Possiblement, influenciat per Gal·la Placídia, Ataülf va decidir establir una residència fixa amb la seva cort per regnar sobre les seves possessions i súbdits i el lloc triat va ser Barcelona, ciutat a la qual van arribar l'any 415.
Va ser així com Barcelona (llavors Barcino) va esdevenir la capital del regne Visigot. De l'amor de la parella va néixer un nen al que van anomenar Teodosi, en memòria de l'avi de la criatura.
"Tot i que Ataülf era uns 20 anys més gran que Gal·la Placídia, sembla que realment el visigot i la romana es van enamorar i, després d'una certa millora de les relacions entre Ataülf i Honori en derrotar el primer als usurpadors gals Jovino i Sebastiano (les caps va enviar a la cort d'Honorio a Ravenna), Ataülf i Gal·la Placídia es van casar a Narbona, pel ritu arrià, l'1 de gener de 414.
No obstant això, Honori no va reaccionar com ells esperaven i va muntar en còlera, provocant un bloqueig comercial als ports visigots a la Gàl·lia i enviant després d'ells al seu millor magister militum, Constancio, antic pretendent de Gal·la Placídia, el que va obligar a Ataülf a desplaçar al seu poble cap al sud, cap a Hispània.
Els visigots van entrar a Hispània pels Pirineus, i, després desplaçar cap al sud als vàndals, es van instal·lar a Barcino, l'actual Barcelona, on van establir la capital del seu nou regne; així, podem situar a Ataúlfo com el primer dels reis visigots espanyols, la línia s'estendria fins a la invasió musulmana de la península en 711.
Allà naixeria l'únic fill de la parella, un nen al qual van posar per nom Teodosi; semblava l'oportunitat perfecta per a una entesa entre les dues cultures, el primer d'una línia de nous governants romà-visigots.
Lamentablement, el petit Teodosi va morir uns pocs mesos després, tallant d'arrel aquesta possibilitat i sumint en la tristesa als seus pares. El cos del petit va ser dipositat en un taüt de plata i enterrat a la catedral de Barcino; anys més tard, seria exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basílica de Sant Pere, a Roma
Estación de Gracia del antiguo ferrocarril de Sarriá a Barcelona, tras ser reconvertido al ancho Stephenson (1,44 m) y electrificado a principios del XX. La toma está hecha mirando hacia la estación de Barcelona (ya unificada entonces con los pueblos del llano) o parte baja de la línea. Hoy día la estación persiste en ese lugar (actual Pza. Gala Placidia), aunque soterrada, modernizada y ampliada.
1925
Vista general de les obres de construcció de l'estació subterrània de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat amb els edificis de l'entorn de la plaça Gal·la Placídia i la via Augusta al fons.
L'estació subterrània de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat. 1929
1943
Plaça de Gal.la Placídia / Font de Blancaneus. 1951
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario