L’edifici, de planta rectangular, disposava de planta baixa i dos pisos, així com de coberta a dues aigües, de teules i paral•lela a la façana. Documentada al 1692 seria enderrocada entre desembre de 1934 i gener de 1935.
Mirar enllaç: http://cartaarqueologica.bcn.cat/3354
"Estat de conservació: Estat: Eliminat / Sense control arqueològic"
Entenc aquest anàlisi arqueològic que pretén ser científic.Però no m'aporta res, a través de les fotos puc percebre i entendre com van ser els últims moments de la masia que portava tres segles en aquest lloc
Travessera de Gràcia, 1889. Autor: Febrés Yll, Pau
Vista, des de la travessera de Gràcia, de la façana lateral de la masia de Ca l'Arquer i del solar adjacent de la cantonada amb passeig de Sant Joan. Vianants per la banda de muntanya de travessera. 1934. Fot: Llacuna, Juli
Passeig de Sant Joan no té final ... topa amb travessera.
El lògic hagués estat una plaça (Joanic mínim) que articulés les circulacions.
Vista de la part superior de la façana de Ca l'Arquer amb el plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu de Puig-l'Agulla, situat a dalt del portal de travessera de Gràcia 236. Fot: Llacuna, Juli
Vista de la façana lateral i de l'arbrat de la masia de Ca l'Arquer. 1930. Fot: Barrillón, Josep
Vista, des de dins de la porxada superior de la masia Ca l'Arquer , de la plaça Joanic i arbrat a la dreta. Fot: Llacuna, Juli
Vista del plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu de Puig-l'Agulla https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla.html, sota hi ha la numeració de travessera de Gràcia 236 i a la dreta la placa del carrer, durant el procés d'enderrocament. 1935
Vista d'una de les pintures del menjador de la masia de Ca l'Arquer ja mig enderrocada. 13 de gener de 1935. Fot: Brasó, Miquel
Vista d'una de les pintures del menjador de la masia de Ca l'Arquer. 1935. Fot: Brasó, Miquel
Vista, des de la banda de muntanya de travessera de Gràcia, de la façana principal de Ca l'Arquer durant el procés d'enderrocament, amb vianants pel carrer.
VERSIÓ ACOLORIDA.
Bon dia:
ResponderEliminarrespecte a la foto amb el texte: "Vista, des de la travessera de Gràcia, de la façana lateral de la masia de Ca l'Arquer i del solar adjacent de la cantonada amb passeig de Sant Joan. Vianants per la banda de muntanya de travessera. 1934. Fot: Llacuna, Juli".
Veiem a l'esquerra de la foto, la cantonada amb corba de 90º de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera amb l'actual carrer Joaquim Ruyra.
Salutacions.
Nosaltres vivíem a la banda muntanya de la Travessera, devant de Roger de Flor, i el meu pare m'havia ensenyat una foto, ara perduda, de Roger de Flor pujant a la dreta entre l'actual c/ St. Antoni mª Claret i la Travessera, que era conegut amb el nom castellà de "El Malecón".
ResponderEliminarEren cases d'un pis o dos, no recordo bé i tampoc puc assegurar si el meu pare m'havia dit que era una zona amb "mala anomenada", però objectivament no sé a què era deguda. A més des d'abans de la Guerra Civil n'hi havia a tocar, la caserna de la Guàrdia Civil, per la qual cosa la "mala anomenada" segurament era deguda a que hi vivien gents pobres.
Com a anèctoda, la meva mare nascuda el 1919 al c/Nou de les Rambles, tenia uns veíns carnissers i un dia li comentaren que el fill, l'Antonio (llavors es feien servir noms en castellà molt sovint a famílies catalanes) obriria una nova carnisseria a un lloc molt allunyat, que va ser la meva Travessera entre Escorial i Joaquim Ruyra, que no sé com es deia llavors. La sorpresa de ma mare va ser que quan es va casar el 1945 va ser veina d'aquella carnisseria en un lloc abans molt apartat.
Salutacions cordials.
Podeu consultar tota la història de Ca l'Arquer (abans, Can Sagristà; abans, Can Teixidor), tant del mas com de la masia, al meu llibre "Un passeig de Barcelona, Sant Joan de Dalt. Història, gent i Arquitectura", vol I, pàgines 20 a 26. I si teniu algun dubte o voleu compartir algunas dades podeu posar-vos en contacte amb mi: gmnagmn@gmail.com
ResponderEliminar