La bandera de la Unió Catalanista, amagada durant la Dictadura, és portada al Palau de la Generalitat. Gent transportant la bandera per la plaça Sant Jaume cap al Palau de la Generalitat. 23 d'abril de 1931.
"El dia de Sant Jordi del 1900, la poeta i pianista sabadellenca Agnès Armengol i Altayó (1852-1934) va sorprendre la Unió Catalanista -on no hi havia representació femenina- amb una iniciativa força insòlita per a l’època: una subscripció popular només oberta a les dones per fer una senyera que fes història, per les dimensions (4 metres de llargada) i per com estaria confeccionada: un domàs de seda amb un brodat de l’escut de la Unió Catalanista i un Sant Jordi matant el drac.
“Les dames catalanes som invencibles. Tota causa en què la dona hi és, és causa guanyada”, va dir Armengol, que era filla d’un ric empresari de Sabadell. El 1903 havien recaptat més de 6.000 pessetes i el penó es va exposar a la Sala Parés. La senyera va ser exhibida en multitud d’ocasions però també amagada durant les dictadures."
Retrat d'Agnès Armengol de Badia. 1916
Segons els seus promotors, havia de ser ben alta perquè “la corrompuda i corrupta política espanyola no l’esfilagarsi”. “Una de les peculiaritats de la bandera és que va ser finançada, confeccionada i custodiada per dones”, diu Finestres.
Agnès Armengol defensava que hi podien participar totes les dones independentment del seu origen: “Des de la noble dama fins a la senzilla obrera”.
El dissenyador va ser Alexandre de Riquer i Armengol la va entregar l’1 de juny del 1903 al monestir de Poblet acompanyat de dues pageses de la zona. Fins i tot el poeta Joan Maragall va posar lletra i Lluís Millet i Pagès música a un himne creat expressament per a l’acte: La nostra bandera.
La bandera de la Unió Catalanista, amagada durant la Dictadura, és portada al Palau de la Generalitat. Grups de persones portant la bandera pel pati d'entrada del Palau de la Generalitat. 23 d'abril de 1931.
"A partir d’aleshores serien les dones les que també s’encarregarien que la senyera no fos destruïda. La van amagar durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i la van treure de la clandestinitat el dia de Sant Jordi del 1931 per oferir-la a Francesc Macià, president de la Generalitat republicana. La premsa se’n va fer ressò. En el moment de l’entrega, Armengol va dir: “Aquesta bandera, perseguida per la dictadura, ha estat molt de temps oculta, en mans de prohoms de la pàtria que l’han conservat religiosament, plantant cara a tots els perills, decidits a conservar-la incòlume, costés el que costés”.
La bandera de la Unió Catalanista, amagada durant la Dictadura, és rebuda pel president Francesc Macià. El president Francesc Macià juntament amb altres persones a la sala presidencial del Palau de la Generalitat. 23 d'abril de 1931.
"Amb la derrota republicana i la victòria de Franco, la bandera va tornar a ser amagada i fins ara no se sabia on havia estat entre el 1939 i els anys 60, quan va reaparèixer al monestir de Montserrat. La investigació de Finestres va començar quan un monjo de Montserrat va trobar als arxius un targeta on es llegia: “Il·lustre Pere Abad. La meva neboda Roser Vilardell li entregarà a mà el que ens quedava de la bandera de la Unió Catalanista que vàrem dipositar al monestir fa uns anys”. Al revers de la targeta hi havia un nom, Núria Pascual, i una adreça de Barcelona. Finestres va tenir la sort que Roser Vilardell encara vivia a l’adreça que figurava a la targeta. “Sabem que els pares de Núria Pascual eren originaris de Vilanova i la Geltrú i es van traslladar a Barcelona durant els anys de la República. Va ser al pis que tenien a la rambla de Catalunya on van amagar la bandera en una falsa paret ”, diu Finestres.
La bandera de la Unió Catalanista, amagada durant la Dictadura, és portada al Palau de la Generalitat. Parlament del president Francesc Macià des del balcó de la Generalitat el dia de Sant Jordi. 23 d'abril de 1931.
Núria Pascual es va encarregar de mantenir oculta la bandera i se la va emportar amb ella quan es va traslladar a viure al pis de la seva germana petita, al carrer Roger de Flor. “Un dia va venir la policia i van fer veure que una de les germanes estava malalta, van col·locar la bandera sota el matalàs i els agents no van entrar a escorcollar l’habitació”, relata Finestres. En aquell moment van decidir posar-se en contacte amb els monjos de Montserrat, que la van guardar. Fins al 1982 no va ser exhibida al museu del monestir.
"Impresionant fotografía del dia 23 d'abril del 1931 de la plaça de Sant Jaume on la gent transporta la senyera de l'Unió Catalanista a la portada del Palau de la Generalitat.
ResponderEliminarUna senyera qu'amaga tota una interesant historia desde la seva elaboració fins a la seva recuperació l'any 1982 en el monestir de Montserrat on es exhibida en el museu
El 23 abril del 1900 la poeta i pianista Sabadellenca Agnès Armengol va sorprendre la Unió Catalanista a una inscripcio popular oberta a totes les dones per fer una senyera que fes història per les seves dimensions (4 metres de llarg). Seria un domàs de l'escut de la U. Catalanista i un Sant Jordi matant el drac. Dissenyada per Alexandre de Riquer , el poeta Joan Maragall va posar la lletra i Lluís Millet la música al himne de La Nostra Bandera.
Les dones son les encarregades que no fos destruïda aquesta bandera , s'en amagada desde la dictadura de Primo de Ribera. La van treura de la clandestinitat el 23 abril 1932 per oferir-la a Francesc Macià.
Despres de la guerra va ser amagada , iniciant tot un periple de llocs clandestins increíbles , fins ser portada i cel.lada al monestir de Montserrat
Interessant article , amb fotografies històriques dels fets expectaculars" (Montse Carol)