Teresa Bartomeu Granell. L’esquí femení

                                                  Retrat de Teresa Bartomeu esquiant. Febrer de 1917

Teresa 'Tissy' Bartomeu i Granell (Reus, 1889-1969), també coneguda com la 'rossa Tissy' pel color dels seus cabells, ha sigut la pionera més destacada de l’esquí femení a Catalunya. A començament del segle XX van aparèixer uns altres noms, com Eva Illing, Rosa Puig, Maria Rosich i Montserrat Fargas, però va ser Tissy Bartomeu qui, com a membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va donar una empenta remarcable al rol de les dones en aquest esport quan el febrer del 1917 es va proclamar guanyadora de la Copa de la Secció d’Esports de Muntanya del mateix CEC, a Ribes de Freser. Des d’aquella victòria, la rossa Tissy va anar sumant competicions i trofeus, cosa que va fer cada vegada més conegut, o menys estrany, l’esquí femení. Encara que les proves, l’anomenada Setmana d’Esports de Neu, feia sis anys que es convocaven (des del 1911, any de la primera prova femenina d’esquí a Catalunya), quan el 1917 les competicions es van començar a disputar a Ribes de Freser i a Camprodon l’activitat va esclatar. L’èxit del 1917, just l’any en què Tissy Bartomeu es va emportar la Copa del CEC, va donar un impuls nou i definitiu a la trobada anual, segurament per l’encert de complementar el programa esportiu amb activitats socials i culturals. Però també s’hi ha de sumar un altre aspecte destacat. La pujada sobtada d’aficionats i d’esquiadores a la muntanya, gent que no hi eren habituals fins llavors, va provocar una injecció econòmica a la zona i, també per primera vegada, va trencar l’aïllament hivernal d’aquestes poblacions. Les competicions femenines d’esquí, a més, es van començar a organitzar en coordinació amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes, fet que els va donar una projecció superior.

                                         L’esquiadora Teresa Bartomeu a Ribes de Freser el 1917 

                            Esquí a Ribes de Freser. En primer pla l'esquiadora Teresa Bartomeu. 1917

Teresa Bartomeu Granell (Reus, 1889 - Reus, 1969) fou una esquiadora també coneguda com a Rossa Tissy o bé l'amiga Blanca de les Dames de Carner.

 La Tissy es va casar amb el Dr. Francesc Carreras Verdaguer, de la Casa Municipal de Maternologia de Barcelona, l’octubre del 1920. Va quedar emparentada amb el món musical barceloní també per la banda del marit. El germà del Dr. Carreras, Antoni Carreras, estava casat amb una filla del pianista i compositor Enric Granados. La Tissy, per tant, era cunyada d’aquesta noia, Natàlia Granados. 

La pràctica esportiva a la muntanya es va fer finalment accessible per a les dones de finals del segle XIX. La primera especialitat a aparèixer va ser l’excursionisme, lligat en els seus inicis a la recuperació de tradicions i costums populars. Posteriorment, durant la primera dècada del segle XX, va ser l’esquí el que va sorgir i en aquesta pràctica esportiva, com també en d’altres, les dones estrangeres van tenir un paper important arran dels bons resultats que obtenien per de la seva extensa pràctica i per tant millor experiència. Feia anys que en alguns països europeus les dones no només practicaven alguns esports sinó que, a més a més, hi competien. A Catalunya tot això va arribar més tard.

El 1911 va ser possible la primera prova femenina d’esquí a Catalunya. Posteriorment les curses d’esquí s’organitzarien d’acord amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes. En les proves de 1916, Rosa Puig i Maria Rosich van ser les guanyadores i, l’any següent, Teresa Bartomeu Granell va guanyar el premi de la secció d’Esports de Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya. Des que va aconseguir la seva primera victòria podríem dir que Teresa Bartomeu no va parar de sumar-ne competició darrera competició. Aquell 1917, la cursa de 400 metres la guanyà Eva Illing, amb un temps d’1’40” 2/5 i Teresa Bartomeu quedà en segon lloc amb un temps de 2’20”. També hi va haver proves de luges (tipus de trineus), i en la cursa de 125 metres, Montserrat Fargas es classificà en primer lloc, amb un temps de 30” 3/5 i Teresa Bartomeu en el segon, amb un temps de 43” 4/5.

Amb la consecució d’aquests bons resultats de les esportistes catalanes, Eva Illing, Teresa Bartomeu Granell, Núria Armangué Feliu i Rosa Torras -que va participar com a tennista en les Olimpíades de París de 1924-, entre altres, van ser alguns dels noms que van obrir de bat a bat les portes dels esports de neu a altres dones. Tot i que de manera competitiva, els primers èxits de les esquiadores catalanes arribaran molts anys després, aquests vindran encapçalats per Montserrat Corominas Vila, campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada i el 1978 guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres.

Esquí a Ribes de Freser. Es veuen diverses parelles preparades per a la competició, entre elles, Teresa Bartomeu i el Sr. Barrié. Març de 1917

A diferència d’alguns països nord-europeus, com Noruega (el gran pioner de l’esquí i dels esports de muntanya), a Catalunya l’afició a esquiar va venir del món de l’excursionisme. Les sortides a la muntanya, tan íntimament lligades a la fundació i a la història del CEC, s’havien iniciat al segle XIX per la necessitat de recuperar el patrimoni històric i cultural del país. S’anava a la muntanya no per fer-hi esport, sinó per dur-hi a terme una activitat cultural i de recuperació històrica. El juny del 1907, un grup de socis del CEC van pujar al Puigmal per encendre-hi el foc de Sant Joan, però el mal temps els hi va impedir. Quan la meteorologia va millorar, van improvisar uns esquís amb fustes i van poder baixar. L’any següent ho van millorar, i aquells primers esquiadors, membres del CEC, alguns dels quals pertanyents a la burgesia catalana, es van fer portar uns esquís de Suïssa, se’n van anar als Rasos de Peguera i van esquiar. L’esdeveniment dels Rasos d’aquella colla de socis es considera l’inici de l’esquí alpí a Catalunya, una pràctica que es va anar estenent a la Molina, a Núria i a més zones pirinenques.

 La presència de dones que esquiaven i que participaven en les proves es va anar fent més i més habitual. La participació d’assídues com Tissy Bartomeu va estendre la popularitat d’un esport que s’acabava d’estrenar. Ella, per cert, gaudia d’una posició social immillorable. El seu germà, Josep Bartomeu i Granell, enginyer i mecenes musical, tenia una residència a Pedralbes, dita el Jardí dels Tarongers, on celebrava concerts innovadors per al món musical barceloní.