió als seus germans.
Josep Guardiola era un homenàs: ben plantat, corpulent, duia un bigoti generós i tenia un caient d’aristòcrata rus, amb un aire entre distant i tibat. Vestia roba anglesa i es banyava cada dia. Parlava, a més de català i castellà, francès, anglès i alemany, i a la seva biblioteca hi havia rares edicions de Gracián i de Safo.
Hi ha també alguna possibilitat que fos maçó.A través de la seva filla natural reconeguda, Lola, mulata, s’enamorà d’una reusenca, de 22 anys, Rosario Segimon i Artells (1870-1964).
Quan es casà, Don Josep tenia seixanta anys i encara feia molt de goig; Rosario era d’una gran bellesa, blanca de pell, i semblava una figureta senyorial de porcellana.
El matrimoni se celebrà el 1891, a les sis del matí a la capella de l’hospital de Reus. S’establiren a París; tenien ajuda de cambra, cambrera, cuinera, cotxer, rentadora, planxadora i pentinadora.
Disposaven també de pis a Barcelona i casa d’estiueig a Blanes i comptaven amb dos cotxers i cotxe de cavalls.
Van fer viatges de plaer a Egipte i als Estats Units. Es conta que va tornar d’Amèrica amb vint milions i que havia comentat: “Un millón se maneja bien.” Per raons socials, parlaven en castellà.
Com tants “americanos” Josep Guardiola va ser més que esplèndid amb la seva vila natal i hi va fer construir un hospital-asil que s’inaugurà el 1892 i el cementiri municipal on hi féu construir un panteó on és enterrat, juntament amb la seva esposa."
Fos com fos, el cas és que van encarregar la Pedrera a Gaudí i el matrimoni s’hi va establir al principal, on hi havia 21 cambres i on fins els bancs de fusta dels corredors eren dissenyats per Gaudí. També féu construir la plaça de toros Monumental, a Barcelona.
Li plaïa organitzar festes i rebre convidats i a l’Aleixar venien a l’estiu una setmana; els aleixarencs gairebé els reverenciaven, la canalla cridava “viva doña Rosario y su señor esposo” i encara a les vitrines dels trofeus del club de futbol n’hi ha un que ells donaren l’any 1935.
"Article interessant biografic de la Sra Rosario Segimon , on guarda una relacio important amb la Pedrera. Casada per primera vegada amb Josep Guardiola , va enviuda al cap de deu anys i on va obtenir un llegat important que posteriorment es va anar augmentant despres de segones noces amb Pere Vila i Camps.
ResponderEliminarTot molt vent documentat en les biografies corresponents
Article interessant històricament." (Montse Carol)