BARCELODONA: Margaret Michaelis-Sachs

Margaret Michaelis-Sachs, la fotògrafa anarquista. Autoretrat. 1924

El dia 6 d’abril de 1902 hi ha una gran alegria a la casa de la família de l’Henryk i la Fanny Gros, neix una nena, la Margaret, el segon dels seus fills. Viuen a Dzieditz, a Àustria, i són jueus.

La jove Grete es sent atreta pel món de la fotografia i estudia a Viena, a Institut d’Arts Gràfiques. Poc després començarà com a ajudant a diversos estudis de Berlín i Praga. En aquests anys de joventut ja la veiem viatjant per diverses ciutats cosa que farà al llarg de la seva vida.

Instal·lada definitivament a Berlín, coneix aquí serà el seu company, Rudolph Michaelis, jove d’idees anarquistes i que treballa al Museu d’Antiguitats del Museu Estatal de Berlín. La jove parella viurà tranquil·lament, ell treballant al museu amb qui participa a una expedició a Iraq entre 1931 i 1932 i ella realitzant la seva feina com a fotògrafa amb la seva empresa Foto-Gross. Sembla que el 1932 ve a Barcelona on farà una sèrie de fotografies del districte V, el mític barri xinès. Unes notes sense datar ni signar a l’arxiu del GATCPAC han estat relacionades en aquest viatge:

“Un dia per la tarda a Barcelona, vaig agafar la meva petita Leica i vaig fer una incursió pel Barri Xino. Allà vaig trobar els meus amics, els tramposos de les cartes. Al seu voltant una gran quantitat de gitanos i còmplices. Valia la pena fer una foto! ... tots em van mirar amb cara de pocs amics, pensaven que devia ser un xivata de la policia i que faria us de les fotos en contra seu ...Ja no vaig poder treballar amb tranquil·litat al carrer del Migdia ... Em vaig alegrar de ser de nou a la fonda ...Va arribar un acordionista i es va seure davant de la fonda i començà a tocar. Al cap d’una poca estona tots els nens del carrer del Migdia l’havien envoltat”

Autoretrat retocant una fotografia. Berlín. Circa 1932.

La vida de la parella canviarà el 1933, amb l’arribada al poder del partit nacional socialista, comencen aleshores els problemes. Sobretot per Rudolf que serà acomiadat del museu acusat d’activitats antifeixistes i més tard empresonat. La parella decideix casar-se i poc després marxarà a Barcelona, arriben a finals del 1933. Aquí existia ja un nucli d’anarquistes alemanys que acullen a la jove parella.

A Barcelona la Margaret seguirà amb la seva feina de fotògrafa, sabem que obra Foto-Estudi, al carrer Rosselló 36, 4t 4ª, i que després canvia de nom i emplaçament, el nou Foto-Elis al número 218 de l’avinguda de la República Argentina. Mentre el Rudolf col·labora amb el Pere Bosch i Gimpera a les excavacions d’Empúries.

La parella no es mantindrà unida a Barcelona, l’any 1934 es separa i finalment es divorcia tres anys més tard.

La Margaret continua treballant com a fotògrafa a Barcelona, realitzarà treballs publicitaris, col·laboracions amb el GATCPAC, especialment amb els arquitectes G. Rodríguez Arias i R. Rivas Seva, i també treballs de propaganda. Les seves fotografies apareixen a les revistes AC, D’Ací y d’Allà, Crònica, Nova Iberia o SIAS (Butlletí de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social).

La guerra civil farà que la Margaret es plantegi de nou canviar d’aires: El 1937 marxarà a Paris. D’allà anirà a la població polonesa de Bielsko on es troba la família. Mitjançant l’ajuda del vice-cònsol britànic a Polònia aconsegueix un visat per anar a Londres on arriba a finals del 1938 i uns mesos després marxarà cap a on serà el seu definitiu destí: Australia. Allà mora el 16 d’octubre de 1985.

Casa del Garraf. TipoA. Exterior. Arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé.

Casa del Garraf. TipoA. Interior. Arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé.

Torre Eugènia. Arquitecte Ribas Seva.

Fotograma amb tisores.

Margaret tenia un compromís vital amb el món que l'envolta i que com anarquista va voler denunciar.

El seu treball, que va publicar en un bon grapat de revistes (D'aci i d'alla, Crònica, Món Gràfic, Nova Iberia, SIAS, Armas i Lletres) va quedar en l'anonimat. No va signar mai amb el seu nom perquè, com llibertària, només creia en el treball col·lectiu.

La Guerra Civil el va portar també a col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, publicant fotografies de refugiats, pagesos, nens i altres temes rellevants per a l'època com el multitudinari enterrament de Durruti o la visita d'Emma Goldman a València, Catalunya i Aragó.