Retrat de l'escriptora Dolors Monserdà de Macià i família a casa seva. 1908
Es dona a conèixer com a articulista escrivint en castellà fins al 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.
La seva primera novel·la va ser La Montserrat (1893) i va arribar al cim de la seva obra amb La fabricanta (1904), una novel·la de 15 capítols que ressegueix la progressió social ascendent de l'Antonieta gràcies a la seva intel·ligència i del seu esforç. La seva progressió va des del seu pis a la Ciutat Vella fins a l'Eixample, on s'instal·lava la burgesia barcelonina de l'època. Al llarg de la novel·la Monserdà retrata els costums de la societat de la ciutat al seu temps.
També escrigué els llibres Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909) i Tasques socials (1916), entre d'altres.
Monserdà també va col·laborar a la premsa, primer encarregant-se del suplement Modas y Labors del Diari Català i posteriorment a La Renaixença, on va escriure, entre d'altres, articles com: "La veritat sobre l'Exposició Universal", "Les senyores i el lliurecanvi" (1888), "Les víctimes del treball" (1882) o "Lo restabliment del divorci a França" (1884). Així mateix va participar a La veu de Catalunya, o les revistes: Ofrena, La Gramalla, Or y Grana i Feminal.
Maria Domènech de Cañellas i Dolors Monserdà posant flors al monument a Joan Maragall després dels Jocs Florals. 1915
Exposició del Patronat d'Obreres de l'Agulla a Can Reig
Mostra dels treballs de les cosidores i modistes que formaven el Patronat d'Obreres de l'Agulla fundat per Dolors Monserdà l'any1912
Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual en publicà una biografia. Fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica.
L'any 1910 va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, un intent per donar millor vida a les cosidores, un dels sectors laborals més deprimits de l'època oferint una sèrie de serveis com: borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Aquesta feina la complementava la Lliga de Compradores, que s'encarregava de sensibilitzar totes les dones perquè no compressin en establiments que s'abastien amb productes de l'explotació (amb publicació de llistes blanques inclosa). Dolors ho va explicar en conferències i més endavant amb la seva novel·la María Glòria (1917).
L'any 1910 va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, un intent per donar millor vida a les cosidores, un dels sectors laborals més deprimits de l'època oferint una sèrie de serveis com: borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Aquesta feina la complementava la Lliga de Compradores, que s'encarregava de sensibilitzar totes les dones perquè no compressin en establiments que s'abastien amb productes de l'explotació (amb publicació de llistes blanques inclosa). Dolors ho va explicar en conferències i més endavant amb la seva novel·la María Glòria (1917).
Conferència de Dolors Monserdà
Retrat de Dolors Monserdà. 1906. Fot: Napoleón
No hay comentarios:
Publicar un comentario