Va néixer a Barcelona, a l’Eixample, en el si d’una família de classe mitjana professional, sisena filla de Tomàs Roig i Llop i Albina Fransitorra i Aleñà, ambdós escriptors que havien publicat a la premsa en l’època de la República, i que van mantenir l’interès per la cultura del país. Va anar a un col·legi de monges, a l’institut, i a la Universitat, un recorregut que a l’època havia d’acordar les expectatives familiars amb les seves capacitats intel·lectuals.
Montserrat Roig va ser una dona del seu temps quan no era fàcil ser dona en el seu temps. L’escriptora, la feminista, la política, la periodista, l’amiga i la companya va ser fidel al catalanisme familiar i a Catalunya i, filla de la seva època, es va decantar pel bàndol dels vençuts, amb la lluita antifranquista i la militància d’esquerres, va ser fidel a les dones aportant al feminisme reflexió i empenta, va col·laborar en el redreçament de la cultura catalana i, per damunt de tot, es va comprometre amb la literatura.
Roig a la Havana, Cuba, reportatge sobre les milicianes, 1982. Fot: Pilar Aymerich.
Montserrat Roig entrevista a Maria del Mar Bonet (1977)
Va conrear diversos gèneres, com l’entrevista, l’opinió, el reportatge i el periodisme d’investigació. En aquest darrer va deixar-nos dos treballs excel·lents, Els catalans als camps nazis, en que es va endinsar en el descobriment dels homes i les dones que van viure l’experiència concentracionària (i dels quals no se’n sabia res ni a Catalunya ni a Espanya). L’agulla daurada, va ser un altre treball en què va cercar el testimoni dels i de les supervivents al setge de Leningrad alhora que va deixar anotada la situació que es vivia al paradís soviètic als anys vuitanta. També va excel·lir en el camp de l’entrevista, tant per premsa com per televisió, com ho constaten els reculls publicats com a Retrats paral.lels I, II, III; Personatges I, II; i Hechiceros de la palabra. En el gènere de l’opinió, Roig va ser llegida i apreciada, tan en els dos anys que va publicar la seva columna Melindros a El Periódico, com posteriorment a l’Avui, amb Un pensament de sal i un pessic de pebre, que va mantenir durant dos anys, l’últim article escrit dos dies abans de morir.
Montserrat Roig amb el seu fill Roger a l’antic casino de Barcelona, a Cerdanyola, fotos per el llibre ‘Ramona Adéu’.
VERSIÓ ACOLORIDA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario