BARCELODONA: Clotilde Cerdà

Clotilde Cerdà tocant l'arpa als 6 anys.

https://creadoresdegracia.cat/creadores-historiques/ClotildeCerda.html

Clotilde Cerdà i Bosch va néixer a Barcelona el 1861, segons el registre civil, o un any més tard, segons indica un apunt del diari del seu pare, Ildefons Cerdà.

De fet, es diu que l'autor de l'Eixample no era el seu pare biològic, i encara que la va reconèixer com a filla i li va donar el seu cognom, la va excloure del testament que va redactar el 1864, el mateix any en què va trencar el seu matrimoni amb la pintora Clotilde Bosch.

Clotilde Cerdà i la seva mare, Clotilde Bosch.

Clotilde Cerdà (Esmeralda Cervantes) voltada de flors després d'un concert a Nova York, l'any 1876.

Clotilde Cerdà amb els membres del jurat dels premis musicals de l’Exposició Universal de Chicago de 1893.

Clotilde Cerdà, a l'Havana, retratada amb el barret del cos de bombers de la ciutat.

Als quinze anys, quan ja era una celebritat, reconeguda internacionalment pels seus concerts d'arpa amb el nom artístic d'Esmeralda Cervantes, Clotilde Cerdà va arribar a Cuba, procedent de Nova York i de Filadèlfia, on havia actuat en l'exposició internacional de 1876.

Hi havia esclatat la primera guerra d'independència; no era el millor context per a la música i per això el capità general de l'illa, Jovellar, li havia recomanat que ho posposés quan ella li va manifestar les seves intencions d'anar.

Però Clotilde no va fer cas i es va presentar al Teatre Taló, el més important de l'Havana. Volia anar a Cienfuegos, però la van fer desistir d'això perquè era massa arriscat.

Actuacions a part, va establir contactes amb els independentistes d'aspiracions republicanes i contraris al sistema esclavista. Enrique Trujillo, membre de la Societat Literària Hispano-Americana, fundada a Nova York per José Martí, va vincular a l'arpista amb el moviment. "La causa de la independència de Cuba va tenir en ella una sentinella avançada", va escriure.

El 1883, de retorn a Barcelona -on dos anys abans s'havia incorporat a la lògia maçònica lleialtat- va iniciar les gestions per crear un centre d'ensenyament específic per a dones, amb l'objectiu d'oferir una "educació brillant, més aviat pràctica que teòrica" .

Es tractava de facilitar l'accés de les dones a la formació i d'exigir el seu dret a la professionalització.

Així va ser com al cap de dos anys va néixer al número 10 de la Rambla l'Acadèmia d'Arts i Oficis de la Dona.

Clotilde Cerdà es va envoltar de dones que ja tenien una llarga trajectòria professional i un prestigi reconegut, com la poetessa Josepa Massanés, la doctora Dolors Aleu i Riera -primera doctora en medicina d'Espanya- i la periodista i novel·lista Antònia Opisso, peça cabdal en el organigrama de l'acadèmia.

L'Acadèmia d'Arts i Oficis de la Dona al nº 10 de la Rambla. Clotilde Cerdà amb les seves alumnes al 1885.

L'acadèmia oferia també matèries científiques.

El projecte, creat, finançat i gestionat per dones, va tenir molt bona acollida. El nombre d'alumnes anava creixent dia rere dia. Les assistents a les classes nocturnes van arribar a ser 270 i no es van admetre més sol·licituds a causa de les reduïdes dimensions del centre. Un any després de la inauguració es van plantejar construir un edifici de nova planta per donar resposta a les necessitats d'espai i d'organització de l'acadèmia.

En paral·lel, la secretària de l'acadèmia, Antònia Opisso, va publicar Diari d'un deportat, una novel·la en forma de diari. El seu protagonista i suposat autor era Carles Atregui, un resident cubà a qui deportaven a Espanya després de ser acusat de mantenir posicions antiesclavistes i autonomistes. Amb l'obra, Antònia Opisso prenia part en el debat sobre l'esclavitud, encara vigent en aquells moments tot i l'acord internacional que la prohibia. L'autora es declarava obertament antiesclavista a través de les paraules del seu personatge: "Sóc abolicionista".

Portada d'un fullet amb la conferència que va donar el 1893, en el marc de l'Exposició Internacional de Chicago, sobre la dona a Turquia, signada amb el seu pseudònim artístic.
Foto: Àlbum de Clotilde Cerdà i Bosch. Biblioteca de Catalunya
A la recerca de diners per ampliar l'acadèmia, Clotilde va planificar un viatge als Estats Units per aconseguir el finançament que no trobava a Barcelona ni a la resta de la Península. Des del dia 1 de gener de 1887 ja sabia que alguns sectors realistes no només no li donarien suport per garantir la continuïtat del projecte, sinó que s'oposarien a ell explícitament. El comte Morphy, secretari de la reina regent d'Espanya, Maria Cristina, li va dir en una carta: "Jo vaig creure que V. aspirava a tocar molt bé l'arpa o com a molt a ser una gran artista; [...] però un dia apareix V. a Cuba, com volent resoldre per la seva influència el problema de l'esclavitud, i presidint manifestacions i juntes que res tenen a veure amb l'art; i ara la veig a V. erigida en protectora de la classe obrera catalana i de l'educació de la dona ". A continuació li recomanava / ordenava que callés, i que en cas contrari s'atingués a les conseqüències. Era una amenaça en tota regla: "Si els diaris diuen tonteries, no els faci V. cas, ni es fiqui a formular acusacions, ni a fer càrrecs o donar consells, sense prou coneixement de l'assumpte; perquè el resultat haurà de ser contraproduent ".
L'amenaça de Morphy es va materialitzar. L'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona va haver de tancar per falta de suports i pel dèficit pressupostari que arrossegava. El 29 de març de 1887, Clotilde Cerdà va fer públics els comptes de l'acadèmia: "La diferència entre el dèficit, 12.960, i el que cal pagar, que són 3.750, ha estat sufragada per la directora". Clotilde va emprendre el vol, acompanyada pel seu inseparable mare.
http://creadoresdegracia.cat/creadores-historiques/ClotildeCerda.html

Clotilde Cerdà en el seu primer concert a Viena, el 1874

La arpista i activista va passejar per mig Europa, sense tenir residència fixa. L'1 d'octubre de 1888 Jacint Verdaguer li escriu: "Veig amb gran pena els contratemps que van acabar allunyant-la de la pàtria, però recordeu que tots som bandejats en aquest món".

Des de Constantinopla, on va arribar convidada per donar un concert i ja no van deixar que se n'anés, Clotilde -sentada a "toves otomanes, a la terrassa coberta d'enfiladisses" - va escriure a Víctor Balaguer el 22 de setembre de 1892: "Amic meu, vaig fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona i, com si hagués fundat una escola de males costums, així es van desencadenar totes les males posicions sobre mi. Amb una pèrdua de 22.000 pessetes la vaig tancar i vaig prendre el vol cap als països en on s'aprecia i recompensa el mèrit ".

http://es.paperblog.com/la-arpista-solidaria-clotilde-cerda-1861-1926-4095517/

L'acadèmia va subsistir tot just dos anys, però la seva clausura no va ser un fet aïllat. El congrés femení que es plantejava organitzar a Palma mai es va dur a terme. La vida de la revista La Il·lustració de la Dona, en què Clotilde va escriure més d'un article, va tenir una curta durada. Tots aquells projectes, que van crear espais de debat i formació com a bases per a la millora de les condicions de vida de les dones i dels homes i per participar en el desenvolupament social des d'una perspectiva sexuada en femení per què no dir-feminista? - , van ser clausurats.

Les amenaces, l'exili, no la van detenir. Quan estava a Turquia, Clotilde Cerdà va rebre una carta d'invitació de la World 's Columbian Exposition, que havia de celebrar-se a Chicago el 1893, per donar-hi una conferència sobre l'educació de les dones a l'Orient. Va acudir i va parlar sobre Education and Literature of the Women of Turkey. I també va actuar en un concert dirigit per Theodore Thomas dins dels actes de l'exposició i en un altre privat per al president dels Estats Units, Stephen Grover Cleveland, i la seva dona, Frances Folsom.

Li vam seguir el rastre fins a Brasil, on va ser la delegada de l'associació pacifista internacional Alliance Universelle des Femmes Pour la Paix, i on va morir la seva mare. D'allí es va traslladar a Mèxic, on va fer classes al conservatori de la capital; ja havia abandonat els concerts.

Esmeralda Cervantes amb les seves alumnes del Conservatori de Mèxic al 1914.

Més tard va tornar a Barcelona i en 1915 es va instal·lar definitivament a Tenerife, on moriria el 1926.

Clotilde Cerdà no és una excepció. Com deia Christine de Pizan al segle XV, trobaríem més dones com ella si ens prenguéssim la molèstia de buscar-les.